Senzillesa esparverant i sabó.

Com a home que sóc, rau en mi una senzillesa tal que esparvera. És a dir, a mode d’exemple, per mi existeix el color verd, el color blau, el color negre, .... Per tant, en tant que senzillesa que esparvera, em nego a acceptar que existeixi el color verd turquesa, magenta, salmó, i ja, per acabar-ho de rematar colors com verd-groc. Coi, o és verd o és groc, no fotem!

El mateix em passa amb el sabó. Per mi, gràcies oh senzillesa esparverant!, existeix el sabó del cos i el sabó del cap. Ho sento sóc així! Pobra Alba, sempre intenta ensenyar-me que el sabó del cap es diu xampú i el sabó del cos es diu gel. O al revés, no ho sé! Per més que ho intento no puc. És superior a mi. Impossible recordar-ho/memoritzar-ho.

Homes del món catosfèric (i d’altres galaxies), a que també us passa això? (sisplau, no em deixeu tirat i digueu que sí, que entre els homes ens hem de donar suport i a més a més, els que ho feu entrareu en un sorteig d’un cap de setmana amb la Carmen de Mairena) .

I ara em fastigueja perquè, com sempre, he acabar donant la raó a les dones, sàvies per naturalesa. Bé, és igual, ho he de fer. L’altre dia vaig anar a participar a una cursa amb els amics de sempre. Desconeixia que a l’arribada et podies dutxar. Com que vam quedar-nos a dormir a un hotel a la vora del lloc de sortida vaig arrambar amb els sobrets de sabó gentilesa de l’establiment. I us preguntareu? I la tovallola, què? També la va agafar de l’hotel? No! Com a home preparat que sóc i gràcies a que vam pujar amb el meu cotxe, sempre en porto una (no em pregunteu perquè) al maleter. Seguim. Quan va acabar la cursa, jo feliç i content per poder-me dutxar (és mitja vida), em despullo del tot al vestidor, entro a aquella mena d’habitació amb dutxes de presó (és a dir, dutxes a banda i banda de la paret sense separació ni històries, estil loft) més content que un gínjol perquè entre les meves mans tenia el meu petit tresor: els dos sobres de sabó que havia agafat de l’hotel. Doncs bé, una vegada que m’he ruixat ben ruixat d’aigua, agafo els sabons i... tatxan! en un d’ells escrit hi figura la paraula gel i a l’altre el mot xampú. Merda!, penso, i ara què? Bonica estampa, no? (no cal que us la imagineu, sisplau) servidor en pilota picada i sense saber quin sobre va al cap i quin sobre va al cos. Doncs, com que un és home i no s’avergonyeix, i pensant que què carai! que la resta que s’estaven dutxant també eren homes i no ho deurien saber, vaig decidir preguntar-ho en veu alt: Perdoneu, jo ja ho sé, però és per assegurar-me que vosaltres també ho sabeu: algú sap si el gel és pel cap o pel cos? (home espavilat que sóc, perquè amb una pregunta matava dos ocells d’un tret, ja que per eliminació sabria on havia d’aplicar l’altre sobre). La sorpresa va ser meva quan un em va respondre: el gel al cap. O va ser al revés, ara no me’n recordo perquè encara no he aconseguit retenir-ho al cervell, com ja us he explicat abans. Ostres tu, un home digne d’estudi!, vaig pensar (encara en pilotes, és clar). Li vaig donar les gràcies amb la veu molt d’home i vaig seguir amb la feina, que evidentment va ser intentar obrir els maleïts sobres sense prendre gaire mal... i intentar memoritzar novament l’àmbit d’aplicació del gel i del xampú.