II Senglarada nocturna per Collserola.

Aquest passat dissabte vam decidir celebrar la segona edició de la Senglarada nocturna per Collserola. Sé que el nom és curiós però, com tot en aquesta vida té una explicació. Us ho detallo a continuació:
a) Senglarada: ve per l’animal anomenat senglar que pobla aquesta muntanya barcelonina i que a la primera edició ens vam fer un tip de veure’n pasturar per allà. Segons l’Enciclopèdia catalana el defineix com: “Mamífer de l'ordre dels artiodàctils, de la família dels suids (Sus scrofa), amb el morro truncat, mòbil i ben desenvolupat i el pelatge gris o negre”. Com a petit apunt, diré que no sabia que els senglars portessin mòbil a sobre... Si és que avui en dia té telèfon qualsevol...
b) Noctura: perquè com molt bé diu la paraula, se celebra de nit.
c) Per Collserola, perquè és el lloc per on transcórrer aquest entrenament/esdeveniment.

Doncs una vegada ubicats, haureu arribat a la conclusió de que no és més que una colla de frikis (aquesta vegada n’érem quatre: Jordi Atleta, Xavi Sensei, Albert Velasco i un servidor) amb frontals que decideixen sortir a caminar/córrer a la nit per Collserola intentant esquivar els senglars. Bàsicament vam decidir fer-ho perquè el cap de setmana que ve a uns els espera la Matagalls-Montserrat i a uns altres (com el meu cas) la Ultra-Trail Madeira.

L’edició d’enguany va durar unes tres hores i quaranta cinc minuts i el recorregut de vint-i-un quilòmetres cobria la distància entre Barcelona – Sant Cugat – Barcelona. Vam deixar el cotxe a l’Avinguda del Tibidabo i a dos quarts d’onze de la nit començàvem l’aventura.

La cosa no hagués passat d’aquí i potser no hagués merescut una entrada al blog si no ens hagués succeït l’anècdota de la nit. Quan vam aterrar a la carretera de les Aigües de tornada cap al cotxe, ens va abordar un noi amb pinta heavy i amb una dessuadora de Kortatu dient-nos:
Noi: Aneu cap allà? (assenyalant el pla de les Maduixeres)
Xavi Sensei: Cap al pla de les Maduixeres?
Noi: Sí, és que tenim el cotxe allà i no ens atrevim a passar...
Servidor: Què passa?
Noi: Hi ha una manada de deu senglars bloquejant el camí i estem esperant que marxin per poder arribar al cotxe. Ho hem intentat dues vegades, però encara hi són. Ara us hem vist a vosaltres i hem pensar: estem salvats!! Unes llums!!
Servidor: Sí, sí. Ens heu vist a nosaltres i heu vist la llum!!
(rialles diverses i de sobte surten un noi i una noia de la penombra)
Xavi: doncs podeu baixar amb nosaltres pel camí de la gossera i pujar a peu per la carretera del Mirablau. Però no us garantim res... També us en podeu trobar allà. O us poden estar esperant al cotxe amb ànims de revenja.

Els nois van estar d’acord i van baixar amb nosaltres. Segons ells havien vingut a contemplar les vistes nocturnes de Barcelona, però entre nosaltres, més tard i parlant-ho al cotxe van sorgir altres teories diferents a aquestes que per pudor no penso explicar. El que sí que vam dir és que potser els porros van fer de les seves i de senglars en lloc de deu n’hi havia tres i la resta eren ombres o enganys de la vista a causa dels estupefaents.

Així va ser com vam convertir-nos en els petits herois de la nit. Un herois anònims que vam fer un servei inestimable a uns ciutadans que, sense avaluar els problemes que es podien trobar, es van aventurar per Collserola amb la lluna com a única companya de camí. Recordeu, amics, que només els més preparats i els més experimentats són capaços de sobreviure de nit per aquestes contrades. Eviteu ensurts com els d’aquests joves i vigileu. Potser un altre dia que us passi a vosaltres, nosaltres no serem per allà per donar-vos un cop de mà!! El poder és a les vostres mans!!

La frase de la nit.
Evidentment la va protagonitzar el Jordi Atleta quan anàvem per la plaça Lesseps amb cotxe cap al Tibidabo. Sense tallar-se un pèl va deixar anar: “Què diferent que es veu de dia!!”. I tant diferent, que ara era negra nit i de dia hi ha llum!!