dijous, 14 de maig del 2009

Copa amb recital.

Sí, sí, sí, la Copa ja està aquí! La primera ja la tenim al sac. El doblet no ens el treu ningú. I si arriba la Champions, aquesta temporada ja seria la millor de les millors! Però bé, pas a pas o poc a poc i bona lletra. Escolliu la que vulgueu. Ah!! I aquesta no és una Copa Dalki de Danone, ni una Copa d’estar per casa, ni una Copa devaluada. No companys, no, és la Copa del Rei (per molt que ens pesi i així ho van mostrar tota la gent present a Mestalla). Tercer títol amb importància, que si no el guanyes no passa res, però si l’aconsegueixes aixecar és la hòstia!

Si us he de ser sincer, no vaig patir en cap moment. Bé, la part masculina dels reunits a casa l’Alba, per ser més exactes. La part femenina, però, es va mostrar patidora fins al final. El gol de l’Athletic no va ajudar gaire. La part femenina ja ho veia tot perdut, no ho veia gens clar. La part masculina, versats amb finals (perdudes i guanyades) posàvem el punt d’equilibri tirant de tòpics com que el partit encara no havia acabat i que encara quedava molt (finalment és va demostrar qui entén més de futbol... ;-) ). La part femenina s’aferrava als coixins del sofàs a la primera part per fer passar l’angoixa, pressionant-los amb força. A la segona part, però, els va tocar patir als caps de les gambes i a les croquetes, perquè va ser quan vam decidir sopar i el coixí no es podia tacar. La part masculina, en canvi, estàvem asseguts a la cadira gaudint de la final i sense patir ni gota. I la raó va caure del nostre costat, del masculí, dels que fem pudor a suor, dels que se’ns nota la corba de la felicitat, dels qui històricament conduïm millor, dels que bevem cervesa com a cosacs (d’aquestes afirmacions nosaltres només en complim una, que consti!) quan el Barça es va posar mans a l’obra i quan en Touré Yaya va aconseguir el primer gol (quin golàs!). Bots, alegria, abraçades i petons (la part masculina amb la femenina i la femenina amb la femenina, què us pensàveu? Els homes no ens petonegem).
El sopar a la mitja part va servir per recuperar forces. A part de l’olor a gambes, truita de patates, bunyols de bacallà, croquetes i pernil, un servidor ja començava a olorar a recital i a títol. Digueu-me sobrat, si voleu, però la veritat és que a l’Atlétic se’l veia poca cosa. I així va ser, que va començar a funcionar la màquina perfecte de fer futbol i els gols van anar caient per posar cadascú al seu lloc. El somni bilbaí es va anar fonent mica en mica com es fon la neu a les muntanyes i la Copa cada vegada tenia més color blaugrana. Quan l’àrbitre va xiular el final del partit, televisor apagat, estelada lligada a l’esquena i cap a Canaletes que hi falta gent! Nit llarga amb crits que es poden reproduir i amb d’altres que no es poden reproduir. Però tothom feliç i content amb samarretes, bufandes, banderes i cares pintades amb els color del Barça. Què gran!
Per cert, que sembla que no haguem fet res! Avui venint de casa cap a la feina, lluint samarreta (tradició dels segles del segles després de guanyar un títol), no he vist a ningú fent el mateix que jo. Però què passa, que no hem guanyat res? He tingut una visió fugaç, allà a l’horitzó, de tres o quatre nois asseguts en un banc i fullejant un diari esportiu i he pensat que sí, que algú sensat hi havia avui a Barcelona. A la que passo pel seu costat veig un d’ells senyalant una fotografia d’una noia lleugera de roba tot dient: “Mira qui s’ha trincat el cabró!”.

Si voleu veure vídeos de la celebració a Canaletes, podeu anar aquí, però aquest és el millor de tots. Per veure alguna de les fotos, aquí.

EN POSITIU.
En ocasions com aquestes, és quan solc posar el tot, tot i tot!

Les aficions, que no van parar d’animar enmig d’un clima de germanor.

EN NEGATIU.
L’energumen que va llençar la llauna al cap de l’Alves. Persones com aquestes, fora del futbol, sisplau!

Algú pot explicar per què tres quartes parts les graderies de Mestalla estaven ocupades per seguidors de l’Athlètic? Crec que la Federació hauria de donar explicacions d’on van anar a parar les 20.000 entrades que van quedar-se per tot el morro!

20 comentaris:

òscar ha dit...

com gairebé tot està dit, sols afegir que dues imatges em van emocionar molt.

1) alguns jugadors del barça aplaudint, ikurriña a l'esquena, a tots els aficionats bascs desplaçats a mestalla.+

2) joseba etxeberria baixant de la grada plorant.

crec que ha de pujar amb nosaltres a montserrat!

Anònim ha dit...

sí, sí, sí ja la tenim aquí!!!

la part femenina sap que no es pot dir blat fins que és al sac i ben lligat. nyí nyí.

no sabia que deixar els ulls en blanc, espetegar les dents i refregar-se el front amb les mans són símptomes d'una pau interiror abromadora. oi que m'entens?

bon sopar, bon coxí i bon partit. Per aquest ordre, eh! :-P

part femenina!!!

neus ha dit...

La Federació Ecspañola hauria de replantejar-se moltes coses! Com pot ser que entrin bengales i en canvi requisin estelades i pancartes inofensives? Com pot ser que es jugui una final de copa de rei en un estadi que cau a trossos? com pot ser que no puguis veure als jugadors recollint la copa perquè els periodistes ho tapen tot? Com pot ser que l'arbriti un tiu tan desastrós com Medina Cantalejo? perquè en tots els diaris he llegit que va tenir un partit plàcid? a mi no m'ho va semblar!! Com pot ser que els jugadors del Barça acabin amb les mateixes targetes grogues que els de l'Athletic fent la meitat de faltes i sense entrar a trencar cames??
I, com molt bé dius tu, com pot ser que hi hagués molts més euskalduns que catalans?

I deixant a banda tot el que no em va agradar... només dir que van fer un partit per pixar colònia!!!! (amb perdó)

I com vaig trobar a faltar Don Andrés Iniesta a la celebració! Una reverència al gran Silvinho (qui li havia de dir al Silvinho que acabaria on ha acabat!) que es va posar la seva samarreta per recollir la mini copa!
I una altra als dos republicans més republicans, que no van pujar a recollir el trofeu: Tití Henry i Eric Abidal!
A mi també em va emocionar veure Etxeberria plorant...

VISCA EL BARÇA!!!!!

segonpal ha dit...

Em sembla que la reina també xiulava!

Segon Pal

gemma ha dit...

ohh, ja tinc una camiseta amb propietat!!!

gemma ha dit...

ohh, ja tinc una camiseta amb propietat!!!

Sílvia ha dit...

Hola Jordi!
"Recital" molt criticat per alguns; així no parlen de la superioritat blaugrana. pitjor per ells!
Nosaltres a gaudir del nostre equip.
Salutacions
sílvia

Alba ha dit...

Molt bona victòria i la primera copa al sac i ben lligat. l'espera ha estat llarga, però s'ha aconseguit. Ara cal treballar i aconseguir els dos títols.
Avui faré jo de Guardiola (després de gairebé 24h, encara em quedo embobada veient els gols de la copa) i diré que hi han coses a teballar que s'ha de seguir pulint aspectes i que encara no s'ha acabat la temporada. Així que després d'uns quants crits i petites celebraciones (la gran (copa i ¿lliga?) està prevista pel partit de l'osasuna, l'últim al Camp Nou. En fi, a veure com acaben la temporada després d'aquest primer títol.
Salutacions

Albert ha dit...

Exacte, la Copa es sobrevalora quan es guanya però sinó, es menysprea.
Jo era a Mestalla i ara entenc per què es va parar el partit tanta estona (per això de l'Alves): em quedava a l'altra banda i no entenia què passava.
Jo crec que van haver-hi molts "seguidors blaugranes" que van revendre la seva entrada als bascos, que al ser una oportunitat única, devien oferir un dineral.
En fi... Campions!

P.D. Felicitats per lo de l'Avui.
Adéu!

karli ha dit...

Ara síiiii ara síiiiii...la mare que ens va parir!!!!! ja feia dies que volia entrar al teu blog però vaig pensar no fotis cagarela a veure si portarem el gafe!! però que colloons akesta gent no tenen limit, això no hi ha qui ho pari nen!!!!!!! oeoeoeoeoeoeoeoeoe... ara a per la lliga i despres...i despres...ai despres!!!!
Apa vingue nanu salut i barça!!!!!!!!!

Sergi ha dit...

Bé, poca cosa a comentar, a banda de felicitar tots els culers, que comencen les alegries materials, i ja tocava! Les alegries psicològiques fa tot l'any que duren.

Destaques la germanor entre aficions i el bon ambient, i crec que això no ho hem d'oblidar, és possible, fins i tot en el futbol. Un 10 pels de l'Athletic, que animen incondicionalment encara que els hi estiguin fotent un bany. Són la millor afició de la lliga, són una afició anglesa, de fet. Fins i tot van escridassar el paio que va llançar la llauna. Per coses com aquesta entenc que l'Athletic és el meu segon equip.

Anònim ha dit...

Ja has mirat si tornes a surtir en l'AVUI?

mama

Eloy ha dit...

Res a comentar sobre tot el que ja s'ha dit, però...

- què va passar amb el so a TVE1?
- per què tota aquella gent xiulava al borbó mentre el pobre només feia que saludar?
- dani alves va massa accelerat

moltes felicitats a tots els culers i als merengues XD

Jordi ha dit...

Òscar: com dius, són imatges de germanor entre dues aficions que volen una mateixa cosa (i no és només el trionf del seu equip). Gora tot i visca tot!! A Montserrat!!

Part femenina: davant de tanta blasfèmia sobre la meva actitud en el partit de la final, diré que només vaig patir en una ocasió. La resta cosir i cantar, que diuen... Gràcies per les lloances del sopar, un va estar a la cuina molta estona i suant de valent!

Elur: amb tot el que dius tens raó. Sembla que interessa més que no s'entrin banderes que d'altres coses. Vaig sentir que van requisar bastant cartells de "Catalonia is not Spain". Ja veus tu!
A mi també m'hagués agradat veure a Don Andrés... però marcant!!
La veritat és que en conjunt va ser una final de pell de gallina per tot: ikurrinyes, estelades i sentiments agermanats!

jarne: jajaja bastant provable!!

Gemma: jo ho sabia abans que tuuuuuu!!! ;-) A mi no me'n va regalar cap, però!

Silvia: si van criticar el recital, es que no entenen de futbol!

Alba: Copa i Lliga ja no s'escapen. Per la Champions tocarà resar una miqueta...

Albert: estaves a Mestalla? Caram, ets un tio amb sort!! Eres dels de les entrades de compromís? jejeje

Karli: farem història, no ho dubtis!! Aquesta temporada serà mooolt gran!!

XeXu: jo també sempre he tingut a l'Atlètic com un dels meus equips de la lliga espanyola. Realment tenen una afició que sempre els recolza i ahir va quedar palès. De pell de gallina com els animaven al final del partit!

Mama: no, no, no ho he mirat! Però segur que no. No pateixis!

Eloy: el borbó no saludava, apartava els xiulets que li anaven cap a ell!
Recolzo la teva moció sobre l'Alves. Fa molts dies que ho crec.

Els del PiT ha dit...

He esperat que fessis aquesta crònica per enllaçar-la amb correcció al postapunt invisible d'ahir...
Un plaer!
Viiiiscaaaaa!!!
:-)

Jordi ha dit...

Moltes gràcies Sergi!! Viiiiiiisca!!!

Albert ha dit...

Sí, vaig tenir la sort de ser a València, tot i que al meu bloc no en dic res perquè ja saps que jo faig els anàlisis d'una manera més aviat objectiva.
No, no era dels de les entrades de compromís, jajajajaj.

Responent al que m'has dit al meu bloc, jo també veig molt difícil el partit de Roma, i menys si no pot jugar l'amic PedrAlves.
Adéu!

Assumpta ha dit...

Ara que el meu estòmac ja assimila el menjar, puc dir que "gambes, truita de patates, bunyols de bacallà, croquetes i pernil" em sembla un sopar GENIAL per una vetllada de futbol amb amics :-))

Oeeeeeeeeee oeeeee oeeeeeeeeee
oeeeeeee oeeeeeeeeeeeee

Què bé que juguem al futbol, oi? :-))

Anònim ha dit...

Ja la tenim, ja l'hem gaudit, ara demà guanyem... i que prometin portar a kaka o a qui vulguin, naltros som reis de copes :)

Jordi ha dit...

Albert: ahir vaig estar parlant amb un que també va anar-hi i diu que la desigualtat al camp a nivell de seguidors era brutal!

Assumpta: juguem molt bé a futbol i ens alimentem també molt bé!

Cesc: El Florentain pot portar a qui vulgui, però els millors estan a Can Barça!!