Marees vermelles.

Estic envoltat de marees. Mogui per on em mogui, vagi per on vagi i vegi el que vegi. Algun dia podré sortir d’aquí? És possible? Algú ho ha aconseguit? I és una marea que a més a més em provoca urticària, unes petites erupcions a la pell de tant gratar-me i un mal humor generalitzat que em fan posar d’una mala llet que no us explico... Crec que el pas següent és anar al metge. Però, i què? Què li explico? Què li dic? Faig com aquell de la pel·lícula del sisè sentit i li dic “En ocasions veig marees vermelles”. O pitjor encara: “Doctor, estic a punt de ser engolit per marees vermelles, em pot donar la baixa?”.

Suposo que ja sabeu per on vaig, no? Últimament han agafat (repeteixo, HAN agafat) el costum de tot el que provoca passió per uns colors, per un equip, per una persona, li posen la paraula marea davant i el color/equip/persona darrere. Dos exemples coloristes són el que coneixem com a marea vermella. I què és? Bé, si ho busquem al diccionari de la Real Acadèmia Esportista de la Llengua trobem que fa referència a dues vessants:
a) Als seguidors de Fernundu Alonsu a Ferrari.
(paro d’escriure per gratar-me una mica per tot arreu)
b) Als seguidors de la selecció espanyola o la roja. Curiós, no, que fa bastants anys enrere els rojos eren els dolents i ara són els bons...
(paro de nou d’escriure per tornar-me a gratar per tot arreu i més)

A fer punyetes amb les marees i la mare que les va parir! Inundat és com em sento amb tanta marea vermella! Superat, de mala llet, fastiguejat, avorrit, ... en fi, que quan eliminaran a la roja i quan l’Alonso es retirarà d’una vegada? A més a més, penseu-hi. Són marees que no porten enlloc, perquè l'Alonsu va de fracàs en fracàs i la selecció només va una mica millor...