El partit en que Gudjohnsen no té ni idea de com va marcar el tercer gol…

Novament al Camp Nou. Mateix lloc de l’altre dia i mateixos carnets. I el que és més important, que el que l’any passat eren derrotes o empats quan visitava el coliseu barcelonista, aquest any s’ha capgirat i són victòries. I a més a més, gols de tres en tres. Tres contra l’Sporting de Portugal i tres avui contra el Betis. La veritat és que s’ha patit a la segona part, però hem sortit satisfets.

Ha estat un partit on el Barça a la primera part ha sortit amb la cinquena marxa posada, amb ganes de resoldre el partit quan abans millor (imagino perquè la gent pogués marxar d’hora per veure el Piromusical de la Mercè i celebrar els vint-i-cinc anys de TV3, que dic jo que el Barça els hagués pogut celebrar fotent-li vint-i-cinc gols al Betis). I així ha estat, quan Eto’o al minut vint-i-tres ja havia foradat dues vegades la porteria bètica (el primer molt maco i el segon d’oportunisme). I el Barça jugava molt bé. I tots estàvem molt feliços al Camp Nou, i ens les prometíem molt felices. I jo he estat a punt de dir que avui veuríem de nou golejada, però no ho he fet... I l’home aquell que tenim al costat l’altre dia avui ho entenia tot. Fantàstic!! Genial!! Mitja part i 2 – 0.

I llavors ha començat la segona part amb el Barça dormit, sense ganes de celebrar l’aniversari de TV3. Pensant que tot estava ja fet. Que el Betis poques coses tenia a dir. I què ha passat? Doncs que igual que Eto’o a la primera part, al minut vint-i-dos de la segona el marcador ja registrava un inquietant 2 – 2. I el Barça jugava molt nerviós. I tots estàvem molt nerviosos, i veiem ja que el partit s’escapava. I jo he pensat en els cinc gols que pensava que faríem a la primera part. I l’home aquell que tenim al costat avui tornava a no entendre res.

I entre tot aquest pandemònium d’incerteses i nervis, ha aparegut un home: Gudjonhsen, Eidur Gudjohnsen. L’home que no sap com ha aconseguit fer el tercer gol del Barça, el que ha permès que els tres punts es quedessin a casa. I com l’ha celebrat!! I a mi no m’estranya, perquè tinc la teoria que remata amb els ulls tancats i amb el cap encongit. Però bé, com que tots els gols que entren en porteria contraria compten, aquest també compte. I així ha estat com l’islandès s’ha convertit en l’heroi del partit.

EN POSITIU.
Eto’o. Avui ha estat l’home del partit. Ha fet dos gols i torna a recordar aquell davanter demolidor de passades temporades. Avui estava molt connectat al partit i s’ha entès molt bé amb els seus companys. Benvingut de nou, Eto’o!!

El públic que ha assistit avui al Camp Nou, que no ha deixat d’animar durant tot el partit. Semblava que al Barça li anés la vida en una eliminatòria complicada per l’ambient que es respirava i pels crits d’ànim de la gent.

EN NEGATIU.
Llegia a l’Sport que la defensa preocupa. Ho comparteixo i m’agradaria que el Barça no rebés tants gols. Deixar la porteria a zero significa que com a mínim t’emportes l’empat. Però bé, signo sempre que ens marquin dos gols i nosaltres fer-ne tres o quatre, a l’estil Cruyff. No és el gol la salsa del futbol? Doncs donem-li suport!! Quants més se’n vegin, millor per l’espectador.

La segona part, on el Barça va sortir totalment dormit i confiat. Això no s’ha de tornar a repetir i imagino que en Pep ja s’encarregarà de que així sigui.