El curiós cas de la dona que no havia estat mai a l’IKEA.

Corre la llegenda urbana per la Catosfera (que no ho és tant perquè m’ho ha confirmat la mateixa protagonista) que diu que hi havia una vegada una blocaire de Reus que no havia anat mai a l’IKEA. Però com pot ésser possible això? Tots, en aquesta vida, tenim el dret i el deure d’haver trepitjat, com a mínim una vegada, aquest paradís i república independent dels mobles i estris per la llar. Recordo que a casa sempre teníem la tradició, quan jo era petit, de pujar com a mínim una vegada a l’any a Montserrat. I no és que fóssim creients. Senzillament era una tradició que manteníem amb fermesa, cor i ganes. Ara que sóc gran, he canviat aquesta tradició per la de visitar, com a mínim quatre vegades l’any, IKEA. És per això que m’estic plantejant de demanar que o posin un IKEA al costat del monestir de Montserrat o que posin el monestir de Montserrat entre el Gran Via 2 i l’IKEA, allà a la zona franca. D’aquesta manera mataríem dos ocells d’un tret.

Arribats a aquest punt, he decidit ajudar aquesta reusenca a complir el seu somni. He buscat a la pàgina oficial de l’IKEA si a Reus o pels voltants hi ha una botiga o previsió de que n’obrin una. No he tingut sort. Res de res. Llavors és quan penso que el món està mal repartit perquè en menys de vint quilòmetres aquí a Barcelona tenim dos IKEAs. I llavors penso que en som d’afortunats els barcelonins. I llavors em ve al cap el Jordi Hereu. I llavors em ve al cap que Visc a Barcelona. I llavors em ve al cap el Fòrum de les cultures. I llavors em ve al cap les obres de la plaça Lesseps. I llavors em ve al cap la futura línia 9 del metro. I llavors em ve al cap que millor que deixi de deixar que em vinguin coses al cap i de pensar en aquestes coses que puc agafar una depressió de cavall. Doncs bé, tornant al I llavors penso que en som d’afortunats els barcelonins, perquè reafirma la meva teoria que ve a dir quelcom semblant a que quan els barcelonins no sabem què fer, anem a l’IKEA.

Les altres opcions que em queden perquè aquesta ex barcelonina i reusenca de pro faci realitat el seu somni és:

Opció A. Esperar que a TV3 es faci una edició catalana a l’estil del “Sorpresa, sorpresa” presentat per Carmen de Mairena i ajudat/ada als exteriors per Núria Feliu i escriure’ls una carta feta amb el cor, d’aquelles que arriben, que fan plorar, on explicaria el cas amb tots els ets i uts i els demanaria, de genolls, que fessin aquest somni realitat.

Opció B. Organitzar una caravana reusenca (a l’estil de la caravana blaugrana cap a Basilea) on desenes i desenes d’autocars plens de gent enfervorida, de riades humanes en plena ebullició de ganes d’arrasar amb tot el que trobin tant a la planta de dalt com a la planta de baix i després fer dues hores de cua per pagar el que hagin adquirit, de masses cantant com a posseïdes “Sí, sí, sí, IKEA ja està aquí!” o “Se nota se siente, IKEA está presente!”.

Opció C. Muntar una caminada Reus-IKEA Badalona, de 100 quilòmetres amb un desnivell acumulat de 2.000 metres i puntuable per la Copa Catalana de Caminades de Resistència.

Em queda el dubte de quina opció escollir o si hi ha més opcions per posar sobre la taula...