diumenge, 29 d’abril de 2012

Gràcies, Pep!

Benvolgut, permet-me suposar que malgrat no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys així com jo, estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Això que tant bé canten els Manel, haguessin pogut ser les primeres paraules que hagués pronunciat en Pep en roda de premsa el dia que ens comunicava que marxava. El dia que deia adéu. Tant de bo no sigui un adéu per sempre i només un adéu per un instant, com diu la cançó d’esplai d’acomiadament per excel•lència. Tant de bo... I que algun dia proper, llunyà, remot, tant se val, tornis a ser entre nosaltres de nou, guiant-nos, marcant-nos amb el teu dit (tu sí) el camí. Perquè ara ens hem quedat mig orfes de pare, futbolísticament parlant. Alguna cosa mor a l’ànima quan un amic se’n va, canta aquella sevillana. I tu, malgrat no conèixer-te, has estat això, un amic, un company, un mestre, un model, un savi, o com a mi m’agradava dir-te, un profeta. Ara escrivint això, paraula! (els que em coneixen saben que no dic mentides), tinc un nus a la gola. El mateix nus que se’m va formar el president Rosell va dir “Bon dia a tothom. Us hem convocat avui aquí per anunciar-vos oficialment que Pep Guardiola no continuarà com a entrenador la pròxima temporada”. Curiós, oi? Com pot ser que sense haver parlat mai amb tu, pugui tenir aquest sentiment? Potser és que et sentia tant meu, potser és que m’has omplert molt (per això et deus sentir ara buit), potser és que senzillament no ho sé, que és el més probable. Per tot això i molt més, donar-te gràcies. Moltes gràcies. Milions de gràcies. Infinites gràcies. Hi ha quelcom més gran que l’infinit? Potser seria massa dir: sí, tu. Però això m’ho guardo per mi, no vull que ningú ho sàpiga.

Només manca acomiadar-me, i ho vull fer com he començat aquest petit, si em permets, homenatge. Amb una cançó d’aquelles que et posen el cor en un puny: que tinguis sort i que trobis el que t’ha mancat (si és que t’ha mancat alguna cosa). Ah! I que t’acaronin els estels.

14 comentaris:

XeXu ha dit...

A mi no em sembla estranya la teva reacció, és més o menys la mateixa que tenim tots els que ens agrada aquest futbol de control total, tots els que ens agrada sentir parlar algú amb un mínim de coherència i hem comprovat que sí, és compatible discurs i futbol. Hem après molt de Guardiola, com he llegit avui, valors que no s'haurien de perdre i que no és normal que ens ensenyi un entrenador de futbol. Per això és tan cabdal la seva participació i la seva importància per aquest equip.

Marxa, però no ho fa del tot, deixa molta feina feta, i algú que continuarà amb el projecte a l'espera, com volem tots, que torni. Saps, hi ha qui diu que el que en sap de veritat és Tito Vilanova. Però el carisma és la meitat de la feina, i a en Guardiola li'n sobra. Veurem què passa a partir d'ara. Però el que està molt i molt clar és que hem d'estar agraïts d'aquest tros d'entrenador que hem pogut gaudir durant 4 anys. Mira quin regal de comiat li fa l'equip, guanyen 0-7 al Rayo. Poca broma.

Assumpta ha dit...

Jo també, fins al darrer segon vaig estar esperant que la notícia fos de renovació... també, quan vaig sentir que en Pep no continuava vaig tenir una sensació de tristesa, de desorientació... "i ara què?"...

Només cal veure les fotos de fa quatre anys per entendre que, veritablement, en Pep ho ha donat tot... i que ens ha ensenyat un esperit guanyador... però guanyador a partir del treball, l'esforç, la constància, la lluita, l'honestedat...

i aquest esperit guanyador, aquesta nova mentalitat que jo voldria que s'instal·lés per sempre en el cervell dels culés, la vaig veure clara, claríssima quan, dimecres, a catequesi, el dia després de l'eliminació de Champions, quatre dies després de dir adéu a la Lliga... els nens venien amb samarretes del Barça!!

L'orgull de ser blaugrana és l'orgull de ser de l'equip que fa millor joc del món... i que té la desgràcia de jugar en un Estat (el Estado español) on l'enveja és l'esport "nacional"...

Tot el món es rendeix al Joc del Barça... internacionalment ningú dubta qui és el millor equip de la història del futbol... L'únic equip que ha guanyat els SIS títols disputats en una mateixa temporada. Això ha fet el nostre Barça, i això ho ha fet amb l'esperit d'en Pep...

Sortosament, el relleu no serà tan traumàtic... i la mena de desconsol i desorientació que em va quedar després de sentir que en Pep ja no hi seria, es va suavitzar molt, molt en saber que, qui ocuparà el lloc d'entrenador del Primer equip serà en Tito Vilanova, el seu amic, col·lega, company, còmplice...

Gràcies, Pep!!
Sort, Tito!!
Visca el Barça per sempre!!

kika ha dit...

nen, que romàntc que t'has posat :-)

Alba ha dit...

Això és amor i la resta són tonteries!!!
A mi que el futbol no em ve ni em va, em costa d'entendre aquest sentiment que ara teniu molts per la marxa de'n Pep Guardiola, però això avia de passar, no? No hagués estat entrenador per sempre... Ara us toca no enamorar-vos tant de'n Tito, perquè ja ho sabeu d'avantmà: algun dia marxarà!
Salut i ànims!!

El porquet ha dit...

Pell de gallina. Tant de bo tingui molta sort en els seus nous projectes, però no tanta, així potser decideix un dia tornar a casa seva. Llavors estarem aquí esperant-lo amb els braços oberts.

Un crack, un profeta... el puto amo.

Joan ha dit...

Fins i tot alhora de marxar ha imposat un nou estil. Res de drames ni globus. Com aquell qui res.

Donar-li les gràcies és ben poc, certament.

Jordi ha dit...

XeXu: Els valors que ens ha ensenyat o hem heretat de Guardiola, és segurament el més importat (a banda dels títols que hem guanyat) que ens deixa en Pep. Uns valors que són aplicables tant pel futbol i, el que és més important, per la vida mateixa.

No crec que en Pep torni, sincerament. Sóc dels que pensa que les segones parts mai són bones, i s'ha demostrat més d'una vegada. Això que comentes de que qui en sap de debó és el Tito (si la memòria no em falla), fa temps vaig fer una crònica d'un partit en que, no recordo perquè, en Pep no estava a la banqueta i vaig comentar precisament això. Ara l'Assumpta segur que ho trobarà!

Crec que el 0-7 és el resultat més abultat d'aquesta lliga, no?


Assumpta: Caram si ho ha donat tot! S'hi ha deixat la pell, com deia l'anunci! Ostres gran exemple aquest dels nens. Ara, ni en les derrotes en amaguem. És bonic, oi?

Sí, però pels de el Estado español, això no té cap mèrit. Guanyar sis títols? Bah! Si els sents parlar, el joc que fa el Barça els avorreix i a més a més guanya gràcies al àrbitres. Trist, però és així. En lloc d'alegrar-se'n. Ara, després van d'hipòcrites dient que quina llàstima que un equip espanyol ha estat eliminat (que cau el Barça). M'entren vasques!

Visca, visca i visca!


Kika: sí, és que la notícia em va deixar tou!


Alba: hahahaha ostres, en aquesta vida tot s'acaba, és cert. Però quan a algú li agafes molt d'apreci, algú que t'ha marcat el camí i t'ha ensenyat com són les coses (bones) doncs la veritat és que sap molt greu que marxi.


El porquet: Ell sí que és el puto amo del futbol, i tant!! Visca el profeta!!


Joan: Jo li faré una panera de Nadal cada any i li enviaré a Santpedor!

montsellado ha dit...

A mi és que el futbol -fins fa quatre anys- ni m'agradava, però això de tenir un equip que te'l pots sentir tant i tant teu no és una cosa que m'hagi deixat indiferent... i tenir un entrenador que hagi escampat valors (honestedat, coherència, saber guanyar, saber perdre, respecte, amor i respecte per la seva cultura... segueixo?) en lloc de bilis és un luxe que tant de bo s'encomanés a més gent de qualsevol àmbit.

Assumpta ha dit...

M'agraden els reptes... m'agraden molt :-))

En definitiva aquí tens el post on deixaves anar aquesta idea:

Recordar només que el partit passat contra l’Almeria, on tampoc estava en Tito Vilanova a la banqueta per sanció, vaig fer aquesta pregunta: a veure si el que en sabrà de futbol serà en Tito Vilanova? Avui, la torno a deixar sobre la taula (o el bloc). No te m’enfadis, Profeta Pep, mestre de tots els mestres, oh! gurú del futbol, gran entre grans, vident i visionari pels segles dels segles. Només és per generar debat entre la culerada...

D'això... ehem... hi hauria alguna opció de cobrar-te per buscar coses al teu blog? Res, de veritat, una tarifa econòmica. Jo vaig buscant i vaig cobrant. Et deixo el meu número de compte, tu vas fent transferències i ja està. A veure, que hi ha crisi, jo no tinc feina i això de buscar al teu blog se'm dóna bé :-))

Anònim ha dit...

Un bon acomiadant i a la vegada un bon homenatge el PEP, a questa figura tant entranyable per tots, que tantes alegries i satisfaccions ens ha donat. En els que són socis i els que no ho som, som CULES de sang BLAUGRANA i DE COR CATALÀ.

El PEP ens ha deixat, però tornarà. El que no sabem si serà d’entrenador o potser d’esferes més altes, però tornarà.

Mama

rits ha dit...

Moltes gràcies, Pep! I moltes gràcies Jordi, preciós!

Yáiza ha dit...

Carai, què sentit! A mi em va saber greu la notícia... però no tant!

Només espero que ara no tinguem en Tito "a l'espera" que torni en Pep. S'ha de creure en ell, i no tenir-lo sempre a l'ombra de Guardiola!

XeXu ha dit...

Recordes un post teu, ja és un principi, et felicito! Però per ajudar-te una mica més, t'ho vam prometre, l'Assumpta ja te l'ha trobat. I en el que t'equivoques ja t'ho dic jo, que també estic al teu servei. Vam guanyar 8-0 a l'Osasuna al Camp Nou. Creu-me, t'ho dic de primera mà perquè hi era.

I si en serveix, no és lliga, però en copa li vam fotre 9 a l'Hospitalet, si no recordo malament.

Assumpta ha dit...

Eeeeeeeeeeeeeeeeeoooooooooooooooo