Empat amb sabor a Lliga.

Cada vegada tinc més clar que Mourinho pensa només amb ell. El seu ego és tant gran que l’equip on ell entrena sempre està en segon terme. I per què? Només us faré una pregunta: vosaltres haguéssiu permès que el vostre entrenador, estant vuit punts per sota i enfrontant-se al primer classificat, fes aquest plantejant tant d’equip petit, tancat al darrera a intentar defensar el zero a zero quan el que has de fer és anar a pel partit a guanyar-lo per reduir la diferència a cinc punts i tenir, mínimes, però tenir opcions per seguir lluitant per la Lliga? A Mourinho, amics, no l’interessa la Lliga. A Morinho, des de que el Barça li’n va marcar cinc al partit d’anada, només l’interessa no tenir al seu currículum més golejades d’aquest estil. No dic que ahir el Barça n’hagués pogut a fer cinc, no, únicament dic que per si de cas, va curar-se en salut. La Lliga per ell és secundaria. Directament va renunciar-hi ahir. Ara sí, medalla per haver pogut empatar contra el millor equip del món amb un equip, no oblidem, que ha costat més de 50 mil milions de pessetes. Quin mèrit, eh! Si per tu aquest empat és una victòria, és perquè t’ho facis mirar. Jugaves a casa, ho recordes? I més quan has de revenjar-te d’un 5-0 que van clavar-te al partit d’anada. Per cert, què trist que jugant a casa entreguis totalment la iniciativa a l’equip visitant que va disposar fins a un 80% de possessió de la pilota. A mi m’ho fan a casa això i acabo traient el mocador per protestar.

El partit d’ahir no passarà als anals de la història (ja era previsible). El Madrid va jugar millor amb deu que amb onze (potser sí que és veritat que va estar assajant), però perquè aquest no era el partit del Barça. Repeteixo que l’empat és un resultat boníssim, perquè seguim mantenint els vuit punts, tenim el gol average a favor i guanyant tres partits dels sis que queden ja serem campions. Sí, vam tenir l’oportunitat de deixar-ho lligat i ben lligar, però què carai, d’aquesta manera encara es veuran amb mínimes opcions i sortiran a disputar els partits que queden de Lliga.

Capítol a part l’actuació arbitral a càrrec de MOUñiz Fernández. Per molt que Guardiola digui que no vol entrar-hi, va ser un desastre total. Per què? Doncs perquè:
... algú va entendre la targeta groga a Adriano al minut 9 per una NO falta?
... al minut 26 de la primera part Piqué també va rebre la targeta groga per protestar (Casualitat, no, que a aquestes alçades de partit dos defenses ja tinguessin targeta groga?).
... no va xiular un penal a Villa a la primera part.
... Pepe acabés sense targetes.
... va xiular un penal inexistent sobre Marcelo.
... a la segona part va dedicar-se a xiular en contra del Barça descaradament i a assenyalar faltes inexistents per caigudes i desmais dels jugadors blancs.
... va descentrar de tal manera als jugadors del Barça que de les cinc targetes grogues que va veure, tres van ser per protestar.
... _______________________________________ (a omplir pel lector)

L’únic però del partit és no haver-los guanyat, cosa que podríem haver fet només que s’haguessin posat seriosament. Però què carai, ja m’està bé, així es pensaran que els partits següents (els realment importants) tenen alguna cosa a fer.

Ah, Mou! Tingues present que cas que s’hagués tractat del partit d’anada de la Champions, un 1-1 (malgrat que diguis que és un bon resultat jugant a casa, cosa que trobo una autèntica vergonya) t’obligaria a marcar al Camp Nou, cosa que dubto que facis. Per tant, ja podeu agafar una bona renta en el partit d’anada.