divendres, 23 de juliol de 2010

En castellà, per favor.

El dimecres passat vam anar a fer una visita guiada al Monestir de Pedralbes organitzada pel Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona (MHCB). Del tot recomanable si us agraden aquest tipus d’activitats. A més a més, començava a les vuit del vespre, la temperatura era agradable i el guia va fer la visita molt amena.

No és, però, de la visita en sí que us vull parlar. Us poso en antecedents: la visita valia 10 euros per persona (considero que per ser l’Ajuntament qui ho organitza és una mica cara, però això ja és una altra discussió i no els vaig pagar a disgust) i era en català. El tríptic així ho anunciava. Doncs bé, quan el guia comença a parlar, salta una noia del grup (érem uns quinze més o menys) dient que si la visita podria ser en castellà, perquè venia amb ells una noia de Burgos (crec recordar) i que no entenia el català. Perquè sinó ella li hauria d’estar traduint tota l’estona el que deia el guia perquè la noia ho entengués.

El guia, que evidentment es trobava entre l’espasa i la paret, ho va preguntar al grup. Quin dilema, veritat? Jo he pagat per una visita guiada en català, la meva llengua. Gairebé ningú no va dir res. Jo vaig alçar la veu per deixar clar que la visita era en català, però (posant cara de resignació) a mi no em feia res fer-la en castellà.

Ara bé, aquí s’obren unes quantes preguntes:
a)Sóc dolent si m’hi hagués negat i hagués exigit fer-la en català, que era el que marcava el programa?
b)I si finalment la visita hagués estat en català, què hagués dit la noia quan hagués tornat a Burgos? Ja m’ho puc imaginar: “Es que estos catalanes lo quieren siempre todo en catalán”. Ostres, senyora, la visita era en català!
c)Si cedim, com va passar, som bons o dolents? No mirem per la nostra llengua? No defensem el que és nostre? Som massa educats? Ja n’hi ha prou de ser tant considerats quan a fora sempre ens deixen a l’alçada del betum?

Què haguéssiu fet vosaltres?

18 comentaris:

Cristina ha dit...

Sens dubte, demanar que la visita fós en CATALÀ.

Si anem a la Xina i no entenem el seu idioma en una visita guiada (per xinos) a una pagoda, suposo que no ens atrevirem a demanar al guia xino que ho fagi en anglès perquè nosaltres personalment no entenem el seu idioma, fent que la resta del grup hagi de fer un sobreesforç sentint parlar del seu país i de la seva història en un idioma que no és el seu perquè un turista estigui satisfet. No, no ho farem això, sinó que ens apuntarem a un grup on s'anuncii prèviament que la visita es farà en anglès o francès o l'idioma que sigui. Per respecte!

I per què no negar-se a fer la visita en castellà? Per no quedar com uns radicals nacionalistes? Doncs, no, el fet de visitar el nostre patrimoni és per disfrutar del que és nostre, per conèixer més bé les nostres arrels, el nostre país, així que quin sentit té haver-ho de sentir en llengua castellana? Fer més evident que SE'NS PIXEN A LA BOCA?

kika ha dit...

havent-la fet en castellà, la noia de burgos quan torni a casa despotricarà dels catalans tant com ho hagués fet si hagués estat en català. i ni se'n recordarà que la visita la van canviar de llengua en el seu honor. per ella això ha estat lo normal, i ni ho ha registrat a la memòria.
si l'haguéssiu fet en català j¡hauria despotricat potser una mica més, però almenys faria saber a tothom que a catalunya es parla en català!

Jordi ha dit...

Cristina: Hola! Crec que m'has convençut del tot i que ara si em tornés a passar potser m'ho pensaria dues vegades. El que passa és que si de 15 persones que érem només un fa sentir la seva veu, segurament serà el dolent de la pel·lícula, el radical i l'independentista. Que mirat d'una altra manera, a mi no em fa res que em marquin així, però ja crees un mal estar en el grup on se suposa que està per passar una bona estona i saber una mica més del nostre patrimoni.

Kika: Ara m'has fet pensar que si realment és així, potser si no haguessim tingut el gest de canviar, la noia hagués acabat arribant a Burgos i dient: "anda ya, que se queden su idioma i sus costumbres y nos dejen en paz", que seria com dir, deixeu-los allà, doneu-los el que volen i que ens deixin en pau.

sànset i utnoa ha dit...

Tema sucós...

Jo vaig estar fent de guia durant un any. Estava al castell de Miravet. Exemples com el que tu ens regales me’l trobava cada cap de setmana, i més d’una vegada. Jo, habitualment, feia com va fer el vostre guia: preguntar al públic si hi ha cap problema en fer-la en castellà. Mai ningú s’hi va negar. De fet, tots els catalans entenem el castellà (mai ningú, en una visita en castellà, em va demanar que canviés d’idioma, jeje). En canvi, no tots els espanyols entenen el català...

Fet i fet, i això ho tenia ben clar, si algú m’hagués dit que no li anava bé sentir-la en castellà –en horari de visites en català, clar- l’hagués fet en català. Bàsicament, perquè els horaris i la llengua en que es feia cada guia sortia publicat a la web del Museu d’Història de Catalunya. I si vens de l’estranger –d’Espanya, posem el cas- per anar a veure un monument, el que has de fer primer és informar-te.

Aquest fet no el considero una baixada de pantalons, sinó una demostració més del nostre ric bagatge cultural. A Catalunya sempre parlo en català. Ara, si ve algú de fora i no m’entén (aquí no s’inclouen sujetos que fa X anys que hi són i no han fet l’esforç, perquè ens entenguem) no tinc problema en canviar d’idioma. Jo vull renunciar a formar part d’Espanya, però per res renunciaria mai a conèixer una altra llengua i una altra cultura, en aquest cas, la castellana.

Per ser-te sincer, a mi em fotia bastant haver de canviar d’idioma quan no tocava. Més que res perquè em considero un paio bastant ordenat, i si jo planifico les sortides els altres també ho han de fer. I, a més a més, perquè el meu castellà un espanyol l’entendrà menys que el meu català. Ara, et diré una cosa, quan tocava la visita en castellà i jo detectava que el personal era del país, els comentava que la faríem en català...

Això sí, d’espanyols cabrons n’hi ha a tot arreu. Em sembla recordar que em vaig negar dues vegades a fer la visita en castellà quan no tocava: una a un grup de gent de castelló, que entre ells parlaven “valencià” però que, per tocar el ous, van demanar en horari de català canviar al castellà. La meva resposta va ser clara: “no us preocupeu, que per vosaltres us la faré en valencià” Encara sento els seus renecs! I, una altra vegada em vaig negar a canviar-la perquè un senyor va venir amb ganes de tocar la moral, a propòsit per boicotejar-me la visita. Va demanar full de reclamacions i tot! (tinc una CRÒNICA COL•LOQUIAL al bloc que va sobre això...)

Tot és una qüstió de saber distingir quan cal i quan no cal canviar d’idioma: canvies si és simplement per comprensió i no ho fas si el que volen és fer efectiu una vegada més el seu derecho de conquista.

Toma palo!

*Sànset*

Jordi ha dit...

Sànset: ostres, moltes gràcies per aquesta llarga explicació!
Aixó ho porto dient fa anys: el coneixement no ocupa lloc i saber idiomes t'enriqueix culturalment. Evidentment aquesta senyora en una sola sessió no aprendria el català, ho entenc. És més, segurament no enganxaria moltes coses. Al final la culpa, penso, acaba sent d'aquella companya seva que sabent que la visita és en català la fa anar igualment posant a la resta en un compromís. Bé, al que anàvem, jo tampoc renuncio a saber el castellà i tant de bo pogués parlar moltes més llengues, per les que sóc bastant negat, ho reconec.
Gràcies de nou per aportar a la Banyera el teu grau d'experiència sobre el terreny, i mai millor dit!
Ja no estàs de guia al castell de Miravet? Tinc pendent la visita des de fa temps...

sànset i utnoa ha dit...

Vaig ser-ho part del 2006 i part del 2007.

Ara, si us interessa anar a Miravet a fer la visita, no dubtis en enviar-nos un correu a la Utnoa i a mi i us acompanyaríem encantats! Us faria una d'aquelles famoses visites pirata, de gratis, clar.

Val molt la pena visitar el castell i el poble. No tenen pèrdua!

*Sànset*

sànset i utnoa ha dit...

Ah, per cert, no és per fer-me el xulo (o sí), però sóc bastant més bo que el guia que hi ha ara...

*Sànset*

Jordi ha dit...

Sànset, merci, m'ho apunto! I gratis i tot! I pirata i tot!! Umm... fa bona pinta.

I no, no dubto que siguis millor que el que hi ha ara. Segur que li dones cinquanta mil voltes!

garbi24 ha dit...

I si l'amiga hagués estat Xinesa?. Trobo que el guia havia de fer un petit referèndum a ma alçada per triar l'idioma, apart de que la noia de Burgos, posant-hi alguna cosa de la seva part, podia preguntar al guia el que se li escapés, que tampoc son tant diferents els idiomes. POtser si la noia hagués mostrat algun sentiment cap a la nostre llengua, tots haguéssiu dit per fer-la amb castella. Ens baixem els pantalons massa ràpit...i de vegades no cal

elur ha dit...

preguntar-li a la noia que anava amb una amiga de Burgos si era realment burra o només burra. Si la seva amiga no entén el català doncs que faci la visita en una altra hora quan estigui concertada en castellà. A part de que dubto molt de que necessités de gaire traducció.

Saps què passa però Jordi? que som bones persones, educades i respectuoses. I si vas d'aquest pal pel món et foten per tots costats, però els catalans no sabem fer-ho de cap altra manera, amb educació i respecte.
A part de que tenim la sort de ser bilingües.

Aplaudiments pel comentari d'en Sànset, sí senyor, estic completament d'acord amb tu.

Trobo que esteu siguent una mica injustos amb la noia de Burgos, qui ho diu que despotricarà dels catalans, home, donem-li un vot de confiança, la tonta era la seva amiga catalana que va concertar la visita en català.

Assumpta ha dit...

Escric sense llegir els altres... ho faré després.

En Josep Lluís i jo ens hi varem trobar, igual, a una visita a la Casa Navàs de REus (modernista) Era l'hora de CATALÀ i hi havia també una hora en castellà i una en anglès.

A l'hora de català uns quants catalans, uns italians i uns castellanoparlants. Abans de començar van demanar si es podia fer en castellà... tots els demés varem respondre que NO, italians inclosos, que van dir que, precisament havien triat el català perquè els hi era més fàcil d'entendre de les tres llengües oferides.

Els castellanoparlants no van dir res i van anar seguint la visita, de tant en tant feien una pregunta en castellà i el guia, a ells, els responia en castellà... de cop, el guia, després de donar-los una resposta, va seguir parlant en castellà... no vaig tardar ni un minut (i a posta) a fer una pregunta en català perquè es tornés a passar a la nostra llengua.

Què passaria si A CATALUNYA, a l'hora de la visita en CASTELLÀ jo demanés que ho fessin EN CATALÀ? Doncs nosaltres no hem de cedir mai...

Núr ha dit...

Com l'Elur, vull remarcar que qui demanava la visita en castellà era l'amiga catalana, no la noia de Burgos, segons he entès, la qual cosa és pitjor! Jo he tingut visites d'arreu aquí a Catalunya i per res del món demanaria que la visita es fes en el seu idioma només perquè no parlen català! O, de fet, intentaria buscar activitats en el seu idioma, o em faria responsable jo mateixa de la traducció. És una falta molt gran de respecte d'aquesta catalana envers la seva cultura i la seva llengua. La pobra noia de Burgos, ves! És que l'hauré d'estar traduint tota l'estona! Collons, és amiga teva, no??? Com m'he emprenyat! argh! Et juro que si hi arribo a ser, me'n vaig a la de Burgos i li dic: «Mira, aquí somos unos cuantos. Como tu amiga es tan perra que no quiere traducirte la visita y espera que el resto se jorobe en lugar de jorobarse ella, si no te importa, te hago yo de traductora.» I a prendre pel sac, l'amiga aquesta asquerosa, coi!

Albert B. i R. ha dit...

Recordo a la Universitat quan passava el mateix. El que hem de fer és tan senzill com recordar que ens trobem a Catalunya i que, a més, si la visita estava programada en català, s'havia de fer en aqeusta llengua. I sobre el que hagués dit després la dona de Burgos, t'ha de ser del tot indiferent. El que no pot ser és que per a voler caure "simpàtics" haguem de renunciar fins i tot a la nostre llengua. Oi que si fos a Alemanya no li haguessin traduït al castellà? doncs el mateix!

XeXu ha dit...

Complicat el tema, però veig que s'han fet comentaris molt bons. Com diuen, si hi havia altres horaris de visita en castellà, es podria haver demanat a les noies que s'apuntessin a un altre grup.

Per altra banda, dir que la pobra noia de Burgos aquí no hi té cap culpa, més que res, perquè no la coneixem. Potser era una bruixa i no s'atrevia a dir-ho ella que volia boicotejar la visita, i li va passar el marró a la seva amiga. Però m'inclino per la seva humilitat i pel morro de l'amiga per no buscar-li una visita que ella pogués entendre, o haver-se posat les piles per traduir.

Em sembla que tots hem anat a algun lloc del món i hem volgut visitar alguna cosa sense haver-ho previst massa, i ens hem hagut d'apuntar, per horari, a un grup d'un idioma que no és el nostre. Si és en anglès, mira, encara. Però a Heidelberg recordo haver seguit un grup en alemany, i no tenia ni molt menys nivell per entendre el que deien. Una companya l'entenia millor i ens anava fotent un cable. Naturalment, no se'ns hagués passat mai pel cap de demanar si podien fer la visita en anglès perquè el grup de catalans capullos que no havíem trobat un grup millor entenguéssim la visita. T'aguantes i tires milles.

Aquí tenim sempre la capacitat d'amotllar-nos fàcilment al castellà, és un defecte de fàbrica que tenim. A la facultat ja passava, i sempre guanyava el castellà. Recordo un cas curiós (avui va de batalletes això, ja veus!). Teníem un holandès que es va apuntar a un grup que pressumptament era per erasmus. A efectes pràctics, era en castellà. Però resulta que el pobre noi, només parlava català (a part d'holandès i suposo que anglès), així que en arribar a la classe, i posat que era l'únic erasmus apuntat, va demanar si podien fer la classe en català. Doncs va ser que no. I és que s'ha de ser... suposo que devia ser dels típics profes que venen de fora i no li dóna la gana parlar en català. En teníem una que no deixava ni que li parléssim en català, es posava dels nervis! Era una mica desequilibrada, pobra.

Ja t'he deixat el meu rotllet.

Assumpta ha dit...

Abans anava amb pressa... ara he llegit tots els comentaris i respondré les preguntes que fas, Jordi :-)

a) No, clar que no ets dolent si et negues a fer-la en català. Era l'hora de la visita en català.
b) No tinc ni idea de què hagués dit la noia de Burgos... potser s'hagués adonat que la llengua catalana no és un idioma de segona categoria.
c) Cedint ni sou bons ni sou dolents, sou tontos (amb perdó, eh?) i més en aquest cas, que hi havia una amiga que podia anar traduint
.

Una altre anècdota: Fa uns anys varem anar a Bèlgica i varem visitar, a més de Brussel·les (on ens allotjàvem) Bruges, Gant i Anvers... o sigui, zona flamenca, parlen neerlandès.

Tenim un amic que viu a Anvers i varem quedar que el dia que visitéssim Gant ell vindria (doncs també hi havia viscut i ho coneixia bé) i que el dia abans de marxar aniríem a passar el dia a Anvers.

A la Plaça Major d'Anvers (Grote Markt) hi ha l'Ajuntament i, casualment, el dia que hi varem anar era dia de portes obertes. Varem aprofitar la circumstància per entrar a fer la visita guiada... era en holandès, clar... Si hagués estat en anglès haguéssim pogut seguir força bé, però en holandès res de res... Ni per un moment ens va passar pel cap demanar que ho fessin en anglès!
El nostre amic ens anava traduint allò que ell considerava essencial de cada sala i varem poder seguir-ho tot força bé :-)

Doncs aquesta "amiga" de la de Burgos no li hagués costat tant fer el mateix...

Montserrat ha dit...

He hagut de visitar el monestir de Poblet i el de santes Creus en CASTELLÀ en horari de CATALÀ per aquesta mateixa raó. Tot i que vaig demanar que no es canviés de llengua perquè anava amb els meus dos fills petits que NO ENTENIEN, encara, el castellà, la resta va considerar que era una maleducada. O sigui que, cada dia més em poso molt antipàtica amb això, si és l'hora de català et fots i punt. Encara gràcies que hi ha hores per tot, si ho vols en castellà ves a l'hora de castellà.

Per cert que el guia que hi havia aleshores a Poblet no sabia ni el que era una clau de volta. Lamentable.

Clídice

Clara ha dit...

Doncs trobo que la noia que va demanar que ho féssin en castellà per la seva colega té uns collons com un toro.. Perquè no anava ella a la visita guiada en castellà i canviava ella sola el seu idioma? Així l'únic que feia era fer-vos canviar l'idioma a tots els altres perquè tan sols una persona de tot el grup no sabia català.
Dos pedres, que s'hagués canviat de grup!! Tu vas pagar per una visita en català, i el més normal hauria estat fer-la en aquest idioma.


Què vols que et digui, jo sí que hauria saltat...

Albert ha dit...

Jo vaig anar-hi fa uns anys. No em va agradar, tot i que a mi els museus, monestirs i esglésies no m'acostumen a convèncer.

Sobre el tema de la llengua, aquest estiu vaig fer un curs d'entrenador de futbol on la majoria d'alumnes parlàvem en català i gairebé tots l'enteníem (excepte un parell que no). I el professor va dir que parlaria en català i així ho va fer, tot i que s'ha de dir que a la pissarra hi havia un powerpoint de suport en castellà.

La veritat és que per culpa d'un sovint es foten uns quants. Però oi que si jo vaig a Anglaterra hauré de parlar anglès. Per què quan venen els anglesos també parlen en anglès? Doncs el mateix passa quan un espanyol ve a Catalunya. Al cap i a la fi entendre el català és fàcil, igual que jo entenc la majoria del portuguès o l'italià.
Adéu!