Sobreviure un dia de pluja a Barcelona.

Com que (sobre)Visca Barcelona, els dies de pluja són diferents. Bé, més que diferents als dies normals, són més perillosos. Si el dia a dia a la ciutat comtal has d’anar amb els dos ulls oberts, els cinc sentits posats en el que fas (per això té molt mèrit els pocs escollits que llegim pel carrer mentre caminem) i amb la cartera ben localitzada per evitar furts no desitjats, els dies de pluja, la perillositat es multiplica per ena (o per pe, de pluja). Jo els qualificaria com una continuada lluita per la supervivència urbana humana. Ets tu contra la ciutat, inclosos els cotxes, els vianants i la pluja. Has de sortejar tota mena de dificultats que posen en perill la teva existència. Vegi’s els següents exemples:
- Cotxes que passen a tot velocitat trepitjant els tolls que hi ha a la calçada tot provocant cataractes d’aigua cap a la cera que et poden deixar xop de dalt a baix.
- Vianants que llueixen paraigües més grans que para-sols de platja i que ocupen, de vegades, l’amplada de tota la cera (que et preguntes, cal que sigui tant gran si t’acabaràs mullant igual?). Això provoca que un, a més a més d’intentar passar per on pot (no oblidem que també portes paraigües) ha d’intentar que la vareta del paraigües que et ve de cara no et tregui un ull ni se’t quedi enganxat a la teva jaqueta.
- Autèntiques riades d’aigua que baixen pels carrers amb pendents i que amenacen d’emportar-se’t carrer avall passant per les Rambles i acabant a l’estàtua de Colom.
- Forats coberts d’aigua que, pensant que seran petits tolls, fan que submergeixis el la cama fins el turmell i que els pantalons quedin xops.
- Vents huracanats que, de sobte, fan que la Mary Poppins sigui una aficionada amb això de l’art de volar mentre sostens el paraigües amb les dues mans perquè no se te l’emporti l’aire.
- Torrents d’aigua que cauen de les teulades i que, si el paraigües és d’aquells del tot a cent (o a euro), es desmunten quan reben tanta quantitat d’aigua.
- Esquivar tot un continuat de gent que, com que porta paraigües, no hi ha manera de passar-los per enlloc.
- Evitar no relliscar amb aquestes rajoles tant poc pràctiques que adornen Barcelona que a la que es mullen una mica són un perill elevat al quadrat. Per cert, algú sap perquè no són totes iguals, és a dir, perquè en un lloc posen les que tenen la flor, a un altre les que estan dividides en quatre quadrats, en un altre les que estan dividides en sis quadrats...?

Ara, malgrat tot això, de totes les coses pitjors, la que més odio i detesto és quan una ventada d’aire fa que el paraigües se’m giri del revés. Uff!! Quina vergonya, per favor.

Des de la Banyera, fer una crida al govern per la posada en marxa d’un pla renove de paraigües. Ostres, hi ha gent que va amb cada un que fa pena, desmuntat per tot arreu. És qüestió d’estètica. No recordeu allò de “Barcelona posa’t guapa”? Doncs que es podria començar pels paraigües!