dimarts, 9 de febrer del 2010

Sobreviure un dia de pluja a Barcelona.

Com que (sobre)Visca Barcelona, els dies de pluja són diferents. Bé, més que diferents als dies normals, són més perillosos. Si el dia a dia a la ciutat comtal has d’anar amb els dos ulls oberts, els cinc sentits posats en el que fas (per això té molt mèrit els pocs escollits que llegim pel carrer mentre caminem) i amb la cartera ben localitzada per evitar furts no desitjats, els dies de pluja, la perillositat es multiplica per ena (o per pe, de pluja). Jo els qualificaria com una continuada lluita per la supervivència urbana humana. Ets tu contra la ciutat, inclosos els cotxes, els vianants i la pluja. Has de sortejar tota mena de dificultats que posen en perill la teva existència. Vegi’s els següents exemples:
- Cotxes que passen a tot velocitat trepitjant els tolls que hi ha a la calçada tot provocant cataractes d’aigua cap a la cera que et poden deixar xop de dalt a baix.
- Vianants que llueixen paraigües més grans que para-sols de platja i que ocupen, de vegades, l’amplada de tota la cera (que et preguntes, cal que sigui tant gran si t’acabaràs mullant igual?). Això provoca que un, a més a més d’intentar passar per on pot (no oblidem que també portes paraigües) ha d’intentar que la vareta del paraigües que et ve de cara no et tregui un ull ni se’t quedi enganxat a la teva jaqueta.
- Autèntiques riades d’aigua que baixen pels carrers amb pendents i que amenacen d’emportar-se’t carrer avall passant per les Rambles i acabant a l’estàtua de Colom.
- Forats coberts d’aigua que, pensant que seran petits tolls, fan que submergeixis el la cama fins el turmell i que els pantalons quedin xops.
- Vents huracanats que, de sobte, fan que la Mary Poppins sigui una aficionada amb això de l’art de volar mentre sostens el paraigües amb les dues mans perquè no se te l’emporti l’aire.
- Torrents d’aigua que cauen de les teulades i que, si el paraigües és d’aquells del tot a cent (o a euro), es desmunten quan reben tanta quantitat d’aigua.
- Esquivar tot un continuat de gent que, com que porta paraigües, no hi ha manera de passar-los per enlloc.
- Evitar no relliscar amb aquestes rajoles tant poc pràctiques que adornen Barcelona que a la que es mullen una mica són un perill elevat al quadrat. Per cert, algú sap perquè no són totes iguals, és a dir, perquè en un lloc posen les que tenen la flor, a un altre les que estan dividides en quatre quadrats, en un altre les que estan dividides en sis quadrats...?

Ara, malgrat tot això, de totes les coses pitjors, la que més odio i detesto és quan una ventada d’aire fa que el paraigües se’m giri del revés. Uff!! Quina vergonya, per favor.

Des de la Banyera, fer una crida al govern per la posada en marxa d’un pla renove de paraigües. Ostres, hi ha gent que va amb cada un que fa pena, desmuntat per tot arreu. És qüestió d’estètica. No recordeu allò de “Barcelona posa’t guapa”? Doncs que es podria començar pels paraigües!

15 comentaris:

Anònim ha dit...

hi han furts desitjats?

Jo un cop vaig provar d anar amb el casco de la moto. Perà et fa agafar calor i et sufoques.

Clidice ha dit...

i doncs? i si en comptes de dedicar-vos a fer slaloms gegants us instal·leu una cúpula per quan plou? és que sembla mentida eh!

(per cert, això de "cera" ehem, és la vorera potser?)

neus ha dit...

i les rajoles que estan 'suèltes'? a Girona hi ha una vorera arreglada no fa ni dos meses on ballen quasi totes i on no cal posar el peu a cap toll per acabar molla fins el turmell, només cal trepitjar una d'aquestes rajoles... fastigós.
Després també hi ha les iaies-treu-ulls que van amb el paraigües estès allà on estan a aixopluc, no fa gaire de poc no em quedo guenya.
SI la gent ja no sap circular peatonalment quan no plou, imagina't amb paraigües!
Girona no dista gaire, per no dir gens, de la capital.

neus ha dit...

fe de rates: allà on poso meses ha de dir mesOs, of course.

Cal dir que fa dos dies que camino tot pensant: 'Un dia de furia es quedaria curt!'?

Garbí24 ha dit...

Dies així el millor es quedar-se a casa comptant diners, però com que d'això no hi ha gaire feina....a trepitjar carrers mullats.
Per aqui diuen: quin dia que fa per estar al llit amb la dona d'un altre.

Assumpta ha dit...

Un gran post :-))

Digne de ser inclòs a la meva campanya: "La pluja al camp i a la muntanya... però a la ciutat, no, gràcies"

Ara bé, t'has deixat la pitjor de totes... al menys a Reus. Darrerament en parlo sovint, ja ho sé, però és que el problema és GREU, és una qüestió sanitària:

Les aceres són plenes de cagarades de gos, la gent és marrana i no hi ha ningú que els hi digui res (la Guàrdia Urbana és invisible)... com plou, però tampoc fa cap tempesta forta que ho netegi tot, doncs el que passa és que les caques es van estovant i queda tot ple de "pastitxé" de merda... amb la qual cosa, a part d'anar esquivant gent que no sap circular amb paraigües, d'anar ben pendent de les rajoles que es mouen, de les rajoles trencades, dels autèntics forats i bassals que hi ha -és que l'Ajuntament de Reus és molt inepta-... un dia en faré un post- doncs, també, has de mirar de no esquitxar-te les sabates i els baixos dels pantalons de merda.

Disculpa per aquest comentari tant cru i realista... però és que n'estic farta. L'altre dia ho comentava amb un noi molt agradable que treballa a una empresa de mailing, és un noi que sempre va de pressa fent la seva feina, saluda, somriu i passa corrents (literalment)... però just és va aturar uns segons i vam comentar aquest tema perquè també estava empipat... el pobre treballa al carrer i em va dir que es passa el dia mirant d’esquivar-les.

sànset i utnoa ha dit...

Això dels forats, de vegades veritables boques de metro, "dissimulats" per l'aigua haurien de ser delicte. Fa un parell de mesos, a Guipúscoa, me0n vaig menjar un i l'aigua em va arribar a l'altura del genoll (vaig poder salvar l'altre gràcies a una curiosa espatarramenta). Per sort, un policia que anava darrere meu va patir el mateix...

*Sànset*

Assumpta ha dit...

Jajajajaja Sànset!! quin poc respecte a l'autoritat!!!

Sergi ha dit...

Unes quantes qüestions:

Em pots posar un exemple de 'furt desitjat'?

Quan plou també llegeixes pel carrer? Jo només de pensar que em pot caure una gota al llibre em poso com l'Idefix amb els arbres arrencats.

Ja saps que jo no contribuiré a fer més lletja la ciutat amb paraigües antics, lletjos o trencats. Això de no portar-ne mai, és el que té.

Assumpta ha dit...

Això del "furt desitjat" em fa pensar en una locutora de Catalunya Informació que quan fa mal temps recomana precaució a les carreteres per tal d'evitar "accidents no desitjats"... ;-)

Ja li he sentit a dir dues vegades :-)

Jordi ha dit...

Jordi, a mi m'encanta la pluja. És més, em posa de bon humor. M'agrada veure els cotxes esquitxant la gent, gent relliscant i caient sense fer-se mal clar. És divertit però a la vegada no m'agradaria veure-m'hi involucrat.

Jordi ha dit...

Cristina: la pluja ofega Barcelona. I la relentitza. Tot va com més a poc a poc. Deu ser per l'efecta trànsit, que es queda tot col·lapsat.
Katiuskes o botes de pluja, com les que tenia quan era petit.

Anònim: no, no, furts NO desitjats.
Bon recurs el del casc, hi ha més gent que l'utilitza!

Clidice: Una mega cúpula gegant a tot Barcelona... M'agrada! ;-)
umm.. la vorera... sí, sí! Ostres, quanta raó tens. Ara ho arreglo!

Elur: els vianants sense paraigües haurien d'estar declarats espècie en extinció. I els ulls també!
Ara em quedo tranquil perquè veig que a tot arreu couen faves... (traducció de la frase castellana)
Si ho dius per la pel·lícula, no la he vista. No puc opinar.

garbi24: jajaja no havia sentit mai aquesta expressió. Bé, ni la dels diners ni la de la dona. Millor, però, la segona no posar-la en pràctica per si de cas...

Assumpta: gràcies! Endeguem la campanya ja!
A Barcelona això de la merda també és un clàssic. Sí, m'ho he deixat. Encara que he de dir que la gent que té gos d'uns anys ençà s'ha tornar més neta i polida. De veritat.

Sànset: ostres, això ja estaria dintre de la categoria d'slalom! Podrien posar-hi banderetes, no?

XeXu: no, no, furt NO desitjat! Bé, no sé, potser quan vas a llençar la brossa i te la roben... ;-)
No, no, quan plou no. Seria pecat mortal. Els llibres no es poden mullar ni fer malbé!

Assumpta: estic pensant seriosament en canviar la frase...

Jordi: t'agrada veure-ho però des del balcó, no? Confessa-ho!! ;-)

sànset i utnoa ha dit...

Assumpta, és que a la gent li fa més gràcia que es pringui una autoritat autonòmica que no pas un mindundi qualsevol!

No sé a quina modalitat ho podríem posar, però la gelor que em va entrar als ossos (no plovia, estava nevant) va ser de campionat!

*Sànset*

Albert ha dit...

Molt d'acord; Barcelona no està adaptada a la pluja. Sobretot les voreres, que com dius, rellisquen molt. No sé per què són diferents...

Si alguna cosa bona tenen els paraigües grans, és que amb una ventada no es giren.
Finalment, avui ja no ha plogut més.
Adéu!

bajoqueta ha dit...

La vida a Barcelona és molt i molt difícil!

Si t'has de moure molt i fa un temps així mig mig has d'emportar-te el kit per tot i anar preparat. Llavors pujes al metro i de cop fa una temperatura a res a vore amb l'exterior. Ale treure la jaqueta i rossega-la, junt amb el paraigües si plou, etc...

Jo en tinc un que fa peneta pobre... però com és petitet i em va bé no el tiro... Així que si un dia veus algú penós pensa que podria ser jo :)