divendres, 8 de febrer de 2008

Ja són aquí!!

Sí, ja són aquí!! Han trigat en arribar, però de nou són entre nosaltres. No estic parlant d’altra cosa que de les marxes, travesses o caminades, a gust del consumidor podeu anomenar-les com vosaltres desitgeu. Des del divuit de novembre de l’any passat (la Rupit-Taradell) que la temporada va posar el punt i final pel que fa a mi. No m’agrada passar fred i a la Rupit-Taradell en vam passar molt (recordo els nou graus negatius passant pel pantà de Sau), i, per tant, no m’agrada la neu, ja que has d’anar molt ben equipat i per això has d’invertir bastants diners... És per això el motiu d’aquesta aturada. Podríem anomenar-la parèntesis hivernal.

Ara però, ja tenim aquí la primera de la temporada 2008: la travessa Viladrau – La Garriga. No l’he feta mai i, per tant, només sé que es celebra el diumenge que bé i que són trenta-un quilòmetres a fer en menys de set hores. Per ser la primera anirem a provar com estan les forces i si l’entrenament de manteniment que he estat fent aquests mesos de parada ha servit d’alguna cosa.

També suposa el retrobament amb els companys de caminades de l’any passat: el Sensei Xavi, el Dave, el Raul (que espero que s’animi a fer-ne alguna), el Jordi Atleta i el Jaume Don Palote. Tenim, però, dues noves incorporacions al GELS: la Txell (descoberta a la Núria-Queralt) i el Josep (va fer totes les marxes del CCCR de l’any passat!!). I espero que el Mikel s’animi a fer-ne alguna aquest any si els seus peus i el seu genoll el respecte i li ho permeten. Benvingut serà!! Ah!! I algú més que trobarem de l’any passat i que segur que vam creuar alguna que altra paraula.

No us podeu arribar a imaginar les ganes que tinc ja de que tota la maquinària comenci a posar-se en funcionament i tornar de nou a fer quilòmetres gaudint del paisatge i descobrint llocs nous que encara són verges per a mi (parlo de caminades en les que no he participat). Tinc intenció de fer les màximes possibles, i com que el calendari és generós i ve carregat, i si els compromisos i obligacions particulars m’ho permeten, ho intentaré. Sé que aquest any la FEEC ha fixat el llindar del CCCR en 138 punts, i tenint en compte que vull arribar-hi (l’any passat vaig quedar-me amb 114 punts) i que, per exemple, la Matagalls-Montserrat potser no la puc fer si finalment anem a la Ultratrail Madeira amb el Jaume, hauré de treure punts d’allà on sigui.

Bé, només demanar que les lesions em respectin com fins ara i que físicament pugui respondre a les expectatives que m’he creat. I per concloure ja aquest post, només diré: queda inaugurada la temporada!!

6 comentaris:

Txell ha dit...

Hola Jordi!
Jo també en tinc moooltes ganes!!! Esperem que tot vagui bé!!
Estic segura que gaudirem d'una bona travessa!!!
Fins diumengeeeee!!!!
Txell san

Jordi ha dit...

Així sigui!!

Jordi.

Fran ha dit...

Et desitjo molta sort, Jordi. Amb tota aquesta il.lusio és com millor es fan les coses i amb tota una temporada per davant tens obert un món d'emocions. Gaudeix tot el que puguis a cada travessa. Espero poder trobar-me amb tu en alguna d'elles.

Mariona ha dit...

Ha de ser xula aquesta travessa. A gaudir-ne, segur que us va d'allò més bé!! Ara m'has fet recordar el fred que vam passar a la Rupit-Taradell. Recordo que vaig agafar un tros de xocolata a l'avituallament abans del pantà i semblava un gelat!!! jajajja

Jaume ha dit...

Jordi com es nota que no estava la llebre don palote. El proper any s' haurà de baixar el temps....jejeje!

Tio em moro de ganes de trepitjar muntanya! tant asfalt em matarà això si aquest any vaig com una moto.

Ens veiem a la Selva del Camp!

Jordi ha dit...

Fran: Moltes gràcies!! I segur que ens veurem en alguna. Vull intentar fer el màxim de proves de la Copa Catalana. Si fas la Núria-Queralt o alguna digue-m'ho i segur que ens veurem.

Mariona: Ostres tú, quin fred. Últimament quan en passo aquí a Barcelona només faig que comparar-ho amb el que vam passar a la Rupit-Taradell i em sembla poca cosa... jejeje Sí, jo també vaig agafar un gelat de xocolata sense pal d'aquells.

Jaume: Sí, sí va faltar la llebre Don Palote. Però he de dir, que el Marc va ser una gran llebre i que si ens unim els tres podem arribar a fer grans coses. Xavi & company van fer un gran paper i van seguir-nos molt dignament. Se't va trobar a faltar, Jaume!!

Jordi.