dimecres, 19 de maig de 2010

161è joc literari.

Basat en una proposta d'en Jesús M. Tibau del bloc Tens un racó dalt del món.
Aquella tarda vaig decidir anar a buscar a les golfes la caixa metàl·lica on guardava totes les fotografies. Era una afició que, de tant en tant, se’m despertava dintre meu. Potser ho feia un, dos, o fins i tot tres cops l’any quan algun diumenge a la tarda m’envaïa la nostàlgia. M’ajudava a recordar el passat ara que ja era gran. Davant meu desfilava la família, els moments bons, els somriures que es perden amb el temps, la innocència de quan érem petits, i infinitat de coses més que em feien esbossar un somriure melancòlic. Però sempre que tenia les fotos a les mans, sempre que les mirava, sempre em venia la mateixa pregunta al cap: perquè carai sempre apareixia en totes elles aquella mena de Pare Noel al meu costat?

14 comentaris:

garbi24 ha dit...

ës la il.lusió infantil que encara dura i fa veure aquesta imatge a totes les fotos....de fet els altres potser no el veuen.
Bona aportació

Jesús M. Tibau ha dit...

moltes gràcies per participar de nou

Assumpta ha dit...

És la màgia infantil!! Ell apareixia només per a tu! :-))

Jordi ha dit...

garbi24: sí, sí, els ulls dels nens sempre veuen coses que els adults no veien!

Jesus: un plaer!

Assumpta: ;-) m'agrada!

sànset i utnoa ha dit...

Doncs el que feia aquella mena de Pare Noel era un delicte!

Altanto!

*Sànset*

òscar ha dit...

Pares i fills solen sortir, gairebé sempre, plegats a les fotos.

I jo a la nena, quan me la miro, la imagino de gran tirant d'un trineu i cridant hu hu hu.

Jordi ha dit...

Sànset: persecució encoberta!!

Òscar: i cantant el gingle bells!!

Albert B. i R. ha dit...

Ostres! Quina por, sempre la mateixa figura! No et feia cosa, tenir-lo allà?!

Albert ha dit...

Molt curiós això del Pare Noel. Com va dir Michael Robinson "no sé qué me pasa que en todas las fotos salgo gordo y con canas".

Per sort, amb les fotos digitals ja no cal buscar aquest tipus de coses per tots els racons de la casa.
Adéu!

Sílvia ha dit...

Hola Jordi!
Bons concursos.
salutacions
sílvia

Jordi ha dit...

Albert B. i R.: I tant, i tant! Fa iuiu!!

Albert: jajaja Aquest fixa-t'hi, sempre va de gintonics fins a dalt! Per això deixa anar aquestes perles.

Sílvia: gràcies!

Elvira FR ha dit...

Bona proposta! sí què hi feia el pare Noel?

La Meva Perdició ha dit...

Amic imaginari o àngel custodi? Bon relat nostàlgic.

Josep M. Sansalvador ha dit...

Un bon relat! Felicitats!