dimarts, 27 de gener de 2009

“La llarga caminada”

Quan vaig llegir el post que parlava d’aquest llibre al blog de l’Alex, no m’ho vaig pensar dues vegades i vaig agafar-lo a la biblioteca. L’he devorat en pocs dies. És fàcil de llegir, no us enganyaré. L’autor polonès, Slavomir Rawicz, ens relata en primera persona com va ser condemnat pels russos a vint-i-cinc anys de treballa forçats a Sibèria i la seva posterior fugida juntament amb sis homes més del camp de treball cap a la llibertat. És un llibre colpidor, cruel, dur, però no pel llenguatge ni per les descripcions que fa, sinó per tot el que explica que van arribar a passar aquest grup de presoners que van arribar fins a l’Índia caminant més de 7.000 quilòmetres en gairebé nou mesos. Tota una proesa a l’abast de molt pocs. Van passar gana, fred, penúries i alguna que altre alegria d’aquelles que només dones importància quan no tens absolutament res de res. Només les teves cames per caminar, el teu cap per tirar endavant i el suport dels companys que estan al teu costat.

A mi que m’agrada fer aquest tipus de travesses (no tant llargues, evidentment), considero tota una heroïcitat el que van arribar a fer. Per treure’s el barret set mil vegades, tantes com quilòmetres van recórrer.

8 comentaris:

Alex. ha dit...

M'alegra que t'hagi agradat. Gràcies per l'enllaç.

La Frase del Dia: La foto és d'una mona o de l'adolescent?

Jordi ha dit...

En vida teva!! No s'ha d'agrair res. Tens un gran blog. Que se sàpigaaaaaa!!!

Crec que la foto és d'una mona, però pel coeficient intel·lectual podría adaptar-se a la adolescent que la va pronunciar.

Assumpta ha dit...

Quan he llegit el títol pensava que era una caminada teva, que ja saps que admiro les teves proeses, xiquet ;-)

Després he vist que ens parlaves d'un llibre que, pel que dius, segur he ha de impressionar. M'afegeixo a treure'm el barret pel que van fer aquests herois.

(En quant a la frase... ostres, jaja al principi pensava que t'havies equivocat quan l'havies escrit jeje)

Sílvia ha dit...

Hola Jordi!
Quin canvi de foto del perfil. preparat per córrer!
salutacions
sílvia

Cristina ha dit...

Mmm, interessant. Són els llibres que m´agraden. Gent que tira endavant i que arrisca. El buscaré.

alba ha dit...

jo, si me'l passes me'l llegeixo!!! i fins hi tot el puc colar a la llarga cua de llibres pendents!

Fran ha dit...

Molt maca la proposta per llegir aquest llibre, sembla molt interessant, segur que entren ganes de fer alguna travessa. Per cert, quelcom a la vista?
La frase de la mona és ben certa, la noia ha dit la veritat... una mica redundant, oi?... però és cert... i molt graciós...

Jordi ha dit...

Assumpta: el que faig jo, al costat del que van fer aquesta gent és una ridiculès...

Sílvia: Es que no sé perquè sortia una X en lloc de la foto de sempre i la vaig canviar. Preparat per còrrer no, perquè era just a l'arribada de l'Ultra-Trail Madeira. Estava reventat!!

Cristina: ja veuràs com al final pensaràs que realment són uns herois!

Alba: el tinc preparat a casa. El de Blau de Prússia ja el tenim enllestit??

Fran: si el fisio em permet començar amb Castells, començaré amb Castells, sinó a esperar una miqueta més... Ja en tinc unes ganes!!