dissabte, 24 de gener de 2009

Veeeeeent!!!

Vas pel carrer i veus arbres al terra, branques, fullaraca apilada als racons, semàfors i senyals caiguts, fileres de motos que han besat el terra les unes a sobre de les altres, com si fossin fitxes de dominó, contenidors bolcats, sostres d’uralita barrant el pas a les voreres, gent que ha resultat ferida com a conseqüència de la caiguda de cornises de les cases o de murs d’obra fets amb totxanes i construïts a corre-cuita, ... Fins i tot he arribat a veure tres carpes d’una escola que literalment han volat de dintre i s’ha anat a allotjar a la calçada. Impressinant!! En fi, la ciutat de Barcelona està revolucionada i presa per la guàrdia urbana i els bombers cantonada a cantonada. No sé si l’alcalde Hereu ja haurà decretat l’estat de màxima alerta, l’estat d’excepció o haurem passat com si fóssim americans a la categoria de Defcon 2. No sé tampoc si ens enfrontem a la fi del món com a les pel·lícules americanes que ve la gran glaçada o un meteorit cap a Nova York o una gran inundació ens deixarà amb l’aigua al coll. Tampoc he vist ni en Will Smith ni en Bruce Willis, protagonistes d’aquests tipus de films, pels carrers ni la seva versió catalana que seria en Ramón Madaula i en Josep Maria Pou.

Resumint, que he presenciat tot això mentre em dirigia al gimnàs a seguir provant el meu isquión, tal i com em recomana el fisio. Quina ha estat la meva sorpresa quan he vist que la porta era tancada i l’accés precintat amb cintes de la guàrdia urbana. M’he dirigit a l’encarregada que era fora donant explicacions a la gent i m’ha dit que, a conseqüència del vent, han tingut problemes i no han pogut obrir.

De tornada cap a casa he passat a fer una visita per la del meu pare. La seva dona m’ha comentat que quan ha sortit al carrer a comprar, dos segons després d’entrar al supermercat, ha sentit com queia un test d’una balcó just per on acabava de passar.

Quan anava cap a casa, he ajudat a uns homes que se’ls havia caigut un mur de totxos a sobre el seu cotxe, m’he trobat als meus tiets que m’han dit que al mercat es queien els vidres de les claraboies que de què no ho fan a sobre una senyora i l’han hagut de tancat, he vist els bombers com s’afanyaven a entrar dintre un edifici, m’ha trucat l’Alba que puja amb cotxe cap a Esterri i m’ha dit que el vent fa que li costi controlar-lo i a més a més allà dalt hi neva. Apunt d’entrar a casa em creu-ho amb un home gran que grunyia: “¡¡Cago en la madre que parió con el aire!!”. Me’l quedo mirant i penso que millor és tancar-me a casa a llegir i a descansar, no sigui després no ho podem explicar.

Bé, ara estic davant de l’ordinador, però no les tinc totes. Ja he patit un parell de baixades de corrent, però res que no m’impedeixi acabar aquest post...

9 comentaris:

Assumpta ha dit...

Reportera Assumpta informant des de Reus:

Aqui també tenim un vent que fa por... bufa amb una força constant altíssima i les ratxes ja son de peli de por...

Aquesta nit apenes he dormit, en part per la por dels udols, xiulets, gemecs i tota mena de sorolls de l'aire en moviment que, a part de la por que em feien, eren tan escandalosos que el propi soroll ja impedia agafar el son.

No he sortit de casa (els meus genolls, ja de per si insegurs i sense força, no són l'eina millor en un dia com avui) i el meu marit (el meu més gran tresor) ha anat a caçar per tenir provisions i m'ha dit que és plè de branques d'arbres trencades per tot arreu.

Aqui també la llum ha baixat un parell de vegades cap a quarts d'una del migdia, però ara ja fa estona que no ho fa.

Seguirem en contacte.

Eloy ha dit...

Doncs a mi al matí m'ha baixat la llum no sé quantes vegades.
L'ordinador anava boig.
Ara sembla que va parant una mica.
I porto dos dies sense sortir per culpa de la puta febre.

ddriver ha dit...

“¡¡Cago en la madre que parió con el aire!!”.
Gran definicio!!Aqui mas de lo mizmo

Anònim ha dit...

A Casserres també bufa molt el vent! A una amiga la Sra.
Carme li ha arrencat una porta i el barret de la xemeneia.

mama

Alba ha dit...

Bé, un dia de vent huracat y molts problemes per tot arreu: el transport públic feia de les seves, partits suspesos, arbres caiguts, i el pitjor, l'esfondrament d'una paret d'un polisportiu que va causar la mort de quatre nens. En fi, no s'està acostumat a tenir aquest temporal de vent i les conseqüències es paguen. Esperem que tot, poc a poc, torni a la normalitat.
Salutacions

Jordi ha dit...

Assumpta: Moltes gràcies per la teva informació!! Seguim en contacte des del plató de TV3 i esperem la propera connexió. La veritat és que hi ha moments que sí que fa por tot això!

Eloy: millora't, però ets dels pocs que no pots sortir al carrer i no ho has de culpar al vent...

ddriver: gràcies des de la teva unitat mòbil pels carrers de Barcelona! "Lleva cuidaooo", que diría algú...

Mama: a cuidar-se!! Pobra dona!!

Alba: la tragèdia de Sant Boi és d'aquestes que et fan reflexionar, sí!

bajoqueta ha dit...

Venint de terra de tramuntanta un vent així no m'ha sorprés gaire, encara que reconec que era més fort del normal.
Per Tarragona los carrers semblaven l'oeste amb les boles aquelles de rames trencades. S'ha trencat de tot i la veritat és que no venia de gust sortir de casa, més que res per la por de que caigués alguna cosa, o una rama caiguda et tragués un ull.

Alex. ha dit...

Diumenge a les vuit del matí la calma havia tornat, una guineu creuava un camp gebrat del Pallars, el vent era adormit i l'aire glaçat... molt fred, només trencat per l'única prova de vida després d'aquell judici final!

Preciosa estampa.

L'Alba també ho va veure.

Jordi ha dit...

Bajoqueta: per Barcelona tot igual, la veritat és que sí que feia por, sí. I a més amb tanta policia pels carrers...

Alex: Jo que patia per tu!! Tot el cap de setmana capficat per si se t'havia emportat el vent!!
L'Alba es va cagar amb tot quan va baixar cap a Barcelona amb la carretera tota gelada!