Ahir, maneta al Tenerife, com qui no vol la cosa. I més si tenim en compte com es va sortir a la primera part, que una mica més i ens emportem 
uns quants gols sense encara haver-nos assabentat que el partit havia començat. I és que ahir, tot el que va envoltar el partit, va ser per obra i gràcia d’algun Sant aparegut que va fer que el Barça s’emportés la victòria. Vist el que vam veure, és clar.
Primer, la tornada al camp Talismà, el de les dos lligues guanyades al Madrid. Tornàvem a trepitjar territori sagrat. Els amics per sempre agermanats després de molt de temps de no veure’s les cares. I és que pels culés, dir Tenerife és aflorar uns records indescriptibles, una emoció fantàstica i unes lligues màgiques.
En segon lloc, va aparèixer Sant Víctor Valdés, que a la primera part va salvar al Barça de rebre dos o tres gols tranquil·lament. Aquesta temporada està impressionant. A cada partit ha fet aquella parada que fan els grans porters i que et salva punts. Bé, ahir en va fer més d’una. Va tenir doble feina.
En tercer lloc, doble aparició: Sant Bojan Krkic servint les tres assistències perquè Sant Le
o Messi aconseguis un hat-trick amb un tercer gol sublim, de crack, d’estrella mundial, de millor jugador del món. Des de fora de l’àrea, picada per dalt del porter, que no va poder fer res més que mirar-s’ho per dalt, girar-se i veure com la pilota acabava entrant a la porteria.
En quart lloc, Sant Puyol, que ahir va tornar a marcar. Bona dada la que sentia per RAC1. Sempre que Puyol ha marcat, el Barça ha guanyat per pallissa. Recordeu el 0-6 a l’última visita del Barça al Tenerife de fa uns quants anys? O sense anar més lluny, si us dic un tal dos a sis? Bé, que segueixi marcant que això és bo pel Barça! Som-hi Puyi!
I la primera part, on el Barça semblava passar de tot, on les passades es perdien, els controls se n’anaven, les contres del Tenerife eren letals, va acabar amb un incomprensible 0-3, tot sentenciat i a guardar forces per la gran remuntada que tocarà fer dimecres.
Partit a priori semblava fàcil, però que es va patir més del compte. De totes maneres, beneït patiment si acabes guanyant 0-5 i sense gairebé suar la samarreta, que va ser el que va passar a la primera part.
uns quants gols sense encara haver-nos assabentat que el partit havia començat. I és que ahir, tot el que va envoltar el partit, va ser per obra i gràcia d’algun Sant aparegut que va fer que el Barça s’emportés la victòria. Vist el que vam veure, és clar.Primer, la tornada al camp Talismà, el de les dos lligues guanyades al Madrid. Tornàvem a trepitjar territori sagrat. Els amics per sempre agermanats després de molt de temps de no veure’s les cares. I és que pels culés, dir Tenerife és aflorar uns records indescriptibles, una emoció fantàstica i unes lligues màgiques.
En segon lloc, va aparèixer Sant Víctor Valdés, que a la primera part va salvar al Barça de rebre dos o tres gols tranquil·lament. Aquesta temporada està impressionant. A cada partit ha fet aquella parada que fan els grans porters i que et salva punts. Bé, ahir en va fer més d’una. Va tenir doble feina.
En tercer lloc, doble aparició: Sant Bojan Krkic servint les tres assistències perquè Sant Le
o Messi aconseguis un hat-trick amb un tercer gol sublim, de crack, d’estrella mundial, de millor jugador del món. Des de fora de l’àrea, picada per dalt del porter, que no va poder fer res més que mirar-s’ho per dalt, girar-se i veure com la pilota acabava entrant a la porteria.En quart lloc, Sant Puyol, que ahir va tornar a marcar. Bona dada la que sentia per RAC1. Sempre que Puyol ha marcat, el Barça ha guanyat per pallissa. Recordeu el 0-6 a l’última visita del Barça al Tenerife de fa uns quants anys? O sense anar més lluny, si us dic un tal dos a sis? Bé, que segueixi marcant que això és bo pel Barça! Som-hi Puyi!
I la primera part, on el Barça semblava passar de tot, on les passades es perdien, els controls se n’anaven, les contres del Tenerife eren letals, va acabar amb un incomprensible 0-3, tot sentenciat i a guardar forces per la gran remuntada que tocarà fer dimecres.
Partit a priori semblava fàcil, però que es va patir més del compte. De totes maneres, beneït patiment si acabes guanyant 0-5 i sense gairebé suar la samarreta, que va ser el que va passar a la primera part.
12 comentaris:
Van ser les meves pregàries, Jordi :-) Tu mateix ho intueixes quan parles de l'obra i gràcia d'algun sant... jeje
Estic molt contenta perquè tenia la ràdio posada pel Madrid - Mallorca (emisora estatal) i els crits tan embogits amb el primer gol blanc (llavors vaig apagar i no sé com van cridar el segon) era per pensar "si jo sóc del Mallorca els denuncio".
Semblava que els merengues haguessin guanyat ves a saber què... però de veritat, uns crits absolutament partidistes...
Segur que es pensaven que ahir anirien a dormir líders juas juas juas... i, a més, els tornem a guanyar el goal average :-))
Per cert, una pregunta així, més què res per saber què opineu i que també la vaig posar a ca l'Albert anginesc:
El Barça tornarà a anar de blaugrana algun dia? Sembla ser que aquesta mena de rosa salmó sigui el primer equip i l'altre el segon...
És que el primer uniforme s'assembla massa al del Tenerife?
Em sembla genial tenir un segon equip per quan hi ha coincidència o semblança de colors, però de tant en tant es podrien posar el blaugrana (ni que fos per poder recordar la lletra del nostre himne i allò del "blaugrana al vent").
FORÇA BARÇA PER SEMPRE!!!
Home Jordi, sí. Valdés salvador, Bojan laudrupnià, Puyol és Puyol, Messi... indescriptible el gol de vaselina és... uf! per pixar colònia. Però com pot ser que no facis cap referència al gran Don Andrés? d'acord que no va fer cap golet, no pas perquè no ho provés. Però nen, la jugada del tercer gol és per treure's el barret, la barretina, baixar al camp i besar-li els peus i sobretot el cap! i després fer-li reverències fins que s'acabi el partit... o per tota la vida.
Que exagero? no, no i no.
;P
Assumpta, tot plegat és màrqueting, coses de la casa que els hi 'paga' la roba.
Som roses, com ositos amororos vès.
El més important és que vam guanyar 0-5 sense haver de fer un esforç gaire extrem. El tempo del partit va ser lent, i la bona col·locació dels jugadors i el domini de la pilota que va agafar al Barça mentre avançava el partit, va evitar que l'equip patís físicament i fós el Tenerife qui anés darrere de la pilota tota l'estona.
El millor el resultat, contundent i que ens manté en el liderat. El pitjor, l'inici desconcertant del partit. Però com sempre, confiem en aquest equip!
Salut, Jordi!
Potser haurien d'haver guardat uns quants per el Sevilla.
Ja tremolo!!!!!!!
De tot, el que més em va agradar és l'esperit autocrític i gens prepotent d'en Pep dient, al final del partit, que jugant així no aniriem enlloc.
Un crack que en sap una estona llarga!
Assumpta: ahir ho van comentar a la transmissió. Es veu que l'àrbitre va obligar-los a canviar-se la samarreta per por a confusions. Manies, perquè la veritat és que es distinguia bastant bé.
De moment el blaugrana ens els posem per recollir títols!
Això de les emisores estatals és de jutjat de guàrdia!
Elur: La jugada del tercer gol és per emmarcar, de dalt a baix, i si pot ser fer una mena d'enganxina amb holograma que recrei la jugada. Potser és que ja ho trobo tant normal... jejeje No, no exageres. Ah!! I va intentar rematar de xilena des de fora de l'àrea. De totes maneres, els gols se'ls guarda els moments límits!
El Puyol, d'ós amorós no en té molt...
Jordi: i tant que i confiem! A ulls clucs! I en el mestre Pep també!
Salut company!
garbi24: home, si hagués estat l'opció, com al 50x15, jo me n'hagués reservat 4!! jajaja
Òscar: sí que ho vaig sentir i vaig pensar que olé Pep els teus coll... De totes maneres a la mitja part ja els va cantar la canya perquè van sortir de manera diferent. Més posats en el partit, que ja tocava! Partits tant fàcils com aquests no en tindrem pas gaires, no...
Un gran rival el Tenerife. Primer et pica tenint ocasions i quan et té contra les cordes te'n deixa marcar 5. Això sí, sense V.Valdés, res hagués estat el mateix.
La dada de Puyol és al revés: el Barça es troba tan còmode sobre el camp que fins i tot marca Puyol...
Adéu!
ais... jo vull aquesta enganxina!!! t'he dit mai que esmorzo davant del pòster de la celebració del gol contra el Chelsea? té molt de mèrit estar esmorzant i bavejant alhora i semblar decent i neta.
En Puyol de pelut ja n'és, algo és algo, tu.
Va ser un partit inversemblant, certament. Però tot i el resultat que és maco de veure (per cert, jo sentia en Puyal i deien que el Barça només ha fet un altre 0-5 a la lliga, saps quin?), penso el que devia pensar en Guardiola, que de ben segur no va acabar content. Jugàvem contra el Tenerife, un equip que baixarà aquest any. Si comencem a jugar així contra el Sevilla, ja ens podem acomiadar de la Copa. Que està difícil, però un Barça concentrat t'ho remunta. Si sortim a fer el capullo, ens trobarem un parell de gols en contra, i tampoc la defensa del Sevilla no serà la del Tenerife com per fotre'ls-hi 5 després.
Aaaaah!!! així el blaugrana es confonia amb el blanc... que curiós :-PPP
Elur: ets l'enveja de tot el país! Quin esmorzar!!
XeXu: Oh, i tant que sé quin resultat és l'altre 0-5. No hase falta desir nada más! A Sevilla haurem d'anar amb els 5 sentits posats i endollats des del primer moment. Sinó, adéu Copa!
Assumpta: jejeje que no ens confonguin, no fotem!
Victòria important per la moral de l'equip. Espero que els serveixi per intentar la remuntada a la copa davant del sevilla.
Salutacions
Publica un comentari a l'entrada