dimarts, 11 de maig de 2010

L’estrany cas del telèfon mòbil que no funcionava els diumenges en que el Barça de bàsquet guanyava Final Fours.

Encara que molts us emporteu les mans al cap, encara que molts us mostreu incrèduls, encara que molts penseu que això no pot ser, encara que molts no creieu en el destí, encara que molts no penseu ni tant sols en seguir llegint aquest post, aquestes coses passen i aquesta història està basada en un fet real que va succeir el passat diumenge dia nou de maig de 2010. Els personatges no són ficticis ni se’ls ha canviat el nom. Tot està relatat tal i com va succeir, sense afegir ni una coma ni un punt.

Aquesta història es remunta al divendres anterior al diumenge posterior a aquest divendres i anteriorment citat en el paràgraf anterior. És a dir, que fa aproximadament ni una setmana. Quan el grup sortia d’esmorzar, l’R, perico i madridista de pro (resumint, anti-barcelonista) envalentit pel moment em va deixar anar la següent frase: “El domingo recibirás un mensaje en tu móvil”, donant a entendre que el Barça no guanyaria la Final Four.

Van anar passant els dies (com si n’haguessin passat tants, només dos) i el Barça es va plantar a la final. Ni divendres ni dissabte, cal dir, el meu mòbil va registrar cap activitat referent a cap número de telèfon relacionat amb l’R. Vaig pensar que se l’estava guardant per la final. No em vaig preocupar, ell és així.

Va arribar el diumenge i amb ell la final. El Barça s’hi va plantar per mèrits propis i tot estava preparat. Després d’un gran partit i d’anar per davant al marcador, va acabant passant el que havia d’acabar passant: el Barça es va alçar amb la victòria i Roger Grimau va alçar el títol de campions d’Europa. Jo tenia el mòbil al meu costat. No em separava d’ell. Estava ansiós perquè allò que és promet, es deu, i s’ha de complir. Vaig esperar fins ben entrada la nit, però el meu mòbil no manifestava activitat alguna. Finalment, vaig decidir anar a dormir, que l’endemà m’havia de llevar d’hora per anar a treballar.

L’endemà, és a dir dilluns, el dia després de que el Barça guanyés, enfundat en la samarreta del Barça prestada per l’Alba, vaig pujar a una hora raonable (abans d’esmorzar) que sabia que l’R (i més gent) estaria ocupant el seu lloc de treball. Quina sorpresa vaig emportar-me quan vaig poder veure que al seu lloc no hi havia ningú i que tampoc (el seu lloc) registrava cap mena de senyal de vida: cadira col·locada dintre de la taula, taula perfectament (és un dir) recollida, ordinador apagat... En definitiva, que després de preguntar a dos o tres persones (els que s’asseuen al seu costat o al davant d’ell) sI l’havien vist i de respondre’m ells que avui encara no havia arribat, vaig decidir que, evidentment, encara no havia arribat. I és més, com que d’altres dilluns el cap de setmana abans del qual el Barça havia guanyat coses importants, no s’havia presentat.

Mentre estava departint amb la gent d’allà i congratulant-nos de la victòria, va venir el C i va dir-me que acabava de rebre un correu de l’R: m’ha dit que avui no pot venir i que et feliciti, que ahir no li funcionava el mòbil.

Però no, no, companys, no penseu malament. Sisplau, us ho demano. Tinguem fe. Pensem en positiu. Aquestes coses passen. Jo crec en l’R, una persona sincera i que no es deixa portar pels sentiments (bé, no més una mica... massa). Possiblement diumenge estaria rebotat amb el món, portaria una cabrejada de dos parells de cordons, estaria deprimit, és més, enfonsat en la misèria, segurament penedint-se de pertànyer a un parell de colors (el blanc i el blanc i blau) que no li aporten absolutament cap alegria a la vida (bé, menys quan el Barça no pot passar de l’empat al camp de Cornellà-El Prat). Però ell és persona i té paraula, i de ben segur que ho va intentar. Se m’acut que potser va voler enviar el missatge i el mòbil estava apagat i no se’n va adonar i llavors va pensar que el telèfon no anava. Se m’acut que es va equivocar de telèfon i en va agafar un de joguina, d’aquells que fan sorollets diferents quan toques un botó o un altre. Se m’acut que els diumenges imparells que cauen en diumenge i imparell els mòbils que estan a un cert barri de la perifèria de Barcelona, deixen de funcionar. Se m’acut que potser se li ha quedat l’agenda en blanc (aquest xist és meu...). Se m’acuden poques coses més. No ho sé, però sempre des de la bona fe!

14 comentaris:

òscar ha dit...

Tenir bona fe sol tenir com a recompensa que la gent que t'ha d'enviar missatges en un moment concret pateixi certs dèficits de cobertura.
En un moment concret, clar.

Gemma ha dit...

jordi, parla amb l'E, segur que té una bona explicació per tot això...

Jordi ha dit...

Òscar: diuen que la fe mou muntanyes, per tant segur que també mourà antenes de telefonia mòbil.

Gemma: ja li diré. De part teva, vull dir! T'ho faig saber. El Toni encara deu dormir, no?

garbi24 ha dit...

Això es que movistar que son de madrid varen desconectar durant unes hores perque els culers no podesim felicitar-nos entre nosaltres. Segur!!!!

Jordi ha dit...

Sí sí, l'activitat del Facebook de tots aquells poc afèrrims del Barça també va baixar notablement el diumenge passat. Curiosament coincidia amb la victòria del Regal Barça.

Crec recordar que la temporada passada, no sé perquè, també va passar una cosa similar.

Una abraçada, Jordi.

Assumpta ha dit...

Jajajaja m'has fet riure molt!!! :-DD

Aquest home de veritat no va a treballar quan el Barça guanya? Ostres, deu tenir un absentisme laboral terrible!!

M'encanta aquest tros: "enfonsat en la misèria, segurament penedint-se de pertànyer a un parell de colors (el blanc i el blanc i blau)"... això dels dos colors... i posat així, mira, m'ha agafat el riure :-DD

I de tot això, l'E què en pensa??

Assumpta ha dit...

Ah, per cert... aquesta part "Aquesta història es remunta al divendres anterior al diumenge posterior a aquest divendres i anteriorment citat en el paràgraf anterior". encara estic intentant desxifrar-la ;-))

La parte contratante de la primera parte será considerada como la parte contratande de la primera parte... :-DD

kweilan ha dit...

Molt bo, Jordi!

Jordi ha dit...

garbi24: osttres, bona teoria! No se m'havia acudit!

Jordi: estem parlant d'un complot, potser?

Assumpta: doncs sí, Assumpta, sí! Els dilluns posteriors de les grans victòries blaugranes, no se li veu el pèl!
L'E no ha obert boca. Només ha comentat que les companyies telefòniques són un pou sense fons.
Hahahaha sí, és una mica enrevessada la frase, però crec que s'entén, no?

Kweilan: gràcies!

sànset i utnoa ha dit...

Sempre hem d'anar amb la bona fe. Pots comptar que li va caure el mòbil a l'wc mentre feia un riuet i t'escribia a la vegada. Llavors el recollir i el va posar a assecar. Tothom sap que els mòbils amb restes d'orins -sóc desagradable i escatològic, ja m'ho deia la meva mestra de llatí de 2n de Bat- s'han de deixar apagats fins que estiguin ben secs.

*Sànset*

Clidice ha dit...

doncs jo li hagués enviat un missatge demanant-li si tenia algun encàrrec per mi. Ah! i hagués afegit: petonets de París ^^

Jordi ha dit...

Sànset: ara m'he muntat una imatge visual de com (o amb que) pitjava les tecles del mòbil i no m'ha agradat gens... ;-)

Clidice: jajaja bona aquesta! El que passa que no paga la pena gastar-se diners per depèn de quines persones.

Albert ha dit...

Jajaja, jo dels pericos i merengues no me'n refio un pèl. Ells, de bona fe... ben poques vegades.

Segurament va agafar el telèfon de joguina, està clar.
Tu segur que li enviaràs quan l'Espanyol de bàsquet guanyi l'Eurolliga (bé, suposo que si és tan anti-barça deu ser del Joventut abans que d'un equip que no té secció de bàsquet, no?)
Adéu!

Jordi ha dit...

La bona fe és quelcom que sempre s'ha de posar per davant... ;-)
M'estàs parlant de l'IFA espanyol?? No sé si el vas arribar a conèixer tu. Crec que no...