dimecres, 7 de gener de 2009

I per reis, torna el rei mag del futbol.

I aquest no és un altre que en Messi, que avui s’ha sortit, ho ha brodat, ha fet del futbol un art, ha marcat un hat trick, ha estat de llarg el millor jugador del partit (on han jugat vint-i-un jugador i ell) i quan ha estat substituït, com ja va passar amb Ronaldinho al Bernabéu, la gent s’ha posat dempeus per aplaudir-lo i fer-li reverències i donar-li les gràcies per portar-los-hi l’últim regal de reis: un partit d’aquells per emmarcar ple de bones jugades i grans gols.

Avui han vingut l’Alex i el Joel a veure el partit. En Joel, poc entès en això del futbol i home bastant passiu quan es tracte de veure un partit per la televisió, m’ha fet cinc minuts abans de començar el següent pronòstic:
Servidor: Com ho veus?
Joel: Avui calculo un dos a u. Perdó, un u a dos.
(Passat un minut)
Joel: Puc canviar el meu resultat?
Servidor: Si.
Joel: Dos a u a favor de... contra qui juga el Barça?
Servidor: L’Atlètico de Madrid.
Joel: Doncs a favor d’aquests...
(Als sis minuts de partit i després d’un penal bastant clar sobre Messi)
Servidor: Vols canviar el resultat?
Joel: Umm... No!

I aquí Joel, ja vas perdre la teva oportunitat, perquè cinc minuts més tard Messi va marcar el primer golàs de la nit mercès a una paret amb Alves, que li torna la pilota d’esperó fent una passada en profunditat i aquest sol davant el porter el bat per sota. M’intento abraçar al meu amic Joel que segueix en la mateixa posició que abans que l’argentí marquès el gol. “Cony, Joel, que han marcat!”, li dic i intento abraçar-me a ell però m’evita i em diu fredament: “Ara baixarà el Maradona de la tribuna a felicitar al Messi”. U a zero i en Joel, després de tornar-li a preguntar, seguia sense voler canviar el resultat. Ai, que poc entès en futbol!!

Més endavant, quan el meu amic, home de poc futbol a les venes, sent que juga en Busquets em comenta:
Joel: Busquets?Encara juga?
Servidor: És el fill.
Joel: El fill? En serio?

Ara, va haver un moment durant el partit que vam dedicar a buscar-li possibles semblances al Pinto, ahir porter titular del Barça. Els que recordo que van sortir van ser: porter de discoteca; dolent de pel·lícula de xinesos d’aquelles antigues; doble d’escenes perilloses d’ Steven Segal a “Alerta máxima”; mafiós de qualsevol pel·lícula on l’extorsió estigui a l’ordre del dia; la Pocahontas; mariachi nocturn; en Tao Pai Pai de Bola de drac; ...

I amb tot això l’Atlético, fora de sí, que veia que el partit li seria impossible de guanyar ja que el Barça, sense intenció de provocar, s’havia fet amo absolut del partit i la tocava i la remenava com els àngels al mig del camp, va començar a endurir molt el joc. Tant que a la mitja part quatre jugadors ja havien vist targeta groga. Més alguna que altra que va estalviar-se l’àrbitre. Allò es va convertir en una caça indiscriminada a les cames dels jugadors blaugranes.

Finalment, el partit va arribar a la mitja part amb l’avantatge mínim del Barça al marcador i amb segona part del tot oberta. I en Joel, home de poc futbol, va decidir que ja n’hi havia prou de veure futbol i va marxar cap a casa a menjar un iogurt i a dormir que l’endemà tocava anar a treballar. Vaig quedar-me, doncs, sense el meu comentarista de luxe particular.

La segona part va començar cm la primera, amb domini blaugrana, fins que al minut onze, Messi rep un penal dintre l’àrea: expulsió i gol de l’argentí que col·locava el zero a dos al marcador. Però el futbol és futbol des del minut zero fins al noranta (més afegit) i quan tot semblaven flors i violes, al minut seixanta-vuit en un córner i en un errada clamorosa de tota la defensa el Atlètico va aconseguir marcar i reduir distàncies.

Ah, companys, però encara estava Messi sobre el terreny de joc i això no havia de quedar així. Un minut més tard va rebre la pilota al mig del camp. Es va aturar, va arrencar i va fer una gran jugada que se’n va anar de tots els que li van sortir al pas fins que va xutar gairebé des del punt de penal i... al pal!! Ostres quina mala sort, però la pilota encara estava viva i la centrada des de la banda dreta va anar a parar als seus peus i amb un gran regat supera al porter i marca. Hat trick i partit sentenciat. I canvi merescut on el Calderon ovaciona Leo Messi posant-se dempeus, aplaudint i fent reverències al rei mag del futbol.

A partir d’aquí, partit controlat i eliminatòria gairebé sentenciada. Però no ens en refiem que el pacient està tocat, però no mort del tot. Així que el partit de tornada promet ser apassionant, d’aquells on el rival ha d’anar a remuntar i el Barça ho pot aprofitar per marcar-ne un cabàs. Ja veurem!

EN POSITIU.
Evidentment, Messi. Jo també vaig posar-me dempeus al bar per aplaudir-lo quan el van canviar. Els bons jugadors se’ls ha de reconèixer els bons partits.

Tot l’equip en general va ratllar a un gran nivell i això que ni Xavi, ni Puyol, ni Valdés, ni Abidal, ni Márquez, ni Henry, ni Eto’o, estaven a l’onze titular. Fins i tot Pinto va fer alguna que altra aturada de mèrit.

El resultat, sens dubta, que deixa l’eliminatòria molt encarrilada, però... alerta!

EN NEGATIU.
Aquesta vegada l’Atlètico només ha rebut la meitat dels gols que va encaixar al Camp Nou.

La gran duresa dels jugadors blanc i vermells.

COMENTARI DE TEXT.
Després de veure la repeticio d’un fora de joc d’un jugador matalasser, el comentarista de la televisió de pagament va dir: “Estaba tímidamente por delante de la defensa”. Timidament?

13 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

gaudim el moment

Albert ha dit...

Molt bones les comparacions del Pinto amb altres personatges.

Realment van haver-hi entrades molt dures. Com a mínim els colchoneros ho van compensar aplaudint al Messi.

Adéu!

garrofaire ha dit...

Benvingut i que et milloris. Ja trobàvem a faltar les teves cròniques.
Vigila i que em perdoni el Joel (no el conec), però és que darrera d'aquest tipus d'actitud s'hi acostuma a amagar algun que altre merengue.
Salut!

Albert ha dit...

Hola,
m'agrada molt el teu bloc.
T'interessa fer un intercanvi de links?
Visita'm a www.futbolski.blogspot.com

adeu

Fran ha dit...

Bon any, Jordi!
Caramb quin regal de reis! El cert és que el Barcelona està passant per sobre de tots els demés. Felicitats.

Assumpta ha dit...

D'acord, en Joel va marxar... però, i l'Alex, què deia ell? perquè jo, que sentia el partit al tren amb els auriculars, cridava els gols allí mateix, eh? jajaja

Oeeeeeeeeeeee oeeeeeeee

Jordi ha dit...

Jesús: així sigui!

Albert: va ser una mica criminal tot plegat. Ens lesionen al Messi i tots a patir!

Garrofaire: ja et dic jo que ni merengue, ni colchonero, ni res de res. Anti-futbol!

Albert: ja ens anirem llegint. Benvingut!

Fran: Bon any! Ara ja estem per aquí de nou! Sí, el Barça està en plena forma.

Assumpta: L'Alex tampoc no és un home de futbol, així que tampoc deia molta cosa. Jo sí que vaig cridar de valent, sobretot amb el tercer!! Ja em veia el 1-2 en un partit plàcid i que es podia guanyar de carrer!!

Alex. ha dit...

La novetat, en forma de "Comentari de Text"... molt encertada!

karli ha dit...

Nanu akest barça ens farà regals de reis cada cap de setmana!! això ja es masa!!! es la ostia!!!! no m'ho puc creure!! massa bonic...algo ha de passar...
En Messi ens el penjaràn a 3era graderia com segueixin així els defenses contraris!!!
El que dius dels comentaristes...s'ha de passar per que dilluns l'enkesta del Marca era : "quien es mejor? Roben o Messi...lamentable!!!!!!
Bon any Tio!

Jordi ha dit...

Alex: gràcies, saps que ho he fet per tu!

Karli: Bon any!! Sí, sí, ja ho vaig sentir que intentaven fer la comparació Robben Messi. Sort que no me'l van comparar amb el Pipita Higuaín, que encara m'hagués descollonat més!
Espero que la ratxa no s'estrunqui, perquè si passem de ronda a la copa del rei, a la final ens plantem segur. Total, jugarem contra el Poli Ejido que eliminarà a l'Espanyol... jejeje ;-)

Alba ha dit...

No podia hever millor regal de reis que el hat-trick de Messi. La veritat es que vaig fer un parèntesis en el dia familiar i festiu per escoltar el partidàs de la Copa del rei i com no vaig acabar el dia amb un somriure d'orella a orella al final del dia.
Salutacions

Assumpta ha dit...

noi!! que fas que vas a veure el fútbol amb gent que no crida, no salta... homeeeeeee!!! :-PP

Jordi ha dit...

Alba: gran partit! Ho he discutit amb molta gent que diu que el Barça va estar discret... No entenen de futbol!! jejeje

Assumpta: l'he d'anar domant de mica en mica. No ho porta a la sang i això costarà...