dilluns, 11 d’abril del 2011

El cas curiós de l’home que feia més de dos anys que esperava a les portes del Sant Jordi.

Veient aquesta notícia a la xarxa:


la Banyera va enviar al seu departament de cultura, concretament la secció de concerts, festes majors i festes de guardar cap al Palau Sant Jordi. Vam arribar un dia tard, sí, però com diu el refrany més val tard que mai. Allà vam trobar-nos amb el José Manuel. Un home que, una vegada parles amb ell, descobreixes que és tot espontaneïtat i frescor (de caràcter, no de roba ni de pell, ja que fa una mica d’olor). Un ésser eixerit entre tots els éssers eixerits que es fan i es desfan, malgrat no ser català, sinó espanyol. Viu en una tenda de campanya, un xic destrossada per les ventades i les inundacions d’aquest hivern passat (i l’altre): “La vida és dura”, ens contesta quan li assenyalem la seva casa de roba. Té un posat cansat, però esbossa sempre un somriure de gairell.

La Banyera: Quant porta aquí?
José Manuel: Una mica més de dos anys.
LB: Es va quedar sense feina?
JM: Sí, com a conseqüència d’això.

I assenyala el Palau Sant Jordi, que li queda just darrera.

LB: Hi treballava durant la construcció?
JM: No, no, no sóc pas manobre ni arquitecte, jo.

I fa esclafir una rialla petita, gairebé imperceptible, però plena d’emotivitat.

LB: I doncs?
JM: Sóc un trist fan.

Aquí ens estem de fer-li la broma de fan de vainilla o d’ou? Fan amb nata o sense nata? Només li preguntem:

LB: Un trist fan? Vol dir que està aquí esperant que vingui algú famós?

El José Manuel assenteix.

JM: Vaig assabentar-me que el Duo Dinámico actuaria aquí i, per poder ser el primer en entrar, vaig venir a fer cua.

LB: Però, com se’n va assabentar?
JM: Un rumor.
LB: Però un rumor no confirmat?
JM: Sí.

LB: I per un rumor no confirmat porta aquí dos anys esperant?
JM: Sí. Però... i si és veritat? Ara tot això tant és, ja m'ho he agafat com una manera de viure. La meva manera de vida-

El José Manuel ens fa entrar a la tenda i ens la mostra per dintre. Fa olor a resclosit. Cartells del Duo Dinámico omplen les parets. Ens ensenya una foto que té amb ells, en blanc i negre, dedicada pel Ramón i el Manuel, els dos components del grup.

Tot d’un plegat, es treu la samarreta on hi ha escrit “Duo Dinámico” amb la foto estampada del duet, i s’enfunda una camisa blanca i una armilla vermella. Agafa una guitarra i es posa a cantar el “Resistiré, erguido frente a todo. Me volveré de hierro para endurecer la piel...” i se li humitegen els ulls.

Nosaltres marxem, deixant-lo allà, amb les seves dèries.

9 comentaris:

Sergi ha dit...

Home, doncs entre el Bieber i el Duo Dinámico, si he de triar... no sabria amb qui quedar-me...

El porquet ha dit...

Diuen que a l'altra banda del Palau Sant Jordi hi ha un cas similar amb un fan de José Guardiola.

Garbí24 ha dit...

vols dir que val la pena esperar tant de temps per veure el duo dinàmico......encara que estesin a ple rendiment

Assumpta ha dit...

Pobre home... i si li cantem una cançoneta perquè s'animi? :-))

http://www.youtube.com/watch?v=u9TJGtKvqZI&feature=fvsr

Hehehe a mi m'agrada aquesta!! ;-))

Per cert, ja sabeu que el Bieber aquest es va posar la samarreta del Barça a Madrid? Doncs sí, sí... així que ja ens estem fent tots "fans" d'ell ;-)

http://www.lavanguardia.es/gente/20110405/54137390105/justin-bieber-se-viste-del-barca-para-jugar-en-madrid.html

http://blogsfinancieros.com/ecofamosos/tag/justin-bieber-barca/

Jordi ha dit...

XeXu: jo sí, la melody, la del baile del gorila!

El porquet: José Guardiola no era el que cantava tengo una vaca lechera?

garbi24: uff! Entre tu i jo, jo no ho faria.

Assumpta: Escoltant "Quisiera ser", tot un clàssic, m'ha caiguta una llagrimeta.

Vaig veure les imatges de l'entrenament del dia abans del concert amb la samarreta del Barça (que crec que era per Madrid) i del dia del concert quan també se la va posar. Aquest noi sap el que és bo! Una publicitat que no té preu.

sànset i utnoa ha dit...

A Reus hi ha un paio al Mercadal que fa dos anys que "guarda puesto" per quan l'Ariel faci un concert.

Ja podríeu baixar a entrevistar-lo!

*Sànset*

sànset i utnoa ha dit...

Que sou uns camacucèntrics!

*Sànset*

Jordi ha dit...

Sànset, hahaha, bé, és que el límit d'actuació de la Banyera és Barcelona ciutat (això no inclou el Tibidabo ni l'Hospitalet!).

Clidice ha dit...

huas! fan amb maduixes i nata per a mi si us plau ;)