Gran derbi, trist espectacle.

El partit al camp.
Avui estic una mica cremat. I ara parlo exclusivament del tema esportiu, no del que va passar a les grades que després m’agradaria escriure un parell de ratlles. Estic una mica fart de sentir parlar de robatoris, de lligues prostituïdes, dels “sempre venen a fotre’ns al nostre camp”, dels “això és una vergonya” i de més frases que, crec, que no tenen sentit. M’encén. Ho sento!! Sóc del Barça, ho sé, i potser veig les coses amb uns altres colors, però he intentat ser el més imparcial possible, de veritat. Deixat això clar, diré que l’únic equip que va haver-hi sobre el camp va ser el Barça, que va donar un bany de futbol i d’ocasions de gol (fins a dos pals vaig arribar a comptar). L’Espanyol va tenir la sort de marcar en pràcticament l’única oportunitat de gol que va tenir i va dedicar-se a defensar-se de forma numantina i a sortir en comptadíssimes ocasions al contraatac. Un partit que a la segona part es va jugar gairebé tot el temps a la meitat de la meitat del camp de l’Espanyol (és a dir, a la zona de la porteria perica), on el Barça va practicar un futbol d’atac i gol a la recerca desesperada de la victòria amb ocasions claríssimes. I la va trobar. I tant que la va trobar!! I és, sens dubte, una victòria merescuda. No un regal ni un robatori a ningú. Normalment qui intenta defensar-se i no jugar al futbol, acaba perdent. I per què no robatori o regal o lliga prostituïda? Doncs per:
a) L’únic gol de l’Espanyol és ILEGAL. Claríssimament, Luis García li dona un cop de colze INTENCIONAT a Valdés dintre de l’àrea petita que el fa caure i que no pugui aturar bé la pilota. I si s’interpreta com una agressió, doncs és alguna cosa més que targeta groga (que ni la va veure).
b) El penal, no és penal. Estic d’acord. No m’ho va semblar ni en directe ni a la repetició. Per tant, aquest gol marcat a l’últim minut del partit tampoc hagués hagut de pujar al marcador. És un gol ILEGAL.
c) Per tant, ens queda un únic gol solitari de Henry, que sí, es beneficia d’un rebot entre Kameni i el defensa, però és gol LEGAL, de pura xiripa, de potra, de casualitat, d’oportunisme, el que voleu, però és un gol LEGAL.
d) L’expulsió del jugador de l’Espanyol Nené per doble groga és injusta. La segona no ho és. D’acord, però va haver-hi entrades blanc i blaves que van sortir indemnes de targeta.
e) A la primera part vaig veure unes mans d’un jugador de l’Espanyol dintre de l’àrea que crec, sincerament, que era penal.

Vistos aquest tres punts, i tenint en compte que l’àrbitre va perjudicar als dos conjunts, el Barça guanya per 0 – 1 i és mereix la victòria. No creieu? Per tant, prou ja del clàssic victimisme del “president de l’altre club de la ciutat”, com ell li diu a en Laporta, i companyia perquè cada clàssic és el mateix. Tothom està en contra l’Espanyol i el Barça sempre és el que té les de guanyar. Crec que declaracions com aquestes no ajuden, al contrari, animen a que es vegin fets com els que es van viure ahir a l’estadi Lluís Companys. Per tant, prou ja!!

El partit a les grades.
El que va passar a les grades no té nom. Una colla d’energúmens que protegits rere uns colors i sota una bandera són de tot menys aficionats al futbol. Els únics colors que entenen són els de la violència i la única bandera que porten és la de la sang. Gent que no representa per res al Barça ni al futbol. Gent que no mereix altre cosa que la repulsa unànime de tots. Gent que no mereix trepitjar més un estadi. Gent que, en definitiva, sobra en aquesta societat en la que vivim. Gent que, segurament, ja va entrar a l’estadi amb l’única idea de tirar bengales a l’afició contraria per veure si hi havia “sort” i ferien o, en el pitjor dels casos, mataven a algú. El partit per ells només era això.

Hi ha una imatge que m’ha fet caure l’ànima (i alguna cosa més) al terra: nens plorant. Això és futbol? En aquest cas portaven la samarreta de l’equip local, però tant se val. En quin món estem tots submergits que per anar a veure un partit de futbol, una festa, s’hagi d’acabar robant la il·lusió d’uns nens que de ben segur feia temps que esperaven anar al camp i alguns potser, era la seva primera vegada? M’esgarrifo!!

Que ningú carregui les culpes al Barça com a institució del que va passar, perquè`s’equivoca. Des de que Laporta va entrar com a president, va lluitar (amb les amenaces que va rebre sobre la seva persona i la seva família) fins aconseguir l’expulsió dels radicals i violents del Camp Nou. Si hi ha algú culpable és la seguretat del club o els mossos d’esquadra que no van evitar l’entrada de bengales a l’estadi. No ho sé, per això està la justícia que s’ha d’encarregar de repartir culpes. Tenint en compte, evidentment, que els primers culpables de tot són aquesta colla de covards que des de les alçades van llençar les bengales amb una única intenció: fer el màxim de mal.

EN POSITIU.
Guardiola. Un deu per ell. Se l’ha jugada i li ha sortit bé (com li hagués pogut sortir malament). Ha acabat jugant amb una defensa de tres i Bojan, Henry, Eto’o (que va començar de suplent i va sortir per Abidal), Iniesta, Xavi, Alves, Keita... i perquè no hi havia més atacants a dalt de tot.

Henry sembla que es torna a retrobar amb el gol. Ahir sortia de titular assentant a Eto’o a la banqueta per decisió tàctica i no li va anar pas malament.

La lluita, l’entrega, el punt d’honor, la casta, la bravura... en resum, l’excepcional actitud dels jugadors del Barça que han anat en tot moment a pel partit.

EN NEGATIU.
Els Boixos Nois, evidentment. Espectacle lamentable. No diré res més, perquè el que havia de dir ja ho he escrit. Tampoc m’ha agradat que els jugadors celebressin els gols apuntant cap a dalt on ells estaven. De totes maneres, tenen l’excusa de que no es van poder assabentar del que va passar perquè estaven concentrats en el partit.

De nou el Barça no pot deixar la porteria a zero. Però bé, el que sempre dic, que si fem un gol més que el rival guanyem...

LA PREGUNTA.
Quin tant per cent de possessió va tenir el Barça a la segona part?