No digueu gol, digueu Pedroooooo-gooool!

I és que aquest xicot pilota que toca, pilota que marca. I això és bo. Per ell, per Barça i per tots plegats que anem a dormir contents i feliços. Sinó que li ho preguntin a l’Iniesta que l’acusen d’aquest inesperat baby-boom, ara que fa més o menys nou mesos del gol a Stamford Bridge.

Bé, al que anava. Sentireu coses. Paraules lletges com Villarato. Sé que fa mal a les orelles, però no us deixeu enganyar. Sé que diran que la falta que precedeix el gol Messi no la treu del lloc on l’ha de treure. Ho reconec, sí. Però també s’hauria de reconèixer que la falta no hagués hagut de ser falta perquè era una llei de l’avantatge claríssima. Per tant, com sempre, error per error i tots, com deia abans, a dormir feliços i contents. Quan dic tots, em refereixo a tots el barcelonistes, evidentment, perquè els d’allà (i els d’aquí) que no ho són, començaran a disparar dards enverinats dient que la Lliga per decret l’hem de guanyar nosaltres. Doncs que pensin el que els hi doni la gana, però jo avui he vist un gran Barça. Un Barça que ha jugat un partidàs en defensa i en atac. I que si la cosa no ha acabat en golejada ha estat per la falta de punteria i pel porter local que ara no me’n recordo com es diu, pobre noi. He vist uns megarondos de minuts sencers (no de minut, eh! en plural). La pilota corria de jugador a jugador del Barça i els de l’Sporting, pobrets (em cauen bé, què voleu que us digui), no podien més que mirar-s’ho i perseguir l’esfèrica amb la llengua fora. O sigui, com diria el Guti de Crackovia, pin-pan pin-pan, pelotas vienen pelotas van.

Res, per acabar: que l’Ibra encara no marca, al Messi l‘he vist poc, Iniesta ha fet un partidàs i Valdés ha parat el que havia de parar. Tot segueix com sempre...