Subtileses.

Si una cosa té l’E, és que é la persona més subtil que he conegut mai. Deixa anar les coses amb aquella delicadesa que de vegades fa plorar i tot. Bé, és subtil la primera vegada, que va sempre donant la cara i amb la veritat per davant. Ara, com per desgràcia teva no li prestis atenció o no li facis cas a la recomanació (diguem-li recomanació o consell), ja has begut oli. La subtilesa es torna contra teva i el que abans era un consell disfressat d’amenaça, ara és una amenaça amb totes les lletres.

Ens explicava l’altre dia que havia vist un noi assegut a la barana que prevé que algú pugui precipitar-se al buit si cau. Doncs bé, resulta que va dirigir-se cap allà, i li va comentar que sisplau, baixés de la barana que podia caure cap a baix. El noi, no va fer-li cas i en poques paraules li va dir que el deixés en pau. L’E, sense anar més lluny, amb aquella mitja mirada de mafiós que té i posant cara de póker, li va dir: “Si te lo digo por ti, que no voy a ser yo el que me voy a caer. Pero, ¿sabes qué pasa? Que son ya las tres y media y yo plego a las cuatro, y no tengo ganas de quedarme a rellenar los papeles para el juez. ¡Eh! ¡Que a mi me és igual! Pero que sepas que si paso algún dia por aquí y te vuelvo a ver subido, sin querer se me escaparà un codazo e igual caes i te haces daño. Y claro, habrá que cambiar cristales, avisar al seguro del coche que hay aparcado abajo... en fin, un faenón, pero que a mi no me importa, me pagan para trabajar”.

El noi va baixar de la barana amb cara d’espantat...