dissabte, 8 de novembre del 2008

La trucada.

Quan he llegit aquest titular, la primera cosa que se m’ha passat pel cap ha estat la imatge de l’humorista Gila dempeus i parlant amb el seu ja mític telèfon. I també m’he imaginat una possible conversa (en anglès, està clar) gilesca entre els dirigent espanyol i el futur dirigent americà:
Obama: ¿Está Zapatero? ¡Que se ponga! ¿Cómo que de parte de quien? No ve que le estoy llamando desde el teléfono rojo, el que sólo se utiliza para las emergencias nucleares y que comunica Amèrica con Espanya por una línea privada, para que no nos pueda escuchar nadie...
(passats uns minuts)
ZP: ¡Hombre Barack!
Obama: ¡Hombre Sr. Zapatero!,
ZP: Pero Barack, zapatéame…
Obama: El baile se me da muy mal…
ZP: No, que me trates de tu. No me llames Zapatero, sino ZP.
Obama: OK, ZP. ¿cómo estás?
ZP: Tirando, entre la ciática, Rajoy y la crisis estoy que no levanto cabeza…
Obama: Tranquilo hombre, que ahora ya estoy yo aquí para solucionar todas estas cosas.
ZP: Eso espero,¡ porque sinó saldremos todos en globo! Por cierto, felicidades por tu victòria.
Obama: Yes, we could!
ZP: A mi me gusta más el “Hechos, no palabras”
Obama: ¿Por aquí cómo vais de dinero? Las cosas en América están más negras que yo…
ZP: jajaja Eres muy de la broma, Barak. ¡Qué talante! Pues por aquí ni te cuento: paro, los bancos están sin blanca, la gente no puede pagar las hipotecas, las bolsas cada día van a peor... Esto es un caos. Cómo no lo arregle el nuevo presidente que han escogido en Estados Unidos…
Obama: Pero ZP, ¡si soy yo!
ZP: ¡¡Ah!! Pensaba que te habían elegido como número1 en el draft de la NBA…
Obama: Oh my god!
ZP: (traient el tema del canvi climàtic) ¿Y el tiempo qué tal por ahí?
Obama: Soleado sin intervalos nubosos.
ZP: Por aquí está un poco inseguro, pero un tal Molina asegura que no va a llover. ¡Todo un crack del tiempo! Sólo se equivoca tres o cuatro veces al año.
Obama: Bueno, ZP, te dejo que llaman a la puerta. He pedido unas pizzas…
ZP: Pues hasta la vista, baby. Y si no te sabe mal, a ver si me invitas un día de estos, que aún no he visto los United States…
Obama: ¡Hecho! ¡Good bye!
ZP: ¡Adiós!

8 comentaris:

Alba ha dit...

je je jke je je je, molt bona conversa "ficticia" de Zapatero y Obama. La veritat es que em vaig quedar enganxada a la tele veient les elecciona americanes i flipaba amb els avantatges i la celebracions de la gent, pero bueno, ja se sap que els Estats Units són un altre món.
Salutacions

Unknown ha dit...

molt bona imaginació nen!! recoi... lo que no se com ho has pogut imaginar i escriure despres dels aconteixements ocorreguts el dia passat!!

Fran ha dit...

Doncs... imagino que més o menys haurà estat així, eh?
Tinc ganes de que quedin també per posar els peus a sobre d'alguna taula... al Sabater li falta aquesta foto...

Anònim ha dit...

Genial: número 1 del draft de la NBA!!

òscar ha dit...

i de fons, mentre comença a baixar el teló, s'insinua el murmuri d'una música ...
"americanos, os saludamos con alegría".

Jordi ha dit...

Alba: Gràcies!! Tots, o poc o massa, hem estat pendents de les eleccions. I de fictícia res, que jo la vaig escoltar... jejeje

Toni: Gràcies!! Potser la imaginació encara portava gotes de whisky...

Fran: Crec que el Zapatero ja es mor de ganes d'anar cap allà a lluir el "palmito"... Per cert, veig que t'has posat moooolt al dia!!

Garrofaire: gràcies!

Oscar: aquesta me la vaig guardar per quan l'Obama vingui aquí... jejeje

Alex. ha dit...

O als USA els telèfons són al revés o l'Obama té l'aparell mal pusat!!
És clar que per escoltar lo que diu en ZP, ja sap el que és fa l'Obama!

Jordi ha dit...

Funcionen al revés, no en tinc cap dubte. Perquè si no és així, que Déu agafi confessats al americans...