Sí, sí, sí, el Barça ha tornat a guanyar un altre títol de Lliga per les vitrines del club. I a que no sabeu qui estava al Palau ahir? Va, us donaré una pista:
Perquè...
olelé olalà,
anar al Palau és
el millor que hi ha.
Ja feia molt temps que anava darrera d’assistir a un bon partit al Palau blaugrana. Vaig dubtar en anar-hi als dos primers de la sèrie final. Però finalment, al cinquè (que, us serè francs, no pensava que es celebrés perquè no veia al Barça molt fi), no m’ho vaig pensar dues vegades. El dia següent d’haver aconseguit el 2 a 2, ben d’hora, ben d’hora, ben d’hora, vaig treure les entrades. D’aquesta manera vaig matar dos ocells d’un tret: el cuquet que feia temps que tenia i vaig aconseguir fer viure a l’Alba l’ambient del Palau i que veiés un partit en directe (per veure si l’aficionava una mica).
Quan va acabar el partit li vaig dir: “T’has estrenat amb un partit etiqueta negra, com el torró. Potser el partit més important de la temporada. No et pensis que tots són així, amb aquest ambient, aquesta cridòria i aquesta emoció. De fet, és com si t’estrenes al Camp Nou anant a un Barça-Madrid.” Crec que li va agradar, crec...
Ah!! I no sabeu el pitjor de tot. Just a la fila de darrere, amb un passadís petit de separació, teníem l’enemic:
Ara seriosament, no sé si sou molt del bàsquet o no, però de vegades penso que aquest esport és molt millor que el futbol. Potser el futbol és passió, però el bàsquet és espectacularitat, emoció, alternança, ... Té tots els ingredients per passar una bona hora i tres quarts, que és el que dura normalment un partit. Animeu-vos un dia a veure’n un! I ja, si podeu, feu per anar a veure el Barça un dia al Palau. Ahir, quin goig feia... Encara se’m cau la baba...
TEXT ACLARIDOR SOBRE EL TÍTOL: No sé, m’ha fet gràcia titular-lo estil llibre del Larson. Això dels corrents d’aire, al Palau, poc, que feia una xafogor...
14 comentaris:
Vas triar un magnífic moment per anar-hi, certament. Les darreres vegades que hi he estat ha sigut per veure handbol, que també és un esport espectacular. Bàsquet i handbol no solen fallar, són molt físics i encara que algú no estigui inspirat, el joc és atractiu, a diferència del futbol, que de vegades fa adormir a les ovelles. Per sort, els darrers anys el Barça no ens ha ofert espectacles futbolístics lamentables.
Quina emoció estar en el palau en un partit com el d’ahir i que a sobre guanyi el BARÇA!. Estàs molt guapo en les dues fotos primeres, en la tercera estàs molt serio.
Mama
Doncs jo passaré del tema esportiu i analitzaré les fotos. A la primera sembles molt alegre... però de cop et poses súper seriós a la segona! És que et posava de mala llet tenir l'enemic darrera? Era per mostrar algun tipus d'odi?? Hehehe!
Jo mai he estat de mirar esports... últimament he vist partits del Barça, però més per la companyia, la cervesa i les braves que pel partit en si. Però alhora de jugar (jo que sóc completament inútil amb els jocs de pilota), prefereixo el bàsquet al futbol. Almenys amb bàsquet no sóc dolenta del tot...
Apa, m'alegro que gaudissis del partit! (però Alba, tu no et deixis convèncer... hem de fer front a les passions esportives els xicots, que ens resten atenció a nosaltres!)
Passions esportives dels xicots? Eeeeep YÁIZA, que jo sóc mooooolt femenina, eh? ;-)) i futbolera...
I no saps tu com uneix una parella gaudir, patir, celebrar, cridar, aplaudir junts un bon partit de futbol... Creu-me!! :-)
JORDI, crec que no t'havia vist mai abans amb el cabell tan llarg! La samarreta del Barça et queda genial!!... Però no... no em convenceràs pas... Entre un bon partit de futbol i un bon partit de basquet, sempre, mil vegades, un bon partit de futbol... A mi el basquet em posa nerviosa. Crec que, si ja en futbol els arbitratges poden influir en el resultat, en el bàsquet encara més... I mai he entès això de que si tal "tenia la posició guanyada", que si la falta és en atac... Noooo, no... FUTBOL FOREVER!! ;-))
Un gran partit i patint fins al final! Ho vaig veure per TV.
Jo fa temps que no hi vaig al Palau. Hi vaig anar molts anys quan el meu pare entrenava al primer equip del Barça d'hoquei patins. Es deia Josep Lorente. Es va morir fa tres anys.
El basquet és molt emocionant. No sé com no els hi dóna un ataca de cor a tots els de la banqueta :-P
jo em vaig estrenar fa temps amb un partit de bàsquet del barça, encara que no tant transcendent com aquest.
Visca el barça.....
Bàsquet, bàsquet, bàsquet i més bàsquet. Em mola el futbol, però res millor que el bàsquet ... i el Barça de bàsquet :) I, al damunt, guanyant-los la lliga quan ja la tenien coll avall ... hihihihihihi :P
Ah! Veig que has tastat les mels dels bons esports XeXu! També sóc molt de l'handbol jo. Recordo aquell fantàstic equip d'en Valero Ribera. Quins anys!!
Si em dius on m'has vist a la segona foto et dono el que vulguis, Mama!! :-)
Doncs vés per on Yáiza, la segona està feta en primer lloc i la primera en segon lloc. Aquesta és una autofoto que vaig fer-me amb l'Ifon, però has d'estar molt concentrat!!
Ohh!!! Quina mentida més gran que acabes de dir!!! I vosaltres quan us poseu a veure la tele sèries o pel·lícules què?? No ens resteu atenció als mascles??? Per favort!!! On s'és vist!!!
Sí senyor superAssumpta al rescat del Banyeres!! Així m'agrada!! hehehe
El bàsquet té tres àrbitres i el camp és més petit, amb la qual cosa fa, crec, que afinin més que en un camp de futbol on juguen molts més jugadors i han d'estar pendents de moltíiiiissimes coses. En bàsquet, la trepitjada del Pepe al Messi segur que l'haguessin vist. Paraula! És cert que de vegades hi ha mals arbitratges (sobretot a l'Eurolliga que són bastant casolans), però no és la norma. Les normes del futbol són més senzilles, això sí!!
Ostres helena arumi, no ho sabia això. No sóc molt de l'hoquei, però el nom sí que em sona. Ho he buscat al google i caram, va aconseguir un munt de títols pel club amb deu copes d'Europa incloses! El teu pare era mooolt bo!!
No sé com no ens dona un atac de cor a tots plegats amb el bàsquet. Això de que en un minut puguis passar de guanyar de vuit a perdre d'un... uff!!
I què i què joan gasull, amb mono de tornar-hi no??
I tant que la tenien coll avall Clidice! De fet crec que ja l'havien guanyada i tot. El Barça va fer un esforç titànic i una remuntada històrica. Estàvem més que morts al final del tercer partit. Ha estat una eliminatòria increïble. FORÇA BARÇA I VISCA EL BÀSQUET!!!
te pillé guau guau soy Tobias el perro madridista de la peña bogarde y veo que mis colegas rivales te han colocado en lo más alto de su blog guau guau guau
Ara m'has fet molt feliç amb aquest post. A mi m'agraden els esports, però jo... SÓC DE BÀSQUET.
Hi he jugat setze o disset anys de la meva vida, pràcticament la meitat de la que duc, i en sóc un enamorat.
El futbol és l'esport rei, però jo amb el bàsquet, al contrari del que dius tu, potser, per mi és pura passió, pur espectacle... màgia. Potser perquè l'he jugat i molt m'encanta fixar-me en els detalls, els blocs, les defenses, les jugades...
No té ni punt de comparació el grau de nervis que assoleixo mirant el bàsquet. Infinitament més que el futbol. De fet, amb el bàsquet tot sovint faig un Gaspart, que seria allò de tancar-se en una habitació, canviar de canal, per intentar rebaixar el grau de palpitacions del cor... és tremenduuuu!!!
Ara fa molt, però, que no m'he deixat caure pel Palau...
I val a dir que, actualment, però, el bàsquet pateix certa crisi, la veritat. No acaba d'enganxar com ho feia i només cal que repassis les estadístiques d'assistència aquest any al Palau... de les més pobres.
En fi, ara i sempre, VISCA EL BARÇA I VISCA CATALUNYA!
També sóc molt de bàsquet El porquet! De fet el trobo molt més emocionant que el futbol, i més sa. Amb tota aquesta intoxicació del Mourinho en el futbol, m'ha fet gairebé avorrir-lo!
Jo vaig jugar a bàsquet durant quatre anys. No era gaire bon tirador, però defensant era un monstre!! hehehe No guanyàvem cap partit, però ens ho passàvem moooolt bé!
Ostres, de veritat fas un Gaspart?? No pot ser!! I també promets banyar-te al Llobregat si guanya la Eurolliga?? :-) Jo encara no he arribat a aquests extrems, la veritat. Me'ls empasso sencers (ara queda malament això), i mai marxo, mai!
Ara t'explicaré una cosa: aquesta temporada vaig intentar treure dos abonaments per tot l'any. Com que no sóc soci, no em van deixar. Llavors, com pretenen omplir-lo?? Això que dius que pateix certa crisi, no hi estic d'acord. La final del playoff contra el Madrid ha estat espectacular, una de les millors que he vist en anys
VISCA EL BARÇA I VISCA CATALUNYA!!! I VISCA EL BÀSQUET SEMPRE!!!
Ui, Banyera, ara podria entrar en una discussió d'arguments i contraarguments de proporcions colossals. Com m'encanta aquest tema.
Respecte a la crisi del bàsquet jo, personalment, sí que crec que hi és. Una altra cosa són els play-off i més si són amb el Madrid, ja que, ens agradi o no a la gent de bàsquet, hi ha molta altra gent que trasllada la rivalitat futbolera al bàsquet llavors. De fet, les televisions sempre preguen per a que hi hagi finals Barça-Madrid ja que arrosseguen molta més gent que amb qualsevol altre equip.
Un altre tema és la pèssima gestió que està fent el Barça amb el tema dels abonaments al Palau. El que tu comentes és una errada de proporcions descomunals, doncs ens trobem que hi ha molts socis als que no els interessa el bàsquet i molta gent que voldria anar-hi però no pot o no vol pagar una quota de futbol, o no pot accedir a ser soci. Un drama. #sandrodimissió
Per cert, jo vaig començar jugant d'1, per seguir de 2, durant uns anyets de pur 3, i acabar-ho combinant de 4. De 5 ja no hi vaig voler jugar mai. Les hòsties dels rebots pels altres, jo sortia al contraatac! I està malament que ho digui jo, però tenia un tir letal... ;p
I no prometo un Llobregat, però sí un Besòs a la propera Eurolliga!
Fixa't si arrosseguen gent El porquet els Barça-Madrid que TVE va donar els partits per TVE-1, no per Teledeporte! Buscant l'audiència a saco! I a més a més en horari de màxima audiència, les 22h de la nit. Una altra cosa és si és ètic o no donar un partit a aquesta hora. Però bé, tampoc és la discusió en la que estem liats.
I tant! Saps què ens oferien? Doncs una mena de carnet que pagues durant tres anys que no és de soci, per demostrar fidelitat al Barça i em sembla que a partir del quart any ja podies fer-te soci o quelcom semblant. Una presa de pèl. No he entès aquesta decisió del Sandro, mai! Si vols limitar el nombre de socis estrangers hi ha moltes maneres. Per exemple, que només siguin un 15% de la massa social. Conforme pugin els socis d'aquí, se'n podran anar fent de fora. Ha convertit el club en elitista (pots posar-ho al currículum!!), a part de renunciar a uns diners que al Barça li fan molta falta. No ho entenc, de veritat!
Jo sempre vaig jugar d'aler, amb el número 11, que com pots veure, m'ha robat el Navarro!! :-) Ostres, això teu sí que és anar passant per totes les posicions! hahaha Et van ben reconvertir!!
Uiiiii, gairebé! Jo tota la vida he jugat amb el 12... de Xavi Crespo!!! (una eterna promesa... com jo)
Publica un comentari a l'entrada