Conseqüències de la gran nevada.

Avui estàvem orfes a l’hora d’esmorzar. Faltava gent. La nevada ha causat estralls i algun membre de la taula quadrada no ha aparegut. Un d’ells ha estat l’E, que no s’ha deixat veure. Ahir, abans de marxar cap a casa, va dir-me que ell agafaria la moto que tenia aparcada davant de l’edifici i que amb samarreta sense mànigues i un cigarret als llavis aniria fent, a poc a poc, Ronda de Dalt enllà. Des d’aleshores, res de res. L’E no ha vingut. La hipòtesi principal que barallàvem (servidor l’ha aportat sense pensar-s’ho) era que la neu (evidentment) l’havia enganxat de ple i que estava pujat damunt de la moto, tot glaçat, amb la samarreta Imperio sense mànigues, esperant que el sol fes la seva feina i mica en mica el desglacés. Estampa curiosa, per altra banda, veure tot un E congelat de dalt a baix, amb la cigarreta als llavis enmig, posem, de la Ronda de Dalt, mentre els cotxes aquest matí anaven passant pel seu costant. Per tant, des d’aquí, llenço una crida desesperada per si algú coneix l’E i sap on para. Els habituals de la taula d’esmorzar estem desesperats i el trobem a faltar. Un dia sense ell és com la nit sense lluna, com un arbre sense fulles, com el Barça sense Puyol.

Un altre dels habituals que avui no ha fet acte de presència és l’R2. De totes maneres, l’R2 és d’aquells que aprofita sempre qualsevol avinentesa que congregui una massa enorme de gent en algun lloc, per anar a comprar al Carrefour, que diu que no troba ningú i es pot comprar la mar de bé. Suposem, per exemple, una final de Champions que jugui el Barça. Ell, en lloc de veure-la, agafa el cotxe amb la dona i cap al Carrefour hi falta gent. Així doncs, no és difícil d’imaginar-lo ahir comprant en aquesta gran superfície i quedant-se bloquejat per la neu. De totes maneres, cas de quedar-se bloquejat, haurà estat, per uns moments, l’home més feliç del món.

Al P, que avui feia cara de pensatiu, l’hem animat. Estava seriós. L’he fet veure la part positiva de la nevada. Ell, que té uns cunyats a Madrid (germans de la dona), que sempre que poden aprofiten per venir a Barcelona, quedar-se a dormir a casa seva sense avisar llargs períodes de temps i que li saquegen la nevera i el que poden, s’atreveixen a donar-li consells de com ha d’educar els seus fills i que arriben a les tantes de la matinada tot fent soroll i parlant fort, podia avui estar feliç perquè potser, aquests éssers indesitjables, s’han quedat aïllats a la capital i no podran baixar durant un temps.

AVÍS A NAVEGANTS: Nova etiqueta creada com a "Moment E" i actualització i posada al dia de la resta de posts publicats.