dijous, 28 de febrer de 2008

Xavi, ¡¡qué bueno que viniste!!

La boira que fa dies que mig envaeix tots els racons de Barcelona, feia presagiar un partit d’anada de semifinals de la Copa del Rei una mica ennuvolat, tot i l’ambient de gala que es respirava (el de les gran ocasions) a l’estadi. I així va ser, ja que vam veure un Barça que va crear ocasions, que es va bolcar a l’atac, que va arraconar al València a la seva àrea, però que va aconseguir marcar en l’últim minut (i mai millor dit) i de forma molt discutida quan hagués pogut solucionar el partit amb una diferència bastant àmplia. Però bé, són aquestes coses que té el futbol que no sempre guanya qui disposa de més i millor ocasions. El Valencia va venir al cap nou i només va fer quatre coses: defensar-se, defensar-se, marcar el seu gol en l’única ocasió que va tenir, i tornar-se a defensar.

El partit el vam veure tot acomodats al sofà de casa. Això de que el puguis veure per la televisió en obert fa que a l’Antibiòtic no s’hi concentri tanta gent i l’ambient baixa molts enters.

D’entrada Rijkaard va fer canvi en el trident atacant. Aquesta vegada els tocava a Eto’o, Messi i Henry, en detriment d’en Ronaldinho que ho veia des de la graderia entrant en les ja habituals rotacions. I jo estic d’acord amb les rotacions, però no seria millor rotar-lo però a la banqueta i no a la graderia perquè potser el pots necessitar en un moment donat?

Va començar el partit amb el Barça dominant, creant ocasions i bolcat a l’àrea del València. Volien anar a per la victòria des del principi i això es notava. Van disposar de claríssimes ocasions, fins i tot una on van xutar fins a tres vegades, però els jugadors chés van rebutjar el perill com van poder (cames, esquena i intervenció del porter). Aquesta va ser la jugada del “Pin, pan, pun” (que no pim, pam, pum), segons en J.J. Santos (com l’odio!!). Pin pel xut de Xavi que rebutja el porter Hildembrand com pot; Pan d’Eto’o que xuta contra l’esquena d’Helguera; i Pun de Messi contra les cames de Caneira.

I això va ser la primera part: un atac constant del Barça (amb un intent de xilena d’Henry inclòs) i uns atacs tímids, molt tímids per part del València que van fer que Víctor Valdés es convertís en un espectador més del partit (no va fer ninguna aturada perquè no van xutar ni una vegada a porta i ara no recordo quantes vegades va intervenir en el joc, però crec que es podrien comptar amb els dits d’una mà).

I així va acabar la primera part, zero a zero i els plats per fregar després d’haver sopat. L’Alba no va deixar-me netejar-los i jo no m’hi vaig oposar, així que vaig estar reflexionant sobre què passaria més tard.

La segona part va començar com una calcomania de la primera: més atacs per part del Barça. Però el decorat va canviar radicalment quan, just després del desconcert ocasionat pel doble canvi que va fer Frank Rijkaard (van entrar Iniesta i Bojar susbstituint Deco i Henry) Villa al minut seixanta-nou va aprofitar un contraatac per batre Valdés. Zero a u i gerro d’aigua freda al Camp Nou. El València estava molt ben plantat sobre el terreny de joc i el Barça no deixava de topar contra el mur defensiu i contra el porter Hildembrand.

Amb els minuts reglamentaris ja passats (minuta noranta-quatre) i en l’última ocasió d’atac del Barça ja que l’àrbitre ja esta a punt de xiular el final, Eto’o va agafar la pilota (control mig amb la mà inclòs d’aquells que per la televisió no es veuen) i va xutar des de la frontal i, qui si no, Hildembrand va rebutjar la pilota, però Xavi molt atent al refús i entre la teranyina de jugadors que poblaven l’àrea va aconseguir introduir la pilota a la porteria valenciana. Empat a u, resultat més just que la victòria valencianista, i els mobles salvats. Hagués estat complicat anar a València amb l’obligació de guanyar el partit per classificar-se, però d’aquesta manera l’empat ens pot anar bé i tot.

EN POSITIU.
Xavi està demostrant cada dia que passa ser una peça clau d’aquest Barça: marca, lluita i salva punts i partits on el Barça s’encalla. Ja porta sis gols aquesta temporada, rècord absolut de gols marcats en una campanya en tota la seva carrera.

El joc de l’equip, que va intentar-ho de totes les maneres, però que no va poder treure més petroli de les innumerables ocasions que va tenir.

Malgrat el resultat d’empat a u, el Barça encara té moltes opcions de classificar-se per la final. Un empat a dos o més gols o una victòria a Mestalla (ja va guanyar zero a quatre en Lliga) seria suficient.

EN NEGATIU.
La falta de punteria i de gol. El porter del Valencia, Hildebrand, i la defensa contraria que més d’una vegada semblava que estaven els onze jugadors penjats del travesser de la porteria, van impedir que el Barça s’emportés el gat a l’aigua.

Que el partit el donin per Tele5, coneguda també com a “Volvemos en siete segundos”. No ho suporto. I els comentaris del J.J. Santos son horripilants. TV3, on estàs quan se’t necessita?

2 comentaris:

Silvi ha dit...

Estem d'acord en moltes coses i el primer que diré serà en el senyor per dir alguna cosa J.J. Santos, si l'escoltes et posses malalt. Tele 5 es gafe per l'equip blaugrana.

En quant a les possibilitats del Barça d'arrivar a la final estic d'acord amb tú que son moltes.

Y després de Xavi jo fins a Nadal he estat protestant la seva titularitat perque no el veia en forma, però després de la suplència de dos partits ha renascut un altre vegada i no només reparteix com sempre sinó que ara veu porteria. M'agrada el de Terrassa.

Salutacions

Jordi ha dit...

També vaig començar a agafar-li una mica de "mania" (per dir alguna cosa) a Xavi. Veia que no era el mateix de fa altres temprades, però ara sembla que la banqueta ens l'ha canviat. Benvigut sigui el canvi!!