L’home, el
protagonista de la historia, de la nostra història, de la que ens ocupa,
romania assegut al lavabo fent el que un home pot fer estant assegut a un
lavabo (*1). Pensava, mentre el procés en qüestió s’anava portant a terme, en
les seves coses: en el futbol, en la feina, ... i ja està! No es que trigui
gaire en completar-se el procés, però un home viril té poques coses en les que
pensar, i menys en els temps que corren on el Barça sembla que aquesta
temporada ho tornarà a guanyar tot i a la feina, res, avorrit com sempre!
De sobte, uns cops
a la porta interrompen aquell temps breu de reflexió interna: toc toc toc...
Ostres, es diu l’home, truquen? No gosa obrir boca, perquè el procés que
l’ocupa requereix de certa intimitat. Passats dos, tres segons, tornen a
sentir-se els mateixos tocs a la porta. Però, ai las!, si un s’hi fixa bé,
sembla que sonin a la porta del costat. La tranquil·litat torna a apoderar-se
d’ell i segueix pensant en el Messi i en el Torpedo (el Müller, que ja ha
perdut el rècord, i el que sembla ser
que està a punt de deixar anar).
Passats novament
cinc segons, tornen a sentir-se els toc-tocs impacients a la porta del costat.
L’home, defensor dels innocents i dels desvalguts, pensa que potser hauria de
fer-hi alguna cosa. Així que, a mig procés, repeteix amb els artells de la seva
mà els toc-tocs que sentia a la seva pròpia porta per intentar posar-se en
contacte amb aquella mena de soroll procedent del més enllà (entenent potser
com a més enllà la porta situada immediatament a la seva dreta).
La cosa resulta, ja
que novament s’escolten els toc-tocs i una veu que diu: “¿Hay alguien ahí?”. Ostres, el primer que li ve al cap és aquell
acudit que va sentir fa molt temps que acabava amb quelcom semblant a yo soy
Antonio, soy camionero y estoy cagando. A banda d’això també pensa que Movistar
va fer un anunci que potser també utilitzava aquestes paraules o quelcom
semblant a hay alguien al otro lado. A banda d’això també pensa que caram, els
dos gols que va fer en Messi per superar el rècord d’en Müller contra el Betis
van ser una autèntica obra d’art. A banda d’això també pensa que...
“¿Hay alguien ahí?”, es torna a sentir la
veu procedent de la paret del costat.
(*1) Pista1: els
homes (els virils, els de tota la vida) pixen dempeus.
Pista 2: també es coneix vulgarment com
anar a alliberar a Willy.
Continuarà...
10 comentaris:
quanta emoció! diguem quan posts tindrà aquesta història perquè em rabia començar una història i no poder-la acabar!
Veient les etiquetes del post hi llegeixo "acte heroic". El que no em queda clar encara és si l'acte heroic és l'alliberament del Willy, el llançament del Torpedo, o els gols i el record del Lionel.
Esperarem.
Mira que era fàcil dir 'ocupat', però això té visos d'acabar com una tragèdia grega...
quin misteri!!
Pista pons007: un número contingut entre l'u i el tres.
hahaha molt bona El porquet. Crec que és una mica de tot!
Quan sento la paraula tragèdia XeXu, ja em poso a plorar!
Eh que sí, Tu, jo i l'Otis?? Esteu tots intrigats eh!!
És que falta un "datu" molt important... Era un wc públic o d'un domicili particular? Perquè si això et passa a casa encara fa més por, eh?
I diu en Tomàs Roncero que el rècord no és d'en Messi... no sé si això et farà venir més mal de panxa :-P
Doncs era públic Assumpta, el de la feina. Ostres, em passa a casa que només tinc un lavabo i marxo corrents!! :-)
Uff, gràcies per això del Roncero, marxo corrents cap al lavabo!!
et trobem molt a faltar, banyera! ja no estimes el bogardisme que tant et va animar en els teus exits d'or?
Ja estic sense ungles...quin misteri tu!! ;)
Bon dia!
Gràcies penyabogarde! El temps em té enganxat i així que puc intento trobar algun moment!
Molt bon dia sa lluna!! Caca, mossegar-se les ungles caca!! :-)
Publica un comentari a l'entrada