divendres, 30 de gener de 2009

Massa derbi...

... per tal i com està l’Espanyol de malament. I és que ens les van fer passar magres. Ben magres. I ens van fer patir bastant. El que havia de ser una eliminatòria d’aquelles de golejada al partit d’anada i tornada per part del gran que està millor que mai, es va convertir en un acabar demanant l’hora quan faltaven vint minuts per acabar. La còmoda avantatge que va agafar el Barça de tres gols va ser el pitjor que va poder passar. Es van desendollar (alerta Pep!! posa’ls al seu lloc), va entrar la relaxació, el tot està fet, el ja hem passat i la veritat és que la cosa va estar a punt d’anar-se’n en orris. Així que per tot això vam acabar donant vida a un equip que estava tocat de mort. La sort en rebotar la pilota en Puyol al primer gol descol·locant el porter i la cantada operística (pròpia d’en Josep Carreres a Turandot) d’en Pinto al segon, van fer entrar els pericos una altra vegada al partit. Jo ja havia extret i consultat el meu costumari culé i havia trobat frases tant boniques com “La Copa és un títol secundari” o “El que realment ens interessa a nosaltres és la Lliga i la Champions” tenint el compte el que m’esperaria l’endemà si quedàvem eliminats. Però no va ser així, per sort!

Ara, que també us diré una cosa: si jo fos aficionat i/o soci de l’Espanyol estaria enfadat. I per què? Doncs perquè només juguen contra el Barça. I amb la resta d’equips què passa? No els motiven suficient per sortir a totes? És per fer-s’ho mirar... Vaig per endavant que els felicito perquè han fet una eliminatòria molt digne. Aquesta és la veritat i la grandesa del torneig del KO. I ens han posat les coses difícils fins al final. Felicitats, però alerta que la Copa no és la vostra guerra! (malgrat que semblava que sí).

Cas a part el del nostre profeta Pep. La gent se’l creu, com si fos el messies. A ulls clucs. Si diu que s’ha d’omplir el camp, la gent hi va i respon. Com ahir, que després de la crida que va fer el dia abans, l’aficionat i el soci culé no s’ho va pensar dues vegades i va gairebé omplir el Coliseu blaugrana. Paraula de Pep.

I menció especial al nen del Barça, en Bojan. Va marcar els dos primers gols i va fer un partit francament bo. S’ho mereix el noi. Per la lluita, el compromís i les ganes que posa a cada partit. En la celebració del segon gol es va besar l’escut de la samarreta. Quina diferència de quan ho fan els de fora! Ell ho fa amb aquella innocència del nen que de sempre ha volgut jugar amb el primer equip. Aquest sí que és un petó fet amb el cor i amb sentiment.

EN POSITIU.
L’emoció de la Copa. De tant en tant ja ens convé als culés passar angoixa. Ens estàvem acostumant massa bé i després quan vinguin maldades el cor se’n ressentirà i haurem de córrer a l’hospital. Que ser culé ja ho té això de patir! Ho portem als gens (i a la sang)!

L’assistència a l’estadi, que va ser molt alta. Per fi!!

Bojan, que va fer el que ha de fer un davanter: marcar gols.

EN NEGATIU.
La baixada en el joc de l’equip després del tres a zero. Sé que és inevitable relaxar-te, però que vagin en compte.

Crec que ahir va faltar actitud. Ho he contrastat amb un company de feina que en sap molt d’això i m’ha donat la raó. Ahir, aquella pressió a la que ens tenen acostumats els jugadors del Barça no la vaig veure gairebé mai.

11 comentaris:

Assumpta ha dit...

Bé, jo tampoc vaig patir tant... la veritat és que estava segura que passariem l'eliminatòria. A mi qui em feia patir era el meu marit que anava dient "ja ho deia jo que aquest partit no em donava bon rotllo" o coses semblants.... pobrissó meu, ho va passar malament.

M'alegro per Bojan :-)

Crec que els hi va bé una mica de "toc d'atenció"

I ara a per totes amb el Racing!!!

Albert ha dit...

La veritat és que feia temps que no patia tant...

Ja era hora que el Bojan fés un partit digne. Ja m'estava cansant de veure'l fallar ocasions.

No vas trobar cap altre sobrenom pel Pinto ahir? jejej

Adéu!

Jeremias Soler ha dit...

Jo no acostumo a patir gairebé mai. I aquest Barça m'agrada perquè no només juga sinó que fa art. Hi ha una mena de futbol que és art, i aquest futbol és el del Barça d'aquesta temporada. No ho dic pas metafòricament, sinó literalment; art de la bona. I una reflexió: si amb el dos a zero l'entrenador hagués dit prou gols i ara a defensar, potser els de l'Espanyol ens haguessin fet els dos gols, i a fer punyetes. El futbol és anar a per més gols, es guanyi dos a zero o es guanyi quatre a zero, i això el Guardiola ho té clar. I ep, que jo no sóc del Barça, que sóc del Terrassa encara que estigui a un bri de desaparèixer.

alba ha dit...

i carlos pobre??? q se va fer mal eh!!

Assumpta ha dit...

Ostres!!! en Jeremies al qual admeto que no tinc el gust de conéixer, també diu que el Barça fa art jejeje

Encara en farem una tesi... un moviment...

Això de citar-me a mi mateixa em sembla molt lleig, però és que he al·lucinat amb l'art del Barça. De veritat que no ho solo fer (només ho he fet aquesta vegada i per criticar "El juego del ángel" de Ruiz Zafón i prou) :-))

Què farem amb el Racing? :-)

Eloy ha dit...

Em conformo amb guanyar al Sardinero per 0 a 1 amb gol de cul del bacallà.
És un d'aquells camps maleïts. Recordo a finals dels 70 quan perdíem 1 a 0 a Santander, Burgos i d'altres camps similars.
Bona recuperació pel Puyi.

Fran ha dit...

Hola Jordi, jo, com a afeccionat, soci i accionista de l'Espanyol no estic enfadat amb l'equip. Després de 13 mesos desastrosos ha sigut l'única alegría que ens han donat, només posar el Barcelona una mica nerviós, ja veus. Coincideix la copa amb l'efecte Pochettino i per això sembla que només juguem bé contra el Barcelona, felicitats per haver passat l'eliminatòria, sort a semis, i per part nostra, espero que davant el Recre continui la bona imatge. Una abraçada.

Alba ha dit...

El meu cor va patir més del compte; com es pot donar vida al rival i més quan es guanya per 3 a 0. Sius plau, Guardiola una tirada d'orelles per la relaxació no aniria malament; el meu cr no aguantará gaires sustos com aquest. En fi, a semis on ens trobarem el Mallorca. Sens dubte, una eliminatoria on s'haurà d'estar concentrat els 180 minuts.
Salutacions

Jordi ha dit...

Assumpta: el teu marit i jo som molt similars... jejeje

Albert: crec que tots els sobrenoms pels Pinto ja els vam treure al partit d'anada... ;-)

Jeremias: Benvingut al blog! Tens raó, és futbol en estat pur el que practica el Barça. En saben molt. Sempre he dit (i escrit) que prefereixo guanyar per 4-3 que per 1-0!!

Alba: pobret Carlos!! Sí, haurà d'estar descansant uns dies...

Eloy: jugant amb avantatge, signo un 1-2 amb dos gols de Messi... jejeje

Fran: És veritat que Pochettino ha canviat l'equip (o que l'equip ha volgut canviar amb ell). Ens les heu fet passar magres...

Alba: Espero que el Mallorca ens posi les coses una miqueeeeta més fàcils...

Assumpta ha dit...

Jajaja el meu marit es fa uns farts de patir, pobret... i si haguessis vist mon pare... ufff... feia patir més ELL que el partit en sí

(estic repassant articles antics, es nota, oi? jaja)

Jordi ha dit...

Assumpta, em pensava que anaves a titular aquest com a "MESSI derbi..."... ;-)