divendres, 13 d’abril del 2012

Qui no té memòria...

Tot va començar aquí. Bé, qui diu aquí diu el post anterior. Servidor de vostès, en un moment de lluïdesa i on l’enginy i bon saber fluïa a dojo de neurona a neurona i tiro perquè em toca, va fer un, permeteu-me la medalla, més que meritori article on, rima en mà, vaig compondre una oda, o millor dit, vaig compondre’m una oda (reflexiu) perquè vaig ser capaç de menjar paella per dinar durant cinc dies seguits. No sé, modèstia a part, si és record Guiness, tampoc m’interessa. Bé, no és que no m’interessi, perquè si donessin diners o alguna mena de retribució en espècies m’interessaria i molt, ja us ho puc assegurar. Al que anàvem que era...

(torno a llegir el post des del començament per saber de què estava parlant)

... que era que vaig escriure una oda rima ABAB (que, casualitats de la vida si fos ABBA seria el nom d’un grup de música) i que si el meu professor de [modo castellano on]literatura castellana[modo castellano off] de vuitè d’EGB, franquista fins la medul·la, sabés que als meus trenta-quatre anys i mig he recuperat les seves lliçons i no només això, sinó que també les he utilitzades per saber quin coi de rima tenia un vers que he escrit, servidor de vostès, de ben segur em trauria tots els negatius que em va posar ([modo castellano on]punto rojo[modo castellano off], que deia ell) per algun comportament que per ell (i les seves orelles enormes) era més que dubtós i que entorpia el bon funcionament de la classe. Al que anàvem que era...

(torno a llegir el post des del començament per saber de què estava parlant)

.... que era que vaig escriure una oda. Doncs resulta que aquesta oda als cinc dies consecutius d’ingesta de paella de mar i muntanya els quatre primers dies (filla de la mateixa cocció) i marinera amb carxofes el darrer (per tranquil·litat de l'MBosch), meeeeec!! era, segons va avançar en primícia el XeXu repetició de post. No pot ésser! Però si jo recordo haver celebrat tres vegades la castanyada, però això de la paella... I al dotzè dia ressuscità comentari confirmà l’Assumpta la magnitud de la tragèdia dient això és cert. I jo, que la veritat, ni me’n recordava el més mínim del meu autoplagi, lluny de penedir-me, vaig posar-me dempeus i vaig aplaudir amb devoció beata a l’Assumpta i, per extensió, al treure la careta XeXu. Déu meu senyor misericordiós! Quina memòria! Aquest parell quan repartien cervell, neurones i per extensió (novament) memòria, es van posar quatre o cinc vegades a la cua. És clar, com és gratis... Cues de pansa, deia El porquet. Què? És que no sé si m’agradaran. És que es veu que van bé per la memòria. I macarrons?, preguntava la Clidice, volen reblar el clau. Ostres, macarrons... Per la memòria van bé? Jo és que me’ls menjo blancs i amb formatge. I de vegades... Al congelador!, bramava el joan gasull. No, sisplau, tingueu pietat que fa fred! Arròs covat, arròs covat! assegurava l'Alba passant de puntetes. I al lavabo ja vas bé després de tant d’arròs?, deixava anar la Yáiza com qui no vol la cosa. Miri, senyoreta, al lavabo sempre he anat bé. De fet, però, com que no tinc memòria no sóc capaç de recordar quina va ser la darrera vegada (XeXuuuuu, Assumptaaaaa, alguna pista?? Ho sabeu vosaltres???), però només diré que tinc una oferta dels d’Activia de Danone per fer el proper anunci. Pobre Coronado, sense feina! Al que anàvem que era...

(torno a llegir el post des del començament per saber de què estava parlant)

... que era que vaig acabar pensant gràcies a la Levanah de buscar un soci capitalista per muntar una plana web d’intercanvi de carmanyoles els dies laborables. Canvio arròs versió mar i muntanya per estofat de vedella. O canvio bledes amb patates per còctel de gambes. I el joan va comentar-me no-sé-què-de-la-banyera-plena-d’arròs i jo vaig arrencar a córrer per assegurar-me que no era així, perquè com fos així, d’aquesta manera, vull dir, em veia menjant arròs per dinar in secula seculorum. Al que anàvem que era...

(torno a llegir el post des del començament per saber de què estava parlant)

... que després d’aquest pandemònium de comentaris amunt i avall vaig acabar pensant que qui no té memòria... ha de tenir seguidors de bloc.

14 comentaris:

Assumpta ha dit...

Quin riure de post!! :-DDD

Aquest "(torno a llegir el post des del començament per saber de què estava parlant)" és boníssim!!!

A la pregunta sobre si recordem la darrera vegada que has anat al lavabo, clar, com no ho has explicat, no ho podem saber, però jo diria que avui no hi has anat :-))))

Bé, ja saps, per qualsevol dubte sobre el teu blog, només cal que preguntis :-DDD

Sergi ha dit...

Bé, no cal tenir seguidors tampoc, amb que tinguis a l'Assumpta ja fas, que la de la memòria és ella. Jo tot el que sé ho he après d'ella! Perquè a més, ella se'n recorda i a més troba les coses, cosa que jo no faig... per mandra. La deixo anar, i a veure si encerto, que a mi em va colar això de les castanyades, tot i que em semblava que grinyolava. Però bé, l'Assumpta i jo sabem que no tens memòria, però t'estimem igual i tindrem cura de tu com un animaló de companyia, mentre ens tinguis no et faltaran mai records.

Yáiza ha dit...

Hahahhaa! Pobre Jordi. Podem muntar un negoci: "has perdut la memòria? No pateixis, posa una Assumpta a la teva vida!"

Doncs res... cues de pansa, i molt de peix, que porta fòsfor i va bé pels estudis (o això em deien a casa).

I menys arròs!

Assumpta ha dit...

Hahahahaha ostres, calleu, calleu que encara faré calers amb això, jo... Compreu-me "espais de memòria"!! :-DD

Per cert, és boníssim això "t'estimem igual i tindrem cura de tu com un animaló de companyia, mentre ens tinguis no et faltaran mai records... Oi que és maco saber que tindrem cura de les teves experiències i no permetrem que es perdin? :-))

Alba ha dit...

hehehe!! que bo que ets! Ara que això d'anar al lavabo, no sé si en XeXu i l'Assumpta ho arribaràn a saber.... a no sé que n'hagis fet un post explicatori!

Clidice ha dit...

Nen, no trobo millor manera de convertir un autoplagi en or que aquesta que has fet servir. Et faig l'onada, i com què estic sola, ara mateix, vaig passant de cadira en cadira :)

Garbí24 ha dit...

i google no té encara cap aplicació per recompte d'elements escatològics?.....va, i després diuen que la tecnologia està avançada. Hem de fer una aplicació ja mateix per Iphone i Android.....tipus Defection Counter, farem la primera pela. Algun programador a la sala?
Bon cap de setmana sense arrós

Agnès Setrill. ha dit...

Magistral!
Has demostrat que les teves neurones funcionen a la perfecció.
(Jo també em menjo els macarrons blancs amb formatge, i els trobo boníssims!, el que no se és si van bé per la memòria.

Jordi ha dit...

Assumpta: hehehe, d'això es tracta, de riure! Ostres, com sabies que ahir no vaig anar-hi? Ostres, això teu ja fa por eh!! El que explico i el que no explico saps!! hahaha

XeXu: Però no em negaràs que tot ho vas iniciar tu, no? Tu vas tirar la pedra i ella va buscar el post!

Ara m'he sentit molt ... goooooooooooooool de Messiiiiii 1-2!!! perdó! ... que m'he sentit molt estimat! Llagrimeta i tot rodola galta avall!

Yáiza: Has perdut la memòria, l'Assumpta i tu cap a la glòria! Un eslògan clar i català!

Assumpta(2): és molt maco, estic catosfèricament emocionat!

Alba: no, no he fet cap post, però si l'he de fer el faig eh!

Clidice: Ostres, gràcies! Quan siguis per Barcelona avisa que et faré el relleu!

joan gasull: A la sala, servidor! Sóc programador informàtic, però no de webs i històries d'aquestes. N'haurem de buscar un altre i fer una crida a nivell catosferenc!

Agnès S.: Gràcies! Síiiiii, ja en som dos! No estic sol al món! Visca els macarrons blancs amb formatge!!!

Assumpta ha dit...

Mai s'ha de demanar perdó per cridar un gol de Messi :-DDDDD

Jordi ha dit...

Es que s'escapava la Lliga amb l'empat!!!

Laia ha dit...

oooooh!!! Jo ho firmo, això dels intercanvis de carmanyoles! Cuinar per un de sol és complicat, no me'n surto amb les quantitats! Tot i que 5 dies d'arròs seguits... provaria de congelar-ho, a veure si és menjable després!

Jordi ha dit...

Laia si tira endavant la cosa t'aviso! :-)

El porquet ha dit...

Compte que aquí hi ha molt seguidor desangelat que pot aprofitar aquestes lliçons de memorística per acabar cobrant una quota, a mode d'agenda blogaire virtual... jo només t'aviso!

Per cert, aquest consell està valorat en 5 €... passi per caixa.