Sóc una suposada eminència de l’epigrafia hebrea.

Abans de començar, dir-vos que aquest fet és absolutament real i que no he canviat absolutament res del que exposo. Bé, al gra!! El dilluns rebo un correu electrònic d’una persona de la meva empresa que diu així: “Jordi, ha arribat aquest missatge a la bústia de direcció. Suposo que deu ser per tu. Records.”.

I us preguntareu: què contenia el missatge en qüestió? Doncs això (en vermell):

Per al Sr. Jordi Casanovas (ieps, aquest sóc jo!) i els catedrátics o professors de semítiques: (què pinten aquests?)

Estimat Sr. Casanovas: (sempre s’agraeix que algú es dirigeixi a tu amb aquest encapçalament)

Després de vorer que vosté s´ha dedicat a l´epigrafía hebrea, (comorrr??!!??) havent-hi escrit alguns llibres, (bé, sí, tres o quatre, ara no ho recordo) passe a explicar-li que: (digues, digues...)

Soc un simple aficionat a l´estudi de la documentació epigráfica ibérica. (gairebé com jo, però en el meu cas un simple aficionat a la documentació epigràfica del diari Sport i Mundo Deportivo) Vaig finalitzar batxiller (en això coincidim) i dos cursos d´Historia a la Facultat de València, allá pels anys 70, sense cap títol al meu haver. (òstia, quin crack!!) Malgrat la meua minsa formació, he dedicat temps a l´estudi de l´anomenada llengua ibérica en la seua equiparació-comparació amb la llengua hebrea. (uff!!, ja m’he perdut)

Així he aconseguit identificar el signatari ibéric, (jo d’ibéric, coneixo el pernil, poca cosa més) amb els antics hebreus, (ara, que si menjaven o no pernil aquesta gent no ho sé) formulant la correspondència d´ambdos signataris, que s´hi comprova en la transliteració de gran part dels documents ibérics. (quin desastre, ja m’he tornat a perdre)

He estat afortunat en l´elecció, vistos els ressultats d´aquesta hipótesi, que s´hi comprova per la bondat de la seua congruència. (perdut de nou!!) Al meu blog personal, (hòstia, jo també en tinc un!!) Hebráico Ibérico, s´hi donen detalls entrant en cadascú dels documents epigráfics, com la serie Orleyl i Botorrita (si de cas, quan tingui temps ja hi entraré, però no crec que aconsegueixi treure’n l’entrellat)

El dexiframent de les inscripcions ibériques ha estat possible degut a la versemblança amb els signataris hebreus de Mesa, Ahiram i Sarabit al-Qadem. (no els coneixo personalment, però segur que van ser grans persones) Aquestos comparteixen una base comú d´inspiració fenicia. (el que jo li anava a dir ara...)

Per llegir els textos ibèrics, n´hi ha prou en reconéixer els signes, (més clar l’aigua, i per llegir els textos en català només cal saber català) similars als antics hebreus. No ens cal un text bilingüe, pedra rosetta, (això sí que sé que és!! Gràcies a aquesta pedra, el Jean François Champolion va desxifrar el jeroglífics!) perque no estem davant d´una llengua desconeguda, sino més aviat molt popular al seu temps a la resta del mediterrani, matéria dels professors de semítiques, hebreu bíblic.

Malauradament, avui a nivell acadèmic, la questió de l´ibéric romany sense discernir el seu carácter hebreu, sense catalogar i per tant, fora de l´ambit universitari; un assumpte del qual s´ocupen de forma especulativa alguns epigrafistes (seguidors de Gómez Moreno) (no em sona que sigui cap àrbitre de futbol) de les branques de romániques o indoeuropeu. La documentació epigráfica ibérica no ha estat estudiada pels semitistes, als cuals correspón entendre d´hebreu bíblic. (Me aburroooo, com diu en Homer Simpson)

Aquesta ignorància del carácter semític de l´ibéric, fa que revifen extranyes teoríes sobre un passat 'celta' de la població ibérica, questió defensada pels germans Beltràn i el Sr. Velaza, que refusen sense arguments la meua hipótesi, malgran que no tenen coneixements de la llengua hebrea. (no, si al tio el deixes parlar, té frases cultes per parar un carro...)

Aquesta descoberta ens ajuda davant d´un pretés buit historiográfic, i ens il.lustra aprop de l´etimologia actual de les llengues ibériques. (interessant...)

M´agradaría que del tema s´hi ocupessin experts en hebreu bíblic i que ho feren a instancies d´un organisme amb capacitat per a definir un bon equip de treball. (hi estic d’acord: les coses s’han de fer ben fetes)

Havia pensat en el Sr. Gregorio del Olmo Lete, (no el conec tampoc, però si li està bé... Ara que si fusionem els dos cognoms surt Omelette!! En anglès truita) però aquest, en situació de jubilació i amb nombrosos assumptes pendents, ha refusat l´encàrrec. (... ah!! Doncs no, no pateixis. Ja en trobarem un altre que no estigui jubilat)

Considere que el grup de treball de semitistes deu tindre caràcter internacional, mitjançant l´Institut Cervantes ò d´altra institució universitaria que coordine els diferents departaments de semítiques de les millors universitats (Israel, Espàña i d´altres) (veus, tant endarrerits que sembla que estem i resulta que tenim una de les millor universitats de semítica, que deu ser quelcom interessant...)

Els greus prejudicis sobre la cultura ibérica d´alguns dels nostres investigadors,fan aconsellable la participació de tercers, lliures d´aquest virus. (estan malalts!! Si es que això ja ho pensava jo que no era bo) També podríen haver interesos de tercers (com no!! A tot arreu n’hi ha) en no reconéixer el carácter hebreu de la literatura ibérica, com el grup d´arqueologia de l´escola alemana (Untermann, etc) (els alemanys sempre estan fotuts en tot). Per aixó, convé que també participen els departaments de semítiques d´Alemanya i que els ressultats i traduccions oferiren un consens acadèmic molt ampli.

Li demane el seu consell (el que vulguis, però no sé si et servirà de molt) i ajuda (això sí, si s’han de moure caixes o fer alguna cosa pot comptar amb mi) per tal de donar a conéixer els ressultats de la meua investigació i avançar en l´estudi de l´epigrafía ibérica.

A la seua dispossició: (colló, fa temps que ningú em diu res d’això!!)

Antonio García Hurtado. (Encantat de conèixer-lo)

A Benidorm, Setembre 2008. (Doncs mira, a Barcelona Setembre 2008)
Tf. Xxxxxxxxx

(Li afegeixo com a documents adjunts, la portada del meu blog i la transliteració de les dues primeres línies del III Bronze de Botorrita.) (Sona interessant...)

Podría corregirme aquesta vocalitzacíó del ketib per les dues primeres línies: seper nakar : ranak japah : yara rabat : arar batama sagah : hjazerim yubalrapah garah : halakam yejemah : sa´ah jaypatah : elkapaypa masal (Jo et diria, sense tenir-ne ni idea: Mohamed Al-Mansur, Rabat capital del Marroc i Salá Malicum)

També s´han de definir la lectura inversa del text i el kere. Li agrairia la seua opinió. (tranquil, que en quan m'hi posi, el trobi, l'entengui, i el llegeixi del revés ja et faré arribar el què en penso...)

Evidentment li he enviat un mail de resposta al company que va fer-me arribar aquest correu dient-li: “Hola Joan!! Puc assegurar que no m’agrada l’hebreu i que aquest mail no és per mi! Moltes gràcies de totes maneres!! Jordi.”

I ell va contestar-me: “Ja m’ho pensava”.

Tinc moltes ganes de saber la cara que hagués posat aquest company de feina si en lloc de contestar-li que no era jo li hagués etzibat: “Gràcies!! Però, no va deixar cap paquet per mi? Va dir que m’enviaria quelcom amb un manuscrit.”.