Enèsima remuntada.

Tornant cap a casa pensava que aquest Barça ni volent, perd. I per què? Doncs perquè són bons perquè sí! Tenen tanta qualitat i estan en tal estat de gràcia (potser degut a aquells angelets del blog de l’Assumpta) que jugant només un quart d’hora són capaços de remuntar un gol en contra (de penal... molt justet). El que l’equip contrari no pot fer, si vol treure un empat i no perdre, és marcar-li un gol al Barça. I per què? Doncs perquè si reben un gol es piquen i van a guanyar. I això és el que ha passat. Un Barça bastant mediocre (amb Messi a la banqueta) s’ha dedicat a controlar el partit, tenir la possessió, però a no xutar entre els tres pals (durant la primera part i fins que ha marcat el primer gol). I evidentment, si no xutes, no marques. Però ah!, quan Guardiola li diu a Messi que entri i aquest apareix a escena, quan el Déu terrenal s’enfunda la samarreta, es lliga les botes i trepitja la gespa, tot fa un tomb inesperat (o esperat, depèn de com ho mirem). I ell solet, amb dos golets (el segon, el gol 5.000 del Barça en Lliga) dóna la volta al marcador i fa que el Barça s’emporti els tres punts al sarró. Així de fàcil...

Si Berd Schuster fos l’entrenador del Barça (que ni ho vull ni ho desitjo, Déu –el de dalt no Messi – me’n guardi) o si aquest arbitratge l’hagués rebut el Madrid quan l’alemany s’assentava a la banqueta crec que s’hagués preguntat més de vint vegades “¿De dónde es el árbitro?”. I és que aquest home, igual que són bons els jugadors del Barça perquè sí, ell és dolent perquè sí. Necessita urgentment, sota el meu modest parer, un curs accelerat CCC d’arbitratge de primera divisió (sobretot incidir en l’apartat de què és i què no és targeta). Ah!! I a la nevera un mes també. I si segueixen així, a aquest pas els del comitè d’àrbitres hauran de comprar un xalet adossat de neveres perquè la que tenen se’ls omplirà a marxes forçades. Trist, però real! No ha tingut criteri a l’hora de treure targetes. El Barça ha acabat amb Márquez i Piqué expulsats, que no dic que no ho sigui, però que el Racing hagués també hagut d’acabar amb algun jugador menys, i no ho ha fet. Però tant se val. Com he dit abans aquest Barça guanya amb nou, amb deu o amb onze jugadors. Perquè són bons perquè sí! I que consti que no he insinuat, que ho podia haver-ho fet, una possible mà blanca al comitè arbitral...

I seguint amb les comparacions amb l’equip de la capital, us diré que aquest Barça em recorda aquell Madrid de fa anys que el veies i pensaves: “Avui sí que perden!”. I rebent un gol i tot en contra, sempre acabaven remuntant i guanyant. I això fa ràbia. Molta ràbia. I per tant, ara a la capital deuen estar rabiant. I això m’agrada, què voleu que us digui. Sincerament, aquest partit d’avui crec que ha estat clau cap a aconseguir el títol de Lliga. Un camp bastant difícil, i la prova superada. I els rivals veient impotents com facin el que facin, aquest Barça no afluixa. I això, anímicament, és molt dur.

EN POSITIU.
Messi, Messi i Messi. Quin crack!! És impressionant com canvia l’equip quan ell és sobre el terreny de joc. I això encara s’accentua més si entra des de la banqueta, ja que descansat fa encara més entremaliadures. Crec que passaré a dir-li M per no escriure tantes vegades el seu nom, que el teclat té ja gairebé esborrades la ema, la e, la essa i la i.

La remuntada, enèsima ja aquesta temporada. Espectacular!!

EN NEGATIU.
Els seixanta-cinc primers minuts (fins al gol de Messi) on el Barça crec que no ha jugat a res.

L’entrada que fa Alves sobre Moral que li doblega el turmell i el lesiona. Si reclamo que no vull que amb Messi li facin entrades fortes, tampoc ho vull amb altres jugadors. Ah!! I no crec, ni molt menys, que Alves hagi anat amb mala intenció!

Per si no ha quedat clar, l’àrbitre.