A partir d 'una proposta del bloc Tens un racó dalt del món, d'en Jesús M. Tibau.
El detectiu es va acostar, amb les mans entrellaçades a l’espatlla, intentant treure’n l’entrellat. El testimoni, el senyor Panza, havia declarat per activa i per passiva que la víctima, que jeia esquarterada al terra, havia mort com a conseqüència d’una lluita ferotge amb uns gegants. Uns gegans? No existien els gegants! Davant seu, imponents, s’alçaven uns molins que movien les seves aspes al compàs del vent. Uns gegants... Els molins sí que eren grans... gegants! Però de pedra! De sobte es va adonar que el contemplaven amenaçadorament, com un exèrcit ben alineat i preparat per entrar en batalla. Va tenir por. L’observaven? El volien agafar? Va mirar fugisserament al senyor Panza, es va disculpar tot embarbussant-se i va començar a córrer cames ajudeu-me. No volia ser la següent víctima d’aquells gegants.
10 comentaris:
gràcies per la participació. Ja he afegit l'enllaç al post on les recullo de dissabte passat
La imatge aquesta d'on l'has tret?
Bona versió del Quixot!
Adéu!
Cristina: moltes gràcies! D'això es tracta!
Jesús: gràcies a tu per deixar-nos participar!
Albert: el mestre Tibau!
Què divertit! Molt bo, Jordi.
Aquest detectiu segur, segur que no era el meu amic Monsieur Poirot... Ell mai hagués fugit!! Hagués posat a treballar les petites cèl·lules grises i hagués descobert què havia passat!! :-))
Per cert... jo em crec totalment la versió del Sr. Panza ;-)
Pobret quin fart de córrer segur :)
Kweilan: moltes gràcies!!
Assumpta: Hi ha una petita diferència. El pare d'en Poirot és l'Agatha Cristie, el d'aquest d'aquí sóc jo...
Bajoqueta: uff!! Encara està corrent! Porta ja dues voltes al món!
La maaaaare d'en Poirot, la mare!! :-))
Sí, sí, perdó!! jejeje lapsus linguae!!
Jejejejeje
Publica un comentari a l'entrada