Com no podia ser d’una altra manera...

I és que aquesta temporada, com sempre innovant els de i des de Madrid, ens han perseguit amb Villaratos, lligues decidies des del començament i guanyades per decret i a dit, retrovisors, cagòmetres, comités amb criteris diferents a l’hora de retirar targetes, s’han agafat fins última hora a claus ardents, però no, res ha pogut amb nosaltres. Preneu nota gent d’allà, que més que madridistes i espanyolistes, el que sou és anticulés i anticatalans. I això us pot i us podrà sempre.

Deia el Profeta que aquesta Lliga no es podria comparar amb la passada. I quanta raó tenia: rècord de punts de la història (noranta-nou), Messi marcant trenta-quatre gols i pitxixi, Valdés de nou Zamora, només s’ha perdut un partit, es va poder guanyar a casa, ... En poques paraules i apropiant-me de nou de les del Gurú: això és una puta barbaritat.

La crònica de la jornada des del punt de vista d’un culé pessimista com jo, va anar més o menys així:
1) Marca el Màlaga contra el Madrid, Duda 1-0
REACCIÓ: Bé, bé, la cosa va bé! Faig bromes fàcils amb el nom del jugador del Màlaga.

2) Marca el Barça al Camp Nou, Peledrooooooo 1-0.
REACCIÓ: Salts d’alegria, però no hi ha res guanyat, que el gol ha costat molt i ha estat en pròpia porta.

3) Marca el Barça al Camp Nou, de nou Peledroooo 2-0.
REACCIÓ: Més salts d’alegria amenitzats amb alguna abraçada que altra, però la cosa encara no està decidida, i més tenint en compte el que va passar a Sevilla.

4) Descans als dos partits
REACCIÓ: Comentaris que això està mig fet, però, com que sóc culé dels pessimistes, i tirant del costumari popular d’en Nicolau Casaus, no es pot dir blat fins que no és al sac i ben lligat.

5) El Madrid empata el partit a Màlaga, Van der Vaart 1-1
REACCIÓ: Els comento als companys que ja els deia jo que al Madrid mai se’l pot donar per mort i que acabaran guanyant el partit.

6) Messi marca al Camp Nou per establir el 3-0 al marcador.
REACCIÓ: Prudència, encara queden molts minuts (concretament vint-i-vuit) i el Valladolid podria donar la sorpresa.

7) Messi torna a marcar per deixar el marcador en 4-0.
REACCIÓ: Més prudència, i ara encara amb més motiu, segueix quedant un quart d’hora de partit (més l’afegit, que això és important) i el Valladolid en un pin pan pin pan goles vienen goles van ens pot donar la volta al marcador. No creen perill, però mai se sap...

8) Acaba el partit al Camp Nou, el Barça C A M P I Ó de Lliga!!
REACCIÓ: Com a bon culé, m’espero el pitjor i encara que hagi acabat el partit al Camp Nou i siguem campions, el Valladolid encara ens en pot marcar cinc i el Madrid pot aconseguir el gol que li doni la victòria.

9) Acaba el partit al Màlaga i el Madrid empata 1-1.
REACCIÓ: M’ho començo a creure, però no molt, encara poden passar moltes coses!

Per acabar, felicitar a tots els culés, fer-vos saber que aquest equip ha tornar a escriure una altra pàgina de la història amb lletres d’or i dir-vos que em quedo amb la frase del Profeta:

Paraula de Pep. Us ho demanem, per Sant Pedor!

Adéu temporada, tanquem la paradeta (copy right Sr. Bachs) fins l’agost vinent!