I Cadí Vertical.

Aquest diumenge he participat a la primera edició de la Cadí Vertical organitzada per La Salle, club en el que estic federat. Per tant, l’assistència era obligada per aquest motiu, però també per l’home reclam de la cursa: en Kilian Jornet. Era tota una atracció, no m’he negareu.

La cursa començava a les deu del matí i se sortia des de Cal Cerdanyola (un dels controls de la Núria-Queralt), a tocar de Bagà, on La Salle està construint una escola de natura. Hem pujat des de Barcelona amb la Maria (conductora per un dia), l’Alba, el Jordi Atleta i un servidor. Sobre un quart de nou ja havíem aparcat el cotxe i mentre anàvem caminant cap a la sortida (el pàrking quedava una mica lluny) anàvem xerrant que si en Kilian aquí, que si en Kilian allà... I quina ha estat la nostra sorpresa quan ens ha passat pel costat. L’he cridat i l’he demanat de fer-me una foto. No s’hi ha negat, com no s’ha negat a fer-se fotos amb tothom que li ha demanat. S’ha quedat amb nosaltres xerrant mentre fèiem via cap a la sortida i com que portava l’armilla de finisher de la CCC de Mont-Blanc, ha estat el tema de conversa estrella. M’ha semblat un noi molt proper, tímid i amb els peus al terra. Un gran xicot!!

La cursa consistia en superar un quilòmetre de desnivell positiu, distribuït en un recorregut de sis quilòmetres. Hi participava de forma dominguera, és a dir, anar tirant amunt, fent fotos i a poder ser, sense cansar-me molt (tampoc no tenia molt bones sensacions i em notava bastant esgotat), que ara venen dos caps de setmana ben farcits: Trenkakames i Rasos de Peguera – Manresa (les dos llargues i de nit). Així que xino-xano i anar fent, he arribat dels darrers al final, al Coll de Moixeró. Ara, m’he emportat la satisfacció que molts no han tingut: en Kilian, quan ja baixava, s’ha plantat al meu costat i m’ha donat ànims dient-me que ja estava a dalt. Teniu enveja, eh? Doncs haver participat i haver arribat dels últims!!

Després s’havia de desfer el camí pujat i arribar de nou al punt de sortida, on un gran avituallament ens esperava a tots els participants. Tot estava boníssim!!

Però el dia ens ha reportat una mala notícia. En David, s’ha acabat de rebentar el piramidal i ha dit adéu a la temporada. Recupera’t aviat i ànims!!