dijous, 7 de maig de 2009

Apoteosis total! (o quan la fe en quelcom ho pot tot).

Un club. Una afició. Uns colors. Un sentiment. Una fe. Una data. Un minut. Un home. Un xut. Un destí. Un golàs. I tornem a fer història! Qui li anava a dir a Don Andrés, que no ha marcat un gol en tota la temporada (com aquell que diu), que ens portaria cap a Roma. Se l’estava reservant, guardant en un racó de la bota, polint, per tots nosaltres, per fer-nos saltar com hem saltat, per fer-nos abraçar com ens hem abraçat, per fer-nos vibrar com hem vibrat, per fer-nos cridar com hem cridat, i per fer-nos plorar com hem plorat, perquè ho hem fet! Llàgrimes sanes, però, d’emoció, d’alegria, d’eufòria, de màgia,... de les que no fan mal.

Parlant del partit (i passant de puntetes pel bolígraf que tenia a la mà de Serveis Funeraris de Barcelona, sempre al teu costat... i al del Barça), li demanava al Toni (un amic) només una ocasió de gol, ens la devien, no havíem xutat ni una vegada entre els tres pals. Només en volia una i que passés el que estes escrit. Si la fallàvem, no passava res, havíem donat la cara, i molt. Ara, si marcàvem, tocàvem el cel amb les mans obertes. La glòria. L’Olimp. Què caram! Jo volia estar a la final on esperava el millor rival que ens podia tocar, el Manchester United. Volia tenir l’ocasió i ficar-la dintre. I finalment ha estat així. Un partit on la fe ha mogut muntanyes i on ha tornat a triomfar el futbol art, el futbol bonic, el futbol màgic, el futbol atac ... en definitiva, el futbol. I, permeteu-me dir-ho, s’ha fet justícia.
I finalment, com deia, hem tingut l’ocasió que havia demanat, aquella que havia somiat, aquella oportunitat. Minut noranta-tres. Doble o res. Glòria o fracàs. Classificació o eliminació. Vida o mort. I l’eclosió d’alegria incontrolada, passat un segon per assimilar el gol, que s’ha produït en l’espai reduït del bar ha estat fantàstica, màgica, increïble, com la de Kaiserslautern (detall, en Pep va estar allà i ha estat aquí). Jo m’he abraçat a l’Alba, m’he abraçat al Toni, no m’he abraçat a la Gemma perquè no arribava, però m’he abraçat amb dos o tres desconeguts. He saltat, he brincat, he aixecat els braços, he xisclat, m’he emocionat, he plorat i m’he sentit l’home més feliç i més afortunat del món. Gràcies, de tot cor! Gràcies per fer-nos somiar d’aquesta manera. Gràcies per fer-nos oblidar el problemes per unes hores. Per fer-nos tant feliços. Per regalar-nos futbol. Per alegrar-nos cada dia que jugueu. En definitiva, gràcies per ser tant grans!

EN POSITIU.
Iniesta. Don Andrés. No hase falta desir nada más. Tot el que pugui escriure, quedarà curt. El millor de llarg!

Capítol a part: Valdés. Ens ha tornat, com a París, a salvar el partit. Si hem guanyat ha estat gràcies a ell, tant al Camp Nou, com a Stanford Bridge. Moltes gràcies

La lluita, l’entrega i la fe que ha tingut tot l’equip.

EN NEGATIU.
La targeta groga a l’Alves (que no era) i l’expulsió d’Abidal (que tampoc era), que ens privaran de tenir-los per la final.

30 comentaris:

Assumpta ha dit...

Jordi!!

Et llegeixo, com sempre, amb molta atenció i un gran somriure... i, llavors, em trobo amb aquesta frase que és una veritat com un temple:

"Gràcies per fer-nos somiar d’aquesta manera. Gràcies per fer-nos oblidar el problemes per unes hores".

I penso... GRÀCIES, BARÇA!!!

GRÀCIES DE TOT ♥ !!!

Segon Pal ha dit...

Yeeeeeeeessssssssssssss!!!!!!!!!!!!!!

XeXu ha dit...

Hi ha massa coses a comentar d'aquest partit. Primer, ha estat una classificació injusta. El consol és que si passava el Chelsea, hagués estat igualment injusta. Però escatimar 3 penals a l'equip de casa no és una cosa que se solgui fer. L'arbitre, molt dolent, no n'ha encertat ni una. Tampoc amb l'expulsió d'Abidal, Anelka es tira. Però Alves mereixia la targeta, ja era la tercera falta dura, estava cantadíssim que no jugaria la final.

A banda d'això, aguantar el ritme jugant amb 10, i acabar empatant i passant per haver-hi posat tot el cor... no té preu. Aquest és un equip campió que fins el final no ho dóna per perdut. Només així es guanyen títols.

EL gol d'Essien, el gol de la temporada, però immerescut també, que no havien fet res per posar-se per davant. Però molt preocupant que el Barça no generi cap ocasió de gol en tot el partit, per molt antifutbol que jugui el rival. Un equip que porta 100 gols a la lliga a falta de 4 jornades no pot disparar entre els tres pals? No fotem, home. No obstant, jo he fet els mateixos comentaris que tu, alguna oportunitat havia d'arribar, no podia ser que el Barça tanqués l'historial sense cap xut entre els tres pals. Seria vergonyós. I n'hi ha hagut un, i ha estat l'únic que calia.

Per acabar, dir que Iniesta és el millor jugador del món. Que comencin a preparar-li títols individuals, un jugador que no s'amaga mai, ni quan van tan maldades, que ho prova, ho prova, reté la pilota com ell, la passa amb criteri, i marca gols que passaran a la història... no té un altre nom. D'altres es fan petits en partits grans. Iniesta demostra cada dia que no. Aquest home és una joia. Pilota d'or per ell si guanyem la Champions, si us plau, però tothom sap que la guanyarà Messi.

I res, només expressar la immensa felicitat perquè hem arribat a la sisena final, i perquè quedi així equilibrat, toca guanyar-la, no? Cap a Roma, que tenim un equip que no el mereixem.

Perdona que m'estengui tant. Com que sabia que faries la crònica, de seguida he pensat que deixaria anar aquí tot el que penso, i quan he vist el post, cap aquí corrent.

Assumpta ha dit...

Ostres, XeXu, a mi m'agraden els comentaris llargs :-))

No hi ha hagut pas tres penals, acabo de veure el reportatge d'antena3 i un petit contacte no és penal.

A més, el Chelsea em va decebre tantíssim al primer partit que encara es mereixia menys passar.

òscar ha dit...

jordi ... t'he dit que t'estimooooooooooo? :)

tio ... què gran això!

Jordi ha dit...

Assumpta: Gràcies per llegir-me!! Realment, crec, a nivell personal, que és veritat!

Segon pal: ... we can!!!

XeXu: Dels penals en podem parlar, si vols. Jo només n'he vist un, el d'Alves, claríssim! Els altres... cap. El de Piqué te'l puc discutir perquè la pilota va al braç i no el braç a la pilota. Jo aquests mai els pitaria. Crec que vam tenir el mateix arbitratge que ells aquí al Camp Nou. Llavors és just, no?
L'Essien ni tot el Chelsea tornaran a fer un gol com aquest mai més!
Tota la raó amb Iniesta. Va fer un partidàs i va regatejar tot el que se li posava davant. Segueixo dient que si Iniesta tingués gol, seria el millor jugador del món. Millor que Messi i tot!
No hi ha res a perdonar, XeXu, m'ho passo molt bé llegint-vos i comentant la jugada. Gràcies!

Assumpta: moció aprovada!! Penso el mateix!!

Òscar: crec que sí, i de totes les maneres possibles, no???? No és gran, és IMMENS!!

elur ha dit...

Mentre anaven passant minuts de partit, m'anava repetint, no pot ser, no pot ser que ens elimini un equip com el Chelsea, no pot ser que un equipàs com el Barça no estigui a la final, no pot ser! Prefereixo perdre per 6 a 3!! però veient futbol. I també anava repetint com un mantra... Inieeeeeeeeesta, Inieeeeeeeeeeesta... a veure si em sentia... i em va sentir!!!!!!!!!!!! ooooooooooooh!!!!! havia de ser ell! Don Andrés Iniesta!! Fa temps que bavejo amb aquest nano, molt de temps. Quan tothom bavejava amb Ronaldinho, jo ja estava enamorada del futbol d'Iniesta. Li va dir Xavi 'si no haguéssis sortit a la segona part no guanyem a París'. Ho va reconèixer Henry, 'la final de París la va guanyar Iniesta'.
No sé si hauria saltat com vaig saltar, ni si m'hauria emocionat tant, ni si hauria corregut tota la casa amunt i avall, ni si m'hauria costat tan dormir si hagués marcat algú altre... potser sí, però que ho fes l'Iniesta va multiplicar totes les sensacions per mil!
Valdés i Iniesta, els dos herois d'Stamford Bridge!!

Sobre l'arbritatge... tots els que ara es queixen tant que es mirin el partit del camp nou, segur que acabaran callant.

VISCA EL BARÇA!!!! VISCA CATALUNYA!!! VISCA INIESTA!!!!

Albert ha dit...

San Andrés!! El que estava peleado con el sol (Pepe Reina dixit), ufff....
Avui és d'aquells dies que vas amb un somriure d'orella a orella i que no pari.
Ara, a veure si em toca una entrada per a Roma, serà difícil.

Quin any!
Albert

Mariona ha dit...

Com diu Puyol: LO PUTO GUSILUZ!! jajjaja

Silvi ha dit...

Apoteosic Jordi!!!! Andrés ens va donar la glòria y Valdés el billet a la final. Sé que soc dolenta però com em va agradar veure a Drogba y Ballack desquiciats ... donde las dan las toman no???

Una abraçada a tots i Força Barca!!!

Per cert no t'oblidis de fer la ona a l'entrenador jejeej (menys mal que no va ser Mourinho jejeje)

McAbeu ha dit...

Un èxtasi total, va ser tan increïble!.
Enguany el Barça no es mereixia quedar eliminat i amb aquest esperit de lluitar fins a l'últim minut (més enllà de l'últim minut) ens ha donat la Lliga i som a les Finals de Champions i de la Copa del Rei.
Com he dit al meu blog: El Triplet és un somni? Doncs no ens volem despertar!

Jordi ha dit...

Elur: tota la raó, menys amb una cosa. La final de París, qui la comença guanyant és Valdés. Dit això, Visca el Barça, visca Catalunya i Visca la Núria Feliu! Iniesta va estar ahir immens. De fet, últimament, fa moooolts millors partits que el Messi. De carrer!!

Albert: molta sort en el sorteig! Iniesta és blanc, però amb sang molt blaugrana.

Mariona: sí, sí, i LO PUTO AMO des d'ahir!

Silvi: et va passar el mateix que jo. Vaig gaudir veient-los fora de polleguera! Que mirin l'arbitratge del Camp Nou i no es queixaran tant!
Entre tu i jo: sí, sí, sort que no va venir en Mou!!

McAbeu: jo no vull despertar mai, i no vull que la temporada acabi. Què farem llavors? Ens haurem de posar els partits del Barça d'aquest any durant les vacances...

Assumpta ha dit...

BON DIA!!!!!!! ♬ ♫ ♥

BON DIA!!!!!! :-))))) ♬ ♫ ♥

♪ ♫ ♬ BON DIA !!!! ♬ ♫ ♪

MOLT BON DIA!!!! ♬ ♫ ♪ ♥

Cristina ha dit...

Hola Jordi, jo no em considero una fanàtica del Barça però ahir tornava a casa en metro escoltant en Puyal i pensava que si la final era el 27 de maig, el dia del meu aniversari, seria per algun motiu i vaig pensar que els gols es poden marcar en qualsevol moment i va arribar el miracle, el somni de tots els culers. I jo, que no segueixo molt el futbol, em vaig emocionar.

Carles Garcia i Rosell ha dit...

Com m'agrada llegir el teu blog just després d'un partit com el d'ahir.

Gràcies, Barça.

Gemma ha dit...

toma, toma, toma ens n'anem a Roma!!!

bajoqueta ha dit...

Neu a fer soroll a Roma neu neu... jo tranquil·lament al meu sofà llegint, totalment enganxada al llibre... i de cop sento uns crits de locos... dic ai que ha petat la petroquímica!!
I de cop sento l'himne del Barça (algú del meu carrer lo va posar a tope al seu equip de música), i dic ja tornem a ser-hi amb la secta esta... i després venga cotxes pitant fins les tantes...
Vos pagaré a tots un viatge a Roma i aneu a molestar als romans home! Que sou un sorollosos... jajaja

Assumpta, com se fa lo de posar les notes de música? Jo vull!!!

Jordi ha dit...

Asumpta: gran cançó!! I gran dia!!

Cristina: abans de tot, felicitats per si me n'oblido (probable!!) jejeje
La màgia del futbol és molt gran, i en partits com aquests, els que no els agrada, sempre acaben picant!

Carles: moltes gràcies! Intento transmetre sensacions, bàsicament! El partit ja el vam veure, no?

Gemma: sento no haver-te abraçat ahir!! ;-) Toma, toma, toma!! Portada de l'Sport!

Bajoqueta: jajajaj ostres, quina gràcia!! Crec que t'hauries de plantejar anar tu a Roma i deixar-nos a tots aquí. Et sortirà més econòmic!! De veritat que no vas sentir curiositat en cap moment per veure què passava durant el partit??
Això, que l'Assumpta ho comparteixi!!

Alba ha dit...

Explusió d'alegria en tots els racons on hi havia un culé. Ningú s'esperava que Andrés Iniesta ens fes saltar de cop i volta de les cadires i començar a cridar i a tornar-se boig d'alegria i es que es va estar eliminats de la Champions desde el minut 10 fins el 93... massa patiment pel cos que amb el gol d'Iniesta es va convertir en alegria desbordada i incontrolada. Una clasificació que val la sisena final de Champiosn i ara ens podem venjar de l'eliminació a Old Trafford de la temporada pasada. Serà a la ciutat eterna, a roma, on tot culé ha de ser ja sigui mentalmente o físicament.
Alba

PD: L'eufòria, el sonriure, l'alegria i.... l'afonia de tan cridar el gol de Iniesta encara em duren.

PD: Per cert, esperem que els resultats acompanyin aquest cap de setmana i el Camp Nou es converteixi en una autèntica festa culé.

Albert ha dit...

Jo diria que la targeta a Alves sí que ho era i, a més, després hauria d'haver vist la segona, però l'àrbitre ja tenia prou feina.

Aquesta lluita i aquesta entrega s'han de mantenir fins que arribem a Roma i també l'any que ve, i l'altre...

Adéu!

Assumpta ha dit...

Jordiiiiiii callaaaaa homeeeee!!! Si ens vol pagar el viatge a Roma que el pagui :-))

A veure, quants som? Qui s'apuntaaa a Romaaa? Paga la Bajoquetaaaa! :-)

Els cors i les notes musicals es fan amb codis html jo poso coses semblants a &78934; i surt una nota jiji...

Sílvia ha dit...

Hola!
quina alegria!!! aquest Barça és...el que diu l´Iniesteeeee.
Nit màgica! una més ;)
salutacions
Sílvia

Eloy ha dit...

Iniesta, lo puto crack.
Valdés, ja és hora que se li reconeix el gran porter que és, millor cada partit. Qui deia que no salva punts i partits? Que li diguin a Drogba, l'ha avorrit als dos partits.
Toma toma toma nos vamos a Roma.
Som collonuts. Ja només queden 6 partits. Anem.

Jordi ha dit...

Alba: crec que el món, per un moment, va patir un petit sotrac. Si ho veiéssim des de l'espai, durant el minut noranta-tres va saltar una miqueta imperceptible... jejeje Recupera't de l'afonia. Llet amb mel!! A mi ja m'ha desaparegut...

Albert: o hi tant! Pels segles dels segles!!

Assumpta: jo m'apuntooooo!! Ets una crack de la informàtica!!

Silvia: una nit més per la memòria museística culé!

Eloy: això és molt gran. Deia el Pou que el Barça aquest any jugarà tots els partits possibles que podia jugar. Quina gran veritat. Això només ho poden fer els millors!!
Valdés, un porteràs!! Però no em negaràs que de tant en tant fot alguna cantada... ;-)

bajoqueta ha dit...

Haurem de fer una reunió d'urgència per aclarir qui marxa a Roma i qui se queda. Si voleu cap problema, ja me marxo jo i vatros vos quedeu aquí :) Quan haigue passat l'eufòria me crideu i cap problema :P
Te lo juro por la Hello Kitty que en cap moment vaig tenir ni una mica de curiositat. No tinc lo xip futbol jo :)
Pos res demà a les 7 reunió a la Plaça de la Font de Tarragona per parlar del viatge a Roma.

Jordi ha dit...

Ostres!! Portaràs alguna bandera o bufanda del Barça perquè ens coneguem?? ;-)
M'ho crec, m'ho crec, i més si m'ho jures per la Hello kitty. Sempre hi ha gent que va contra corrent... jejeje

Els del PiT ha dit...

Excel·lent Jordi!
No et disculpis per no llegir, la feina és la feina i aquest post en té molta.
A Roma!

Jordi ha dit...

A Roma, Sergi!! A Roma!! Com deia el Pou, estic veient un amfiteatre romà?? Si, Pou, sí!!

Eloy ha dit...

estic veient la fontana de trevi?
estic veient el colisseu?
estic veient els calamars a la romana?
Valdés canta de tant en tant, però qui no recorda la de crítiques del Zubi quan va venir a substituir a l'Urruti, o les cantades del Reina pare. O a Vitor Baia...
Tornarem a estar fotuts a la defensa, però guanyareeeeeeeeeemmmmmmmmm.

Jordi ha dit...

Pot ser Joan Maria, pot ser!!!

Sí, sí, tens tota la raó. La posició de porter a can Barça sempre ha estat mooooolt discutida! Estem molt fotuts!! Avui he llegit que ahir l'Iniesta es va trencar??? No pot ser... A veure si al final no guanyem res... Típic culé!