dijous, 28 de maig de 2009

Copa + Lliga + Champions = Triplet històric!!

Permeteu-me que escrigui aquest oda a la Copa d’Europa en blaugrana d’ahir a la nit de genolls, després d’anar-me’n a dormir a altes hores de la matinada amb els calçotets, els mitjons i la bufanda del Barça i mentre vaig fent reverències amb els braços (aprofito la baixada per picar damunt d’una tecla, dos o més, segons pugui), canto l’himne del Barça una vegada rere l’altre i petonejo l’escut de la samarreta que porto posada en honor del millor equip del món. Perquè ara ja ho podem dir: EL BARÇA ÉS EL MILLOR EQUIP DEL MÓN!!

M’agradaria explicar-vos a tots i cadascun de vosaltres a cau d’orella mentre us abraço una i altre vegada tot el que vaig sentir i sento avui, però no tinc veu. M’agradaria plorar amb tots vosaltres, però ja no em queden llàgrimes. M’agradaria veure les vostres cares contentes i alegres, regalant somriures a tort i a dret a tota persona humana que avui us creua per davant, però no puc obrir gairebé els ulls de la son que tinc. M’agradaria poder-vos escoltar, que em relatéssiu, un per un el que sentiu dintre vostre, però a les meves orelles només hi escolto cants culers que encara duren d’ahir la nit a Canaletes. M’agradaria poder-vos descriure l’olor a blaugrana que respiren avui els carrers. Perquè sí, el nas sembla que sigui l’únic sentit que encara em queda sa i que no tinc danyat. I és que això és gran. Grandiós. ENORME!! HISTÒRIC!! I esperem que no sigui IRREPETIBLE, perquè volem moltes més temporades com aquesta.

Oblidem-nos, companys culers del Camí de Sant Jaume. Pels barcelonistes acaba de néixer una nova via de peregrinatge, tenim el nostre propi Camí de la Champions, que comença al Camp Nou, passa per Londres, continua per París, segueix per Roma, passa per la basílica de Montserrat i acaba finalment al museu del Barça per veure els tres títols europeus junts, agermanats, un al costat de l’altre, lluents, brillants i ocupant un lloc de privilegi a la millor vitrina que tinguem.
Avui és un dia on tothom va a treballar més contents: els uns cofois perquè ha guanyat el Barça; els altres alegres perquè els uns estan contents; els merengues perquè falsament sempre diuen que volen que guanyi l’equip espanyol de torn que disputa la final; els que els agrada el futbol perquè va guanyar l’equip que millor el practica; un company de la feina perquè ahir va poder anar al Carrefour a l’hora del partit i no va trobar-hi ningú. En definitiva, que plou a gust de tots!

EL PARTIT.
Ahir vam jugar contra qui? El Man... uff!! Ara no me’n recordo. Crec que era un tal Manchester United, batejat pel Profeta com “el millor equip del món”. I la veritat que el partit d’ahir va ser un dels partits més plàcids que recordo aquesta temporada. Algú va patir? Algú es va posar nerviós? Algú es va estirar dels cabells? Algú es va tapar la cara alguna vegada? Bé, exceptuant la Gemma, és clar!

I quin parell de gols. El primer d’Eto’o, gol per la vena, injecció intravenosa, copets de ràbia a l’avantbraç, crits de joia i emoció. Al córner, bon lloc de celebració. Gol d’Eto’o reserva de la final del 2009, per guardar a la videoteca
El segon de Messi... de cap!!... i superant en vaselina al porter!! Mare meva, un que en fa de cap i a la final!! Per emmarcar!! Amb la bota a la mà riu content i feliç, perquè ja sap que ara ningú dubte de qui és el millor jugador del món. És el Déu blaugrana, és ell, és el nostre Messi!! Per si quedava algun dubte!

A CANALETES.
No us podeu arribar a imaginar la quantitat de gent que hi havia congregada per la font i els voltants. Milers i milers de persones amb samarretes, bufandes, trompetes i tot el necessari per celebrar aquesta exitosa temporada blaugrana.

Casualitat de les casualitats, ens vam trobar amb un antic company que havia estudiat amb nosaltres. Jo amb la samarreta del Barça, ell amb la bufanda. Abraçada enorme i frase (també per emmarcar), que li vaig deixar anar: “Què fas per aquí?” (sé que recorda sobradament a aquesta frase mítica de l’APM) . Llest que sóc, i després d’analitzar totes les pistes i les evidències i de descartar que no anava a comprar el pa, ni a veure els sogres, ni venia del gimnàs, vaig deduir que anava a Canaletes a celebrar el títol. I cap allà ens vam encaminar!

Allà, vaig fer un poti-poti de cançons, empalmant trossos d’una amb una altra, cantant al son que marcava la gent. Recordo que alguna cançó feia quelcom així:
Toooot el caaaaamp,
és un claaaaaam,
neix el club que porto al cor,
blaugrana són els colors,
ser del Barça és, el millor que hi ha,
Michel, Míchel, Míchel maricóoooooon (pels nostàlgics),
Visca el Barça...
Copa, Lliga i Champions.... Champions
... i visca Catalunya
Barça, Barça, Baaaaaaaaaaarçaaaaaaaaa!!

LA PROMESA.
Com que allò que es promet, s’ha de complir, en breu, pujada del Cor de l’Anginesca a Montserrat per commemorar el triplet històric. No tenim ni dia, ni hora, però si lloc de peregrinació! Si algú de la catosfera s’hi vol apuntar, ja sap! Som-hi!!


Si voleu veure les fotos, podeu anar aquí.

34 comentaris:

elur ha dit...

El Profeta va dir: 'Algun dia farà un gol de cap i bo, i us farà callar a tots' (després del partit a Santander, quan els periodistes van criticar el joc aeri de Messi)
I els Messies va esperar a fer-lo en el millor moment, en el dia de Glòria!

Estic com en Pep ahir, que no acabo de processar tota l'alegria i tot el que s'ha aconseguit, només puc meravellar-me, una vegada i una altra, amb el partidàs que van fer TOTS els jugadors del Barça.
Ahir estava nerviosíssima, però convençuda de que guanyaríem. El Profeta li ho havia comunicat al gran Estiarte: guanyarem la Champions. I així va ser. Amén!
Moltes gràcies Pep. moltíssimes gràcies!!


Aquest vespre estaré ben atenta al que pugui dir a la celebració, per anar preparant les celebracions futures ;)


Una abraçada!!!

VISCA EL BARÇA!!!!

òscar ha dit...

estil telegrama que no tinc veu. stop. vaig bar carrer verdi. stop. a complir primera promesa. stop. cognac mascaró. stop. tapa seitons. stop. en dejú. stop. potser qui acaba per dir un stop definitiu. stop. és l'estòmac. stop. perque aquesta barreja. stop. no hi ha déu que se l'esmorzi. stop. sense seqüeles. stop.

(jo també hagués cantat la de michel al que -i ara em mataràs- li tinc molta simpatia)

McAbeu ha dit...

OOOOOEEEEEEEEE,
OOOOOAAAAAAAAA.
SER DEL BARÇA ÉS
EL MILLOR QUE HI HA.

Albert ha dit...

Quin equip Jordi, quin equip!
Te'n recordes quan deiem allo de: Aiiii aquest any!!

Millor que el Dream Team, per les ganes, per tenir al millor del mon (Iniesta), per tenir el més desiquilibrant (Messi), per tenir el millor cervell (Xavi), i quan combinen aquests tres, ufff

joan ha dit...

No puc pas dir que tingui molta son, tot i que he dormit poc. No puc pas dir que no faig feina, tot i que tinc el cap fora de l’oficina.
Visc en el núvol del setè cel, de la glòria, de la immensitat del Mar Blau.
Ahir una mil•lèsima de segon després de cadascun dels gols d’Eto’o i Messi la gent blaugrana varem tocar l’infinit amb la punta dels dits, en un viatge sense espai ni temps, místic.
Quin dia pugem a Montserrat?

Gemma ha dit...

El final perfecte d’una temporada espectacular.

Visca el Barça, Visca Catalunya i Visca l'Arrebosat!!
Suposo que a la moreneta li oferireu un entrepà de oi que m'entens?, hehe.

joan ha dit...

Crec que en aquests moments el que correspon és una cita de Miquel Martí i Pol: D’un poema que es titula “En plenitud”, diu així:

" ... mira com ja tot proclama
en veu molt alta el triomf de la bellesa
i pensa bé en el que això representa."

Una abraçada!

Jordi ha dit...

Elur: el Profeta les encerta totes!! El títol li va que ni pintat!! Gaudeix allà a territori enemic i no t'amagui, no!! Estigues orgullosa de ser del Barça, malgrat el que diguin!!

Òscar: jajajaja què bo!! stop! Espero que els boquerons i el conyac no facin moltes destrosses, pel teu bé... vull dir!!
Encara queda una peregrinació per complir! Pujar i baixar escales, recorda-ho!!
Et perdono això del Michel!

McAbeu:... vist!! Ho haveu vist!! Oeeeeee, oeeeeee!! Realment, ser del Barça és el millor que hi ha i hi pot haver!

Albert: ara l'aaaaiiii s'ha convertit en un oeoé! Som els més grans i tot gràcies a en Pep, se li ha de reconèixer!!

Gemma: oferirem l'entrepà!! En portarem un per cada escolanet i cada capellà que veiem!!

Joan: et mantindré informat si vols venir. Rebràs el correu pertinent!! Peregrinació blaugrana cap a la Moreneta, que ens rebrà amb els braços oberts!! Vam tocar l'infinit i encara hi som allà, perduts, capbussantnos en el món dels triplets!!
Quin gran vers, i adequat!!

Alba ha dit...

Sens dubte una nit mágica i històrica. Jo tampoc tint paraules per discriure tot el que sento, pero sens dubte tardaré i molt en oblidar-lo; els ulls costa mantenir-los oberts, pero l'emoció i l'alegria es més gran que pot amb tot. A més, em considero una gran privilegiada poder haver viscut aquest primer triplet històric en els 110 anys de vida del Barça. Del partit poca cosa a dir; el Manchester només va fer por en els primers deu minutos, fins el gol d'Eto'o; un 10 per tot l'equip que van remar en una única direcció: la del títol.
En fi, espero no despertar d'aquest somni.
Salutacions

Albert ha dit...

Ostres, aquest any ens trobarem pericos i culés a dalt de Montserrat.. Per a qui es decantarà la Moreneta?

Mariona ha dit...

Em pregunto què farà l'any que ve en Guardiola, perquè superar aquesta temporada és impossible i igualar-la, molt difícil! El llistó està molt alt!!

Jordi ha dit...

Alba: jo crec que encara no m'he despertat perquè vaig dormin-me a tots els racons que trobo... ;-)
Som uns privilegiats per haver viscut això. No ho oblidarem mai!

Albert: jajaja La Moreneta és magnanima i justa. Sabrà decantar-se cap al costat bo!
Sisplau, no tornis a fer-me preguntes tant complicades...!! ;-)

Mariona: I tant, i tant! Potser la iguala i a més a més afegeix les supercopes d'Espanya d'Europa i el Mundialet de clubs!

elur ha dit...

Jordi!!!!!!!! que no estic pas en territori enemic!! que sóc a Girona!! jajajajajajaja a madris hi vaig estar només 3 dies!!
déu me'n guard de viure allà! em moriria d'enyorança... no poder veure cada dia les meves muntanyes, només ho soporto si sé que les veuré el cap de setmana :)

Visca el Barça i visca el Profeta!

Jordi ha dit...

Ah!! Uff!! Bé, encara que jo pagaria per viure allà aquests dies!! I tant!!

Perdó pel lapsus!! Ops!!

Visca les muntanyes de Girona!!

elur ha dit...

Res a perdonar!! :D
Visca les muntanyes de la GARROTXA!!! ;)

Jordi ha dit...

Visca! ... I el Pep!

Assumpta ha dit...

Família!!! :-)))

Estic mig morta!! Però feliç!!

Jajaja no sé què em passa però després de la final de la Copa del Rei igual (bé, llavors pitjor... però els mateixos símptomes)

Ahir durant el partit jo no estava nerviosa, era FELIÇ... cap al final em sentia com EMOCIONADA, com una felicitat interior molt gran, conscient d'estar vivint una cosa MERAVELLOSA...

Em vaig posar la meva samarreta i la bufanda i, cap a la Plaça Prim!!! Bé, primer vaig fer un post ràpid... ja havia preparat les fotos de Lliga, Copa i Champions jeje... i crec que quan em poso nerviosa davant l'ordinador, per voler fer coses de pressa és quan al dia següent "ho pago"...

La Plaça Prim A TOPE!!! càntics, festa, moltes, moooooltes samarretes!! Altres anys molta bufanda i bandera, però aquest quasi tothom amb samarretes també... cap a 2/4 d'1 ja erem a casa... perquè allí no es podia un ni moure :-)))

I llavors, enlloc de seure tranquil·la davant la tele, em va donar per començar a visitar blogs com una posesa a posar oeeee oeee oeeeee oeeee i coses així... :-))

Després vaig voler llegir tota la premsa estrangera (amb el meu gran domini d'idiomes jaja) i res... em vaig posar a retallar portades per reeditar el post del blog...

FELIÇ I CONTENTA!!!! :-))

Però vaig anar a dormir tant tard i estava tota jo tan... no sé com... que avui ja ho estic pagant. Però és igual, eh? Que "sarna con gusto no pica"

M'he pres una aspirina pel mal de cap i au, confio en que la cosa s'arregli aviat :-))

Amics!! Tot el dia que vaig amb la samarreta del Barça pel carrer... La gent em mira, perquè una, clar, ja té la seva edat (47) però molts somriuen :-)

I ara vaig a veure la rua per la tele... en Josep Lluís se la perd, pobret, que té classe de català a Càritas amb els seus immigrants, però jo ja li he dit que els hi parli de futbol jeje que els ensenyi com n'és de bo el Barça per integrar-se a la nostra terra :-))

Abraçades i petons culés a tothom!!!

XeXu ha dit...

Fins una estona després del partit, encara de tant en tant anava dient: "no m'ho crec... hem guanyat la Champions!". I és que sembla que fa quatre dies que això era impensable. N'havíem guanyat una i de casualitat, contra un equip que va baixar a segona l'any següent. I va i al 2006 en guanyem una altra. Caram, dues no està malament. Però encara contra un equip de segona fila, un millor equip, però inexpert i amb moltes carències.

Però alerta! Tres anys després, només tres, i això està molt bé, en tornem a guanyar una altra! I ara contra l'altre equip candidat, contra l'únic que podia plantar cara al Barça, si és que hi havia algú. La millor final possible, sens dubte. I l'hem guanyada. Ens ho mereixíem, i ens consagrem, per fi. 3 copes d'Europa no són poques, ja és d'equip seriós. Ja en tenim més que la Juve, l'Inter, i les mateixes que el Manchester. Som un equipàs, un equip que entra en la història aconseguint triplet. Realment, aquest Barça ja és una altra cosa.

Ara, de patir jo vaig patir com una mala bèstia. No sé si era el martini que em feia veure-ho distorsionat, però en marcar el segon vaig cridar "Bien! Ara ja podem anar a la pròrroga!!" I és que el Manchester, és molt Manchester, i si no que li preguntin al Bayern fa 10 anys, aquí a Barcelona...

Assumpta ha dit...

Jajajajaja XeXu Et dedicaré un post d'aqui uns dies que es dirà "AVUI PATIREM" :-)))

Res... que entro per dir que ha estat una falsa alarma!! l'aspirina m'ha fet efecte i ja em trobo bé!!!

No serà el mateix que després de la Copa!! (menys mal!!)


OEEEEEEEEEEEEEEE OEEEEEEEE

SIGA SAGA SIGA SAGA!! :-)))

(Atenció que ho faran bé AVUI!!! tal com ens va explicar l'Òscar!!)

Segon Pal ha dit...

Ni en el millor dels somnis!

jarnes ha dit...

Ja la tornem a tenir aquí!

Assumpta ha dit...

Què bonic ha estat!!! :-)))

Llàstima que no han fet lo del Siga saga!! jajaja

Anònim ha dit...

VISCA EL BARÇA iiiiiiiiiiiiiii

VISCA CATALUNYA!!!!!!

copa, lliga i Champion.....
La, la,la,lalala

FELICITATS! per tothom


mama Jordi

Assumpta ha dit...

Mama Jordi... avui havies d'haver signat amb el nom!!

Queda IDEAL :-)))

Eloy ha dit...

Felicitats a tots els culers.
El partit? Meravellós. Tot i que els primers minutets ens van tancar, vaig pensar que era com el Madrid o l'Athletic i que guanyaríem fàcil. Doncs si.
Copa, Lliga i Champions...Champions.
L'any vinent ja veurem, gaudim d'aquest.
I potser no imitem al profeta-lloro, que després de París va dir que guanyaríem 7 títols i crec que només vam guanyar la Supercopa d'Espanya davant els pericos. Al loro, que no estamos tan mal!!!
Ciutadans de Catalunya, ja la tornem a tenir aquí. Viscaaaaaaaaaaaaaa el Barça, i visca Catalunya.... i visca.....Fuentealbillaaaaaaaaa. Que gran que n'ets, Don Andrés.

Eloy ha dit...

Ah, se m'oblidava, Michel Michel, lalalalala,...
Vull que Cristiano Ronaldo fitxi pel Madrid, ja fa el pes

Jordi ha dit...

Asumpta: he acabat cansat i estressat jo també!! Caram!! Quina festa!! Jo entre Canaletes i el Camp Nou ahir, estic fet caldo. Però aquest Barça s'ho mereix... i la meva gola mereix un descans... jejeje A millorar-se!!

XeXu: No oblidis que també tenim les mateixes que el Madrid en format modern. Les altres sis, en blanc i negres, es jugaven a partit únic, gairebé. O sigui, que més o menys són regalades!
El Martini és dolent... i te invita a a viviiiiiir (no feia així l'anunci?).
Ostres casualitats de la vida també vaig fer un comentari similar. Tranquils, que molt a molt ens empataran!! Si es que els culers som pastats els uns als altres!

Assumpta: bé, celebro que l'aspirina hagi fet efecte. Ahir vam dedicar-li un ziga-zaga ben fet al Guardiola. L'speaker oficial ens va ensenyar com es feia. De pell de gallina!!

Segon pal: crec que ningú s'ho podia imaginar al començament de temporada!!

jarnes: s'han de comprar vitrines noves perquè no hi cabran al museu!!

Mama: no t'exaltis que et puja la pressió!! jejejeje Visca, visca!!

Eloy: Felicitats també!! Ara el millor, com dius, és ser humils i com sempre recorda el Guardiola pensar que podem perdre i, segurament, perdrem algun dia. Ahir al Camp Nou, va ser molt espectacular!
En CR7 és el prototip de jugador merengue. Ho té tot, començant perquè no sap perdre!

Albert ha dit...

Esperem que aquest camí de peregrinació es vagi allargant cada any.

Sí, jo vaig patir, però vaig patir molt més a París. Fins que no va marcar Eto'o, tant a París com a Roma, jo estava molt nerviós.

No entenc la celebració de Messi: per què es treu la bota si marca amb el cap?

Visca el Barça, visca Catalunya i visca el profeta!

elur ha dit...

Jordi... encara bavejo amb Iniesta!!! només li faltava parlar en català perquè l'altar que li he fet dins el cor s'enlairés fins el cel!!! Que bo, que gran... 'això només és el principi, si en voleu més, que el míster siga más años!' SUBLIM!!!!
i tot l'estadi cridant Fuentealbilla!!! la cara de felicitat que hi va posar és impagable!

saps que m'emociono molt més ara que no pas en el moment dels fets? veig Roma i ploro! recordo moments d'ahir i ploro! de fet ahir, veient la celebració per la tv ja vaig plorar...

Que gran aquest Barça!

Els del PiT ha dit...

A hores d'ara espero que hagis recuperat la veu perquè l'escrit t'ha quedat un xic deslluït, hi hi hi...
Bé, era broma clar!

Ah! A Montserrat no hi podré anar, ho sento, però això són coses pel jovent eixerit.
:)

rits ha dit...

i dos dies més tard, la ciutat encara es respira l'ambient, el caliu, el somriure d'aquesta victòria!

aquests dies han estat fantàstics!!

moltes felicitats!!!!!

encara ara, recordo el gol del Messi i m'emociona!!!!

Assumpta ha dit...

He anat a classe d'anglès amb la samarreta del Barça :-))

Sílvia ha dit...

Hola campió!
quin equip!!! Aquests dies no els oblidarem mai.
Salutacions
sílvia

Jordi ha dit...

Elur: Era a l'estadi el dijous, i la imatge del Camp Nou cridant Fuentealbilla, crec que no se m'oblidarà mai!! Va ser mooolt gran!!
La culerada en conjunt tenim els sentiments a for de pell de tant que hem patit durant anys. Ara surten i s'han de deixar sortir!! Visca el Barça!!

Els del PIT: Sí, sí, ara dissabte i passada la ressaca de Canaletes i Camp Nou ja tinc la veu restablerta. Gràcies avi!! Pensi, però, que el funicular i l'aeri fan feina!!

Rits: La ciutat està engalanada amb cartells de tricampions! Encara és lleva amb la ressaca de les celebracions.
Et confesaré que un company de treball (Perico i Merengue), va dir que el gol del Messi és un xurro com una casa de pagès i que el va marcar amb l'orella. Evidentment, ens vam tirar tots a sobre d'ell!

Assumpta: quedes nomenada emperadora anglesa del Barça i culer reuenca de l'any!!

Silvia: hola campiona! uff!! Crec que no, que no ho oblidarem mai!