divendres, 21 de setembre del 2007

Ànims, Tomàs!!

Des del divendres de la setmana passada que no ha tornat a ser el mateix. Se’l veu apagadot, que tot el que diu ho diu amb cura, sense intentar molestar, va amb peus de plom, la mirada baixa, els braços caiguts... Es bo, però això no vol dir que no es pugui equivocar. Tots els grans professionals una vegada o altre tenen errades en els seus respectius treballs, i aquesta vegada li ha passat a ell. No som perfectes i som humans. I per això, tenim el dret a equivocar-nos alguna vegada. Suposo que ja sabeu de qui estic parlant: del Tomàs Molina, l’home bandera del temps per excel·lència de TV3 (amb permís del ja retirat Alfred Rodríguez Picó).

Tot va començar quan dijous passat dia tretze de setembre quan van pronosticar pluges a tot Catalunya. Van mostrar un d’aquells mapes que fan por: tot de núvols negres amb gotes que cobrien tot el territori català. Doncs bé, va arribar divendres i va estar ennuvolat, però d’aquelles pluges fortes que havien de caure, res de res. I és més, per l’endemà es preveia sol a tot arreu. Pobre Tomàs!! Al telenotícies vespre del divendres, va demanar disculpes. Que ho sentia molt haver errat en el pronòstic. Sempre, quan acaba el TN i els dos presentadors de torn s’acomiaden, el Tomàs fa l’aparició estel·lar de quinze segons per fer un petit avanç del que ens espera per l’endemà. Doncs bé, aquí va ser on, amb el cap cot, va demanar disculpes a tots els espectadors.

D’aleshores ençà que no ha aixecat cap. Ahir sortia pronosticant mal temps pel cap de setmana i ho feia amb frase com: “esperem no equivocar-nos aquesta vegada” o “recordin que només són pronòstics, que ens podem equivocar”. Des d’aquest petit blog vull donar-li ànims al Tomàs. Dir-li que no passa res, que la vida continua, i que, si déu vol, podrà equivocar-se més vegades. Ara, que vagi en compte, ja que una cosa és pronosticar pluja i que acabi fent sol, i una altra és pronosticar sol i que acabi plovent. Amb això sí que hauries d’anar amb peus de plom. Un consell d’amic i d’admirador: en cas de dubte digues que plourà, que si no l’encertes la gent no s’enfadarà.

De totes maneres, tranquil Tomàs, que a mi la setmana passada vas donar-me una alegria immensa!! Que no plogués el divendres i el dissabte va ser una de les millors noticies per afrontar la Matagalls-Montserrat. I com jo, van estar contents com a mínim 2.851 persones més, que van ser els participants de la prova (descomptant-me a mi). I no només això, sinó que tota aquella gent que pensava quedar-se a casa el cap de setmana per culpa de les fortes pluges que vas pronosticar, crec que també estaven donant vots d’alegria. Així doncs, Tomàs, amunt els ànims, que no sempre es pot encertar. I com tu dius, són pronòstics, i la meteorologia no és cent per cent fiable, ja que es basa en les previsions que feu sobre mapes. No t’enfonsis, és el pitjor que pots fer. Cada dia tens a molts espectadors pendents de tu a la nit quan pronostiques el temps. I el que volem veure és un Tomàs segur de si mateix, amb ganes de transmetre coses amb un somriure als llavis. Estem amb tu. Ànims Tomàs!!

6 comentaris:

Uri ha dit...

Atenció al nou fitxatge del Tu diràs: Jordi Grau, l'home dels pronoms febles. Si t'has descarregat el programa d'ahir ja te'l trobaràs x allà.

Jordi ha dit...

L'estic mig escoltant perquè vaig d'aquí cap allà. Encara no l'he sentit. Es que la baixa ostensible d'el Basté s'ha de cobrir d'alguna manera!!

Anònim ha dit...

Osti que fort que em sembla jordi, quedes com tot un caballer dedicant-li un post al nostre tom�s alhora que demostres una gran falta de respecte en vers ell permetent que els comentaris vagin dedicats al basté no no entenc

Jordi ha dit...

No sé qui ets, però el Tomàs sempre serà el gran Tomàs i en Basté sempre serà el gran Basté. Es un blog obert a tot i a tothom, així que... Siau!!

Anònim ha dit...

Si que saps qui soc, i saps també que per mi el Tomàs sempre serà el GRAN TOMÀS i el basté el GRAN BASTÉ, simplement dic que aquí i ara parlavem del Tomàs!!!!

Jordi ha dit...

La raó per tú!! Ja esbroncaré al meu cosí!! Bé, Josep Oriol, des d'aquí quedes esbroncat. Que sàpigues que el Tomàs és el Tomàs i no se'l pot tocar!!