I ara, campions de Lliga!

I sense jugar, sense suar, sense vestir-nos de curt. Ahir en vam tenir prou amb una derrota de l’equip blanc (per cert, la tercera consecutiva en el Tourmalet) per tornar a cridar CAMPIONS!! Perquè Canaletes tornés a lluir de nou els colors blaugranes. Perquè pels carrers d’arreu de Catalunya sonessin els clàxons dels cotxes i les motos tot onejant bufandes i banderes. Perquè la nit tornés a ser llarga. Perquè tornés a córrer el cava. Perquè, aquesta crònica d’una Lliga anunciada, per fi deixés de ser una crònica anunciada i es convertís en realitat. De moment ja tenim el doblet, que no ens el treu ningú. Una temporada fantàstica per joc, espectacle, fites històriques (Chelsea, el 2-6 al Bernabéu, golejades d’escàndol, ...), un planter extraordinari de jugadors i un gran director d’orquestra sense el qual tot això no hagués estat possible, el Profeta Pep. Va sent hora ja de que li reconeguem els mèrits, que en té molts, moltíssims. Pep, gràcies per tot. Ens has fet molt feliços. Ens has fet gaudir. Ens has fet trempar. Ens has fet tornar a sentir-nos orgullosos d’uns colors (que són també els teus). Ens has tornat aquella alegria que vam perdre durant dues temporades. Però si totes les travessies pel desert han d’acabar amb temporades tant sensacionals com aquesta, benvingudes siguin!!

Però amics, allà, en la llunyania, si us hi fixeu bé, si forceu una mica (o molt) la vista veureu una ciutat, Roma. I allà hi ha un estadi que guarda recelosament una copa amb dues orelles ben grans. El títol dels títols. El més gran entre tots els trofeus. Aquell que molta gent pagaria el que fos per poder-lo alçar. Aquell que dicta a la història qui va ser el millor equip del continent. La glòria ens espera el dia vint-i-set de maig. També la volem. Som ambiciosos. Volem el TRIPLET!