dijous, 7 de febrer de 2008

Me cagun cony!!

Aquest és el lema escollit per la directiva del Barça per substituir la ja famosa frase del “Juntos podemos” que l’any passat van cridar als quatre vents els seus homòlegs blancs i que tant bé els va funcionar. Però bé, si us sóc sincer, aquesta frase em fa molta ràbia. I no pel que va passar, ja que el lema crec que no va ser la fórmula màgica perquè el Madrid acabés alçant el títol, sinó que qui veritablement va acabar perdent la Lliga i fent màgica aquesta consigna va ser el Barça empatant a casa amb el Betis i amb l’Espanyol. I ens van vendre, com ara ens volen vendre, que si tots estem junts i cridem “me cagun cony!!” la lliga serà nostra. Ostres, si fos tant fàcil!! No pararia de veure gent pel carrer cridant com a desesperats aquesta frase (jo entre ells). És més, crec que com va passar amb les mítiques cacerolades del no a la guerra o del malaurat 11-M, es convocarien mecagunconyades, on tota Barcelona (i rodalies a poder ser) ens fotríem a cridar com a possessos aquesta frase als quatre vents. Us ho imagineu?

I, ja que estem tots immersos en paral·lelismes de la temporada passada també volen fer-nos creure que si tots estem amb l’equip i remem en una mateixa direcció podem donar la volta i fer que el títol aquesta temporada acabi tenyint-se amb els colors blaugranes. Bé, i jo de tot això, si m’ho permeteu, me’n ric. I per què? Doncs perquè per molt que la directiva s’impliqui fent cohesió al voltant de l’equip, per molt que socis i aficions portin als jugadors en safata, per molt que els mitjans de comunicació s’encarreguin de muntar campanyes de motivació a tort i a dret i per molt que l’staff tècnic s’encarregui de motivar i fer veure als jugadors que és possible..., per molt que tot això passi, si als jugadors no els dona la gana de rendir al cent per cent cada partit, si no foten un cop de puny sobre la taula (que més o menys és el que ve a dir aquest lema), si no s’hi deixen la pell, si no surten motivats al camp, si no deixen de banda els egoismes, si no es desfuncionaritzen i prenen una actitud diferent a la de sortir a jugar perquè toca, ... crec que res del que podem fer la resta farà canviar la situació. Ah!! A més a més, a això se li ha d’afegir que si el Madrid no perd algun partit més, no tindrem res a fer.

Clar que sempre hi ha qui s’ho mira de manera positiva i des de l’altre perspectiva: si el Barça està tant malament com es diu i estem només a sis punts del líder, serà que o aquest líder no es tant bo com ens fan veure o nosaltres no estem tant malament com ens sembla. I si el Madrid ha perdut amb un equip que acaba de pujar de categoria (l’Almeria) i que no està per tirar coets, no pot perdre contra qualsevol altre equip contra el que jugui? I si el Barça hagués guanyat el derbi contra el Reial Madrid a hores d’ara estarien empatats a punts i segurament les coses es veurien d’un altre color...

Com tot a la vida, depèn de com es miri la botella: mig buida o mig plena. De si es té una visió optimista o pessimista. Jo, de moment, mirant-m’ho optimistament la botella la veig, però el que no aconsegueixo veure és què hi ha dintre...

5 comentaris:

Alba ha dit...

De moment, cal reconeixe que la frase es divertida, si més no perquè reflexa bastant bé a l'afició culé. Espero que si ha se servir s'utlitzi.
Salutacions

Jordi ha dit...

Sí, m'agrada més aquesta que la de "Juntos podemos". És com més de mala llet!!

Jordi.

Fran ha dit...

Doncs jo ho trobo una mica ordinari. Tenim recursos lèxics suficients per dir-ho bé...
Si no teniu ensopegades inesperades la lliga serà vostra, el Madrí no pot seguir tenint tanta sort com a la 1ª volta. Molta sort!

Jordi ha dit...

Fran, puc dubtar? jejeje

Anònim ha dit...

I didn't understand the concluding part of your article, could you please explain it more?