Virus

Recentment l’empresa on treballo ens van donar un curs de comunicació. Concretament: “Comunicació i influència: com generar impacte i influència durant el procés de comunicació”. Sintetitzant, eren tot un seguit de punts bàsics de com expresar-nos en públic, coses que feiem bé i coses que feiem malament, qué era el més important a l’hora de captar l’atenció de l’espectador, quin vocabulari haviem d’emprar, entre d’altres coses. El curs va èsser molt productiu, divertit, amè i vaig apendre forçes coses (que el professor encarregat d’impartir el curs es digués Xavier Casanovas de l’empresa Casanovas Consultors va ser una simple coincidència, ho prometo!!). La durada era de dos dies (matí i tarda). El primer dia, només entrar ens va fer preparar un tema que haviem d’exposar a la resta de la classe (unes dotze persones). Però tenia trampa: ells ens grabaria mentre nosaltres de peu davant de tots els nostres companys parlavem d’aquest tema durant aproximadament dos minuts. El procés el tornariem a repetir l’endemà després de dinar quan ja disposessim de les mínimes nocions per parlar en públic, però aquesta vegada amb un tema que nosaltres dominessim. I així va ser. Realment el canvi que es va produir al visionar la cinta de com ho vem fer el primer dia i com ho vem fer el segon va ser enorme!! En positiu, evidentment.

Bé, tot això per dir-vos que, quan vem acabar el curs, a més de donar-nos un diploma ben maco on hi figura el meu nom en lletres majúscules i ben grans (que, per cert, encara he de guardar a la carpeta dels certificats d’assistència als cursos que vaig fent i que imagino que algun dia em serviran per alguna cosa més que per anar col·leccionant-los), ens van entregar un llibre anomenat “Virus” de Ferran Ramon-Cortés.

És un llibre curt: lletra gran i poques pàgines que es pot arribar a llegir en menys de tres hores. L’autor porta en paral·lel dues històries que a l’hora son homòlogues i que es van resolent gairebé al mateix temps: l’infecció dels clients i treballadors d’un hotel de les Illes Verges Americanes a causa d’un virus i el malestar produit en una empresa a causa de rumors que circulen entre els treballadors. L’autor es basa en establir una associació d’idees entre el procés víric i l’intent per part del responsable de l’empresa d’erradicar aquests rumors i aconseguir que a l’empresa torni a reinar el bon ambient que hi havia abans: el virus l’identifica amb els rumors, la malaltia la identifica amb la desconfiança entre els treballadors, les defenses que hom pot tenir per lluitar contra el virus les identifica amb la motivació que una persona té a l’hora de dur a terme la seva feina, ...

M’agradaria destacar un paràgraf del llibre que seria el que m’ha cridat més l’atenció i el que, per poc que pugui, procuraré dur a terme: “Seria bo que de tant en tant reflexionèssim sobre què és el que contagiem, i qui efecte té sobre la gent amb la qual ens relacionem. Jo reconeixia no haver estat sempre reservori de bon ambient. Però reconèixer-ho i entendre-ho em permetria escollir en un futur de què volia ser reservori i què volia contagiar”, entenent com a reservori “l’indret on es troba el virus abans d’iniciar el seu viatge infecciós”. En poques paraules que cadascú de nosaltres podem escollir portar bones o males vibracions a la gent que ens envolta. A les nostres mans està el fer que l’ambient que ens rodeja sigui bo o menys bo (diguem-ho així). Jo crec que he escollit, i vosaltres?