diumenge, 30 de maig de 2010

32ena cursa d’El Corte Inglès.

Avui he participat a la trenta-dosena cursa d’El Corte Inglès. Per definició seria aquella cursa on:
- No pares de passar a gent, gent i més gent. I quan et penses que ja n’has passat molta, encara te’n queda molta més per passar.
- Reps cops de colze, cops de peu i travetes constants (sobretot durant els cinc primers quilòmetres).
- Els bombers treuen les mangueres (les de treballar, no les seves, no sigueu mal pensats!) i comencen a ruixar als corredors acalorats que passen per davant.
- Per un dia s’amortitza la pista de l’Estadi Olímpic de Montjuic, ja que ens han fet passar-hi per dintre.
- El teu nas capta tot un seguit d’olors a suat diferents però no per això menys desagradables.
- Et creues senyores grans acollonides a sobre la vorera, aturades, que a manca de tres passes per arribar al portal de casa seva es troben que tota una multitud enfervorida li passa per tots cantons (a hores d’ara, la Guàrdia Urbana a informat que la senyora ja està sana i estàlvia a casa seva i fins i tot ha fet la migdiada).
- Aquelles “Señoras que lo dan todo bailando un politono de telecinco” també ho donen tot animant als corredors.
- Hi ha senyors surten als balcons i que quan veuen tanta gent passar pensen que el Barça ha guanyat un altre títol i llavors fan onejar la bandera blaugrana.

Per acabar, dir, valgui la redundància, que no estic acabat i que he aconseguit arribar a la meta amb un temps de cinquanta-sis minuts i quinze segons. No està gens malament, eh! Que la pujada a Montjuic té tela i que eren onze quilòmetres!

11 comentaris:

XeXu ha dit...

Un cop més, se m'ha passat inscriure'm. Però bé, per no ser menys he sortit a córrer aquest matí i he fet una mica més de distància, no massa més, i el temps ha estat molt més dolent, que tinc les cames curtes, jo!

Jordi ha dit...

Carai quin mèrit !! moltes felicitats.

garbi24 ha dit...

No hi ha com estar en forma, el proper any a la titan desert.....

Clara ha dit...

Tinc dos amics que també hi han anat, i em sembla que ells si que han acabat rebentats rebentats!! jajajj No hi ha res com estar en forma!

Felicitats per aquests 11 kilometres i pels 56 minuts!!!

Assumpta ha dit...

Homeeeee!!! Em fa il·lusió tornar a llegir una prova esportiva narrada per tu i viscuda per tu en primera persona ;-))

ENHORABONA!!

Jo avui he fet els meus onze metres de rigor i he arribat bastant bé fins al sofà :-))

Recordo fa molts anys que el meu germà sempre s'hi apuntava... i no feia un temps tan bo com el teu però Déu ni do!! ;-)

I les fotoooos? ;-))

Jordi ha dit...

XeXu: Ah! No sabia que corries! Bé, un més reclutat a la causa. El millor de fer esport és que després et sents molt bé!

Jordi: gràcies! De mèrit res, no fotem!

garbi24: hahaha no que és amb bici. Prefereixo la Marató Des Sables!

Clara: jo també he acabat reventat, però la pujada fins a casa, com ja estava recuperat, l'he feta corrents a ritme baix. No voldria fer-me el xulo ara, eh!

Assumpta: gràcies!! A mi també, a mi també! hahahaha bé, espero que el temps emprat pels 11 metres hagi estat bo!!
Fotos... uff!! Res de res, tres o quatre amb el mòbil!

Noa Literal ha dit...

és admirable. Per mi seria una meta impossible encara que els 11 km fòssin de baixada!

Albert ha dit...

La pista de Montjuïc gairebé la deus haver estrenat, no? Ho dic perquè vaig sentir que n'havien canviat el terra.

Cada dia es poden crear nous grups de "Senyores".
No, no està gens malament. Enhorabona!

Jordi ha dit...

Noa Literal: home, de baixada sí, segur! Tot és proposar-s'ho!!

Abert: vés a saber, potser la vam estrenar nosaltres!
Sí, sí, les senyores estan a l'ordre del dia!

Assumpta ha dit...

El temps pels onze metres... no sé... mig minut és molt? :-DDD

Jordi ha dit...

hahahaha no, no, ja està bé. No t'hi capfiquis! ;-)