...continuació del post del divendres 5 d'octubre de 2012.
Què poc és pensava el nostre ja anomenat heroi dels nyaps empolainat amb la
seva equipació de treball i les sabatilles d’estar per casa que aquella tasca
de treure la part de baix de l’això d’aquí seria tant complicada. Nuls intents
per desenroscar aquella part que s’entestava en agafar-se amb ungles i dents a
la cisterna, minaven la seva moral. La rentadora seguia funcionant i havia de
fer mans i mànigues perquè la boia s’aguantés amunt, ben amunt, per mantenir
tancada la vàlvula que omplia d’aigua la cisterna. Mentre treia forces d’on no
n’hi havia, anava perdent mica en mica
les esperances: ni picar amb el martell, ni fent palanca amb el tornavís, ...
Va passejar la seva mirada desesperada, amb ulls de tot està perdut, no hi ha
sortida, quin desastre!, i va veure l’ifon allà sobre. De sobte, una idea! Sí,
no tot estava perdut!! Va agafar el telèfon del dimoni i va teclejar al google:
como arreglar una cadena del lavabo estilo cisterna que está fuertemente
anclada en lo que seria la cisterna propiamente dicha y de la que sólo se ha
desprendido la parte de arriba del això d’aquí. I la resposta de l’ifon, armat
de tecnologia de la cara, no es va fer esperar:
La frase que se’m va quedar va ser: es
simplemente a rosca (minut 1 amb sis segons del vídeo) i llavors vaig
deixar anar ben fort un i una merdaaaaa punxada en un pal! Què dius? va dir el
veí de dalt i mira, un altre que està canviant l’això d’aquí, va dir amb veu
sorneguera el veí del costat. I jo podeu callar tots que no em puc concentrar!!
I em va semblar sentir com reien per sota el nas. O potser van ser imaginacions
meves...
Llavors, inesperadament, com si fos aquell comodí de la trucada que et
deixaven demanar en aquell programa de preguntes, va sonar la melodia de l’ifon
que avisava d’una trucada entrant. Allà, al bell mig de la pantalla, sortia la
foto del meu pare. Estava salvat!
Continuarà...
8 comentaris:
realment, quan acabis pots posar al teu currículum que saps canviar aixòdaquís. servidora, la primera en llogar els teus serveis! :)
jajjaja...espera que vaig al bany, ara torno...
No saps que Sant Google no té remei per tot??
El teu pare segurament et donarà una idea ... o no, jejje
Ànims!
Aferradeta.
No, si ja ho deia jo que això anava per llarg... Tanta modernor tecnològica i després no sabem canviar un simple això d'aquí...
tots els pares saben arreglar qualsevol cosa domèstica, es una llei universal, hauries d'haver començat per ell
Home, jo m'hagués esforçat més o hagués dissimulat. No és bo arribar a ser la vergonya d'un pare, ni que fos per una sola vegada.
Ui, doncs el meu pare no n'era gens de traçut... Jo ho hauria d'haver preguntat a la mare segur... Ella era la que feia instal·lacions, canviava vidres, persianes... en fi, una bricolatgera de primer ordre :-DD
Ostres clidice, i em podria anunciar també a la tela, no?
Jo et tenia per molt savi el google sa lluna, però de vegades el més savis fallen!
Tens tota la raó Joan. Si es que les feines manuals s'estan perdent!
Ara estic preocupat pons007... llavors quan jo sigui pare sabré automàticament arreglar totes aquestes coses?
Jo al meu pare Jpmerch, no li amago res!! Total, si després ho acaben sabent igual!
Caram Assumpta, quina mare més espavilada! Com diuen a l'APM: "E una mujé digna de admirá!".
Publica un comentari a l'entrada