Campions d’hivern… amb golejada.

Avui, malgrat el que indica el marcador, el Barça ha hagut de tornar a suar la cansalada per guanyar al Sevilla. Sang, suor i llàgrimes. La pregunta que es fa la culerada, l’interrogant que està a l’ordre del dia i corre de boca en boca és: quan es retirarà Palop? Aquest porter fa ràbia, que voleu que us digui. Però no una ràbia tipus Paco Buyo o Santiago Cañizares. No, no, és una ràbia diferent. Una ràbia d’impotència (malgrat la golejada final). Una ràbia de desesperació. Una ràbia de saber que xutis quan xutis, de xuti qui xuti, l’acabarà aturant. I sinó que li preguntin al pobre Messi que ha passat un autèntic viacrucis per poder marcar! Avui he tornat a perdre el compte de les aturades de gol que ha fet. I perquè la cosa encara fes més ràbia, el primer gol, el que obria la llauna, el que costa més de marcar, se l’ha fet el Sevilla en pròpia porta. Si no vols caldo, dos tasses. I ves provant que jo estic sota pals i les aturaré totes. Després, però, ha vingut gairebé tot rodat, sobretot quan ha sortit l’únic home sobre la capa de la terra que té la píndola màgica per batre Palop només amb dos xuts (el primer, com no, li ha aturat). Aquest home, com no, és Pedroooooo.

Després, el Messi desmoralitzat, aquell que ha provat de marcar de totes les maneres i de totes les maneres li ha aturat la pilota Palop, aquell que tenia cada vegada la moral més baixa, ha aconseguit, no un gol, no (que era el que feia 100 amb la samarreta del Barça amb només vint-i-dos anys), sinó dos, per deixar clar que per ell, el millor jugador del món, no hi ha porter que se li resisteixi (bé, li ha costat tres partits poder fer-li un gol, a la tercera va la vençuda). Ah!! I per situar-se pichichi de la Lliga. Ah! I per deixar el Madrid a cinc punts (que ha perdut 1-0 a Bilbao) i per encarregar un retrovisor d’aquells que augmentin més perquè ja els veiem més lluny.

En homenatge a l’Elur, diré que avui Iniesta ha fet una gran primera part. Es que sinó després m’esbronca... ;-)

PREGUNTA.
Què carai li passa a l’Ibrahimovic? Està irreconeixible. No controla bé les pilotes; les passades són imprecises; els gols, inexistents; les errades, clamoroses. Donar-li molts ànims i desitjar que torni aquell futbolista suec que tant ens va enlluernar a començament de temporada.