La promesa del triplet.

Un dia va dir un savi o un home de paraula que les promeses estan per complir-les. I un bon dia, el Cor de l’Anginesca va prometre. Era una promesa innocent, llunyana, gairebé impossible però a l’hora probable, perquè no! Vam prometre i jurar i perjurar que si el Barça aconseguia el triplet ens trobaríem tots quatre components a Montserrat, símbol de la catalanitat latent, per agrair a la Moreneta, espill de tots els catalans, els serveis prestats i l’ajuda facilitada als jugadors blaugranes.

Demà dissabte, doncs, dia D hora H de la promesa. A saber: Cooopa, Lliiiiga i Champions... Champioooons! Començarà l’operació triplet a la conquesta de Montserrat, per terra, mar i aire per part dels quatre intrèpids blocaires de paraula d’honor. Per això demà serem allà, donant el que s’ha de donar. L’operació en qüestió té dos flancs: el primer on els tres components ens trobarem a Monistrol de Montserrat per afrontar la pujada de la muntanya màgica. Serem l’Òscar, l’Alex i un servidor. L’Òscar ja fa temps que fa els deures i que es va entrenant. Puja i baixa com a mínim deu vegades cada dia les escales d’una coneguda parada de la línia verda del metro de Barcelona. Des d’aquell dia, però, ho puja tot: escala la nevera per tal de coronar-la i plantar-hi la bandera de la Danone, puja de peus al sofà, conquereix cada dia el cim de tots els quioscs pels que passa. Només hi ha una cosa que no li agrada que pugi: els preus (sobretot el del pa ratllat i els dels ous, pel tema dels arrebossats). L’Àlex, per la seva banda, no para de trescar i trescar una muntanya rere una altra cada cap de setmana .

El segon flanc, encapçalat per la pubilla del grup, l’Assumpta, s’encarregarà de fer el cim amb el cremallera. En el seu dia va desestimar l’opció de ser pujada a collibè per la muntanya per tots els membres masculins del grup. Així doncs, va ser anomenada encarregada oficial d’omplir el cremallera de bufandes i banderes del Barça mentre va cantant l’himne del nostre estimat club mentre va canviant de vagó.

Així serà, si la Moreneta vol, que ens trobarem tots a dalt i ens fondrem en una càlida abraçada de fraternitat blaugrana, esmorzarem mel i mató, coca i el que faci falta, lloarem al Profeta Pep pels segles del segles i demanarem la seva canonització a l’abat de Montserrat. Així sigui!
Però aquí no s’acaba tot, perquè El curiós cas de la dona que no havia estat mai a l’Ikea quedarà ja en una anècdota, ja que si pel matí trepitjarem terra sagrat religiosament parlant, per la tarda trepitjarem també terra sagrat moblísticament parlant. Visitarem el temple dels temples, el palau del munti-s’ho vostès mateix, que és molt fàcil, el paradís d’aquells que fan de les seves mans l’eina perfecte per passar una bona tarda de cap de setmana (amb baralla inclosa amb la parella perquè mai ho fas com ella vol) collant claus i col·locant peça rere peça per aconseguir que el resultat final s’assembli tot el possible al de la figura final del prospecte.

Paraula de tricampions!