diumenge, 18 de juliol de 2010

L’enganxós cas de l’home que se li enganxaven coses al cos.

Centre d’Atenció Primària, un dia qualsevol d’aquesta setmana.

- Següent!
L’home enganxós es va alçar de la cadira.
- Servidor!
Servidor, o l’home enganxós, va entrar al consultori i es va assentar a la cadira. El metge també va fer-ho i va i al seu pacient:
- Vostè dirà...
- Miri, veurà, doctor... Últimament no sé que em passa, però se m’enganxen tot de coses al cos.
- Com diu?
- Sí, sí, sense adonar-me’n, vaig caminant pel carrer, o estic a casa assentat, o... bé, és igual, que a la que no me’n dono compte, plas!, ja tinc quelcom enganxat al braç, a la cama... L’altre dia va ser una clau, després el comandament a distància... però la cosa ha anat a pitjor. L’altre dia m’emportava la taula de la feina enganxada als braços. Perquè m’ho van dir, que sinó faig tot el trajecte fins a casa amb allò enganxat... i sense adonar-me’n que és el pitjor!
- Ostres... ummm... Molt bé, despullis.
- De cos sencer?
- No, pot quedar-se en calçotets.
Obedient, l’home enganxós, va anar-se desprenent de les peces de roba que li cobrien el cos. El doctor li va manar que s’estirés a la llitera i va començar la revisió.
- Un cas curiós – anava dient mentre observa les cames –. Miri, aquí hi té un encenedor enganxat!
- De quin color és?
- Verd i porta un dibuix d’un ruc muntant un toro.
- Perfecte! És de la meva dona i es pensava que l’havia perdut!
Quan va acabar la revisió, li va manar que es tornés a vestir.
- Ja sé el que li passa!
- Sí?
- Això seu és un cas agut de caloritis aguda de Barcelona. És horrorós. La pell es torna enganxosa... sua profusament?
- Sí!
- Claríssim, el que li deia. Pateix una versió aguda de la calor enganxosa de Barcelona. La humitat és mortal!
- Gràcies doctor!
- Esperi’s, que li faig una recepta de què és el que ha de fer. Vaja, se m’ha acabat la tinta del bolígraf. Vaig a buscar-ne un.
- No, esperi, em sembla que fa dos o tres dies que se’m va enganxar un aquí, al braç dret.
Es va palpar l’avantbraç dret i en va treure un.
- Veu el que li deia! Tinc una memòria prodigiosa. Tingui!
- Gràcies! Li recomano que s’ompli la banyera d’aigua freda (1*) i es faci banys llargs i constants. Amb això, i un ventilador al seu costat o un bon aire condicionat i tot arreglat!
- Molt agraït!
L’home enganxós va alçar-se i va començar a marxar.
- Perdoni! – va dir de sobte el doctor.
- Sí?
- La cadira.
- Sí, què passa amb la cadira?
- Que se l’emporta enganxada a les cames.
- Oi, perdoni! Es que no me n’adono!

(1*) Hom pot interpretar-ho com a publicitat encoberta, però res més lluny de la realitat, ho és!

12 comentaris:

XeXu ha dit...

No et va dir el metge si aquesta malaltia s'encomana? Perquè em sembla que jo començo a patir-ne símptomes. Vaig a començar a posar aigua a la banyera...

Clidice ha dit...

hahahaha molt bon anunci! ;)

Jordi ha dit...

XeXu: crec que flota a l'aire. Quasevol la pot agafar i no hi ha ningú en quarentena!!

Clidice: merci, però res més lluny de la realitat! Era l'home posit!

òscar ha dit...

jfkasllllllllllllllllllllljklfsajklfs

(no puc comentar: tinc els dits -tots- enganxats al teclat de l'ordinador)

jfkasllllllllllllllllllllljklfsajklfs

Assumpta ha dit...

Amics enganxosos tots... l'epidèmia de "caloritis aguda" ja fa dies que també ha arribat a Reus... és terrible... jo porto un llibre enganxat a l'avantbraç dret i una cullereta de cafè a la ma esquerra... és espantós!!!

garbi24 ha dit...

No t'acostis massa a la teva dona........que si pateix el mateix que tu....molt enganxats quedareu.
Si lo de la banyera no et va be...pots provar de pujar al vaixell del anunci de l'estrella damm.

Albert ha dit...

Si no fos perquè diuen que no s'ha de malgastar aigua, jo també ompliria la banyera d'aigua freda. Però crec que hi hauria un altre problema: fa tanta calor que ni l'aigua surt freda.
Adéu!

Jesús M. Tibau ha dit...

un anunci que podria ser imitat per la resta de blogs!

Jordi ha dit...

Òscar: klajdfa adfkajdf adkfjad fakdfjad
Atentament!

Assumpta: estem perdut, doncs, si ha arribat tant a baix! Estic esperant a veure si s'enganxen monedes de dos euros, però no hi ha manera!

garbi24: on, on puc anar a pujar al vaixell d'Estrella Damm! Amb els ulls tancats!! Vens també tu??

Albert: amb això et dono la raó, però un rajet d'aigua calenta a la dutxa a mi no me'l treu ningú. Ni a l'estiu!

Jesús M. Tibau: vinga, doncs som-hi!!

Albert B. i R. ha dit...

No deu ser l'únc home enganxós que hi ha durant aquests dies. En cas que ens passi el amteix, almenys, ja en sabem la cura!

Ull de cuc ha dit...

Boníssim!!!!!! em sembla que a més o menys grau, tot estem patint la mateixa malaltia ;) banyera d'aigua freda, doncs!!!

sànset i utnoa ha dit...

Ja en som dos!

Molt bo. I et puc assegurar que la pandèmia ja ha arribat a Tarragona!

Vols que t'expliqui un secret (TRADUCTOR AUTOMÀTIC DEL BLOGGER= Do You Want To Know A Secret)? sí que m'ha semblat publicitat engany(x)osa.

*Sànset*