dimecres, 7 de gener de 2009

Retorn.

Com costa afrontar el retorn, la tornada a la normalitat després de tants dies de festa!! Dies en que tampoc he fet res que es sortís del corrent, a part d’estar per casa llegint i curant els meus dos constipats que he enganxat. Sí, digueu-me avariciós, però me’ls he endut tots dos. Un justament començades les vacances (dia disset de desembre) i la posterior setmana de tossir i tossir sense parar, i l’altre el vaig enganxar la nit de final d’any entre ball i ball. Forma bastant fotuda de començar l’any. Original, si més no! Què li demanes al nou any? Un refredat... i dels forts. I mira que tothom vol començar l’any amb bon peu... Doncs bé, jo fins el dia de reis no m’he pogut desempallegar dels símptomes característics d’aquest virus tant fatigós: mocs a punt pala, un mocador enganxat a la mà les vint-i-quatre hores del dia, plorera d’ulls i tos seca. Però tots tranquils, si més no la gent que em paga, que torno en bona forma a la rutina diària de les set hores i pico de feina non stop. Estic ja del tot recuperat, però amb les vacances mig enlaire, que és el que em fot més. Ja sé que no volia fer gran cosa, però home, no es molt demanar de trobar-me una mica bé en els meus dies d’oci que m’he guanyat a pols durant tot l’any?

D’altra banda, estic molt enfadat amb els Reis Mags. Una cosa que demano i no m’ho porten. Home, que no he estat un bon jan durant tots els dies de l’any? No he fet bones accions? No m’he comportat com un home com cal? És cert que no he anat com un boig pel carrer ajudant a les senyores d’edat avançada a creuar voreres ni a portar les coses del supermercat, però sí que de tant en tant he fet alguna bona acció com ara... umm.. umm... bé, no me’n recordo de cap, però alguna n’he fet. Memòria no en tinc, però bon cor sí! Bé, al que anava, que només els he demanat una cosa i no m’ho han portat. La meva il·lusió era tenir a casa un equip complert per fer kebabs o shawarmes o com es diguin els trastos aquells d’origen indeterminat, que es compondria de la bombona de butà, aquella mena d’estufa per fer la carn que encenen i apaguen quan volen, la màquina elèctrica per tallar la vianda (si això no m’ho portaven, no passava res, ja que m’ho hagués menjat a queixalades), un parell de rodones d’aquelles grans de cinquanta quilos de carn i un parell de capses de pans per començar ja a preparar entrepans d’aquests. Una mena de Kebabnova, però per grans. De mida real. Doncs bé, res de res. La meva il·lusió se m’ha anat en orris, però seguiré lluitant per poder tenir-ho! Segur que en trobo algun de segona mà a l’Ebay!

17 comentaris:

bajoqueta ha dit...

Espero que per les properes vacances ni se't passe pel cap posar-te malalt :)

Vaja coses que demanes jajaja

Alba ha dit...

je je je je, no ets l'únic que ha aprofitat les vacances per agafar virus. La veritat es que es una mica putada, pero es el que hi ha.
Salutacions

PD: com a mínim les victories del Barça fan passar millor aquests dies de virus

òscar ha dit...

venint d'orient i ... no te l'han portat?
bona tornada al tajo!!!

Mariona ha dit...

Aquesta carn del kebab no és recomanable, un dia escriuré un article "dels meus" al blog jeje... Aprofito per desitjar-te un any!

Alex. ha dit...

Podria ser que la ociositat fos un virus?

Tanmateix, amb una Thermomix haguessis fet... vull dir!

ANÈCDOTA: Vaig veure la Cavalcada de Reis a un poble del Pirineu, no més gran que el puny d'una mà, anaven al capdamunt d'un tractor i per contes de caramels, llençaven... pedres!!!

Assumpta ha dit...

Va de veritat que vas demanar això als Reis? :-))

Sigui cert o no, sempre surto d'aqui amb un somriure jejeje

I el regal que et van portar ahir mateix (Atl. 1 - Barça 3)? això va ser bonic, eh? :-))

Ah11 La guanyadora del concurs de relats no vaig ser jo, home!! jejeje va ser una altre Assumpta... casualitat, perquè mira que n'hi ha poques, pero les dues passegem per l'hort de la Bajoqueta... Jo sóc la fanàtica del Barça i de van Gogh (juasss) i porto una nina en braços en foto de quan tenia uns sis anyets :-)
Ella viu a les terres de Lleida i té una imatge amb un sol envoltat de molts sols i llunes :-))

Cuida't les restes del refredat, ara no faci's el valent fins que estiguis bé del tot :-))

Jordi ha dit...

Bajoqueta: jo també! Per la meva integritat.

Alba: és un putadon! Però com que tampoc tenia res especial per fer, doncs ja em va estar bé! I aquest Barça fa passar tots els mals, sí!

Òscar: tajo? No, més malalties no, sisplau!! jejeje No, no m'ho han portat! Què cruels. Deixaré de creure en ells i em passaré al panxut amb la barba blanca!

Mariona: bon any!! Bé, doncs ja diràs, ja. A veure amb quina primicia em surt!! jejeje

Alex: home, i tant mateix amb un esprimidor de taronjes també, no? Que per cert, per casa n'hi ha un.
M'ho dius de veritat? Ostres què fort!! L'Alba em va explicar que a Esterri d'Aneu també arriben en tractor els reis. Però allà crec recordar que llençen carmels.

Assumpta: Bé, de veritat i no veritat. Una il·lusió! jejeje Sí, el regal de reis va ser molt maco, futbolísticament parlant. Se'm va caure la baba.
Ops, sento la ficada de pota. Però bé, tu vas participar-hi, no?
Intentaré cuidar-me. Ahir no vaig menjar gelat de xocolata... sñif, sñif!!

Alex. ha dit...

L'ordre dels protagonistes de la Cavalcada a Esterri d'aquest any era el següent: L'encapçalava un cotxe de bombers fent sonar les sirenes, després el tractor remolcava tres petites plataformes amb el seu rei i els seus patges cadascuna, per acabar una ambulància que també feia anar llums i sirenes.

A Llavorsí tan sols un tractor que arrossegava un carro ple de regals; cotxe de bombers i ambulància... per suposat!

Tant a Llavorsí com a Esterri, un nen no deixava de somicar, no pas pels caramels que en forma de pedra li queien al cap, sinó perquè volia la Thermomix!!!

VULL LO MEU THERMOMIX!!!

Sílvia ha dit...

Hola Jordi!
Divertit post. Tornes amb ganes, com Messi ;)
A fer bondat que els virus s´han enamorat de les teves ocurrències.
Bon 2009!
sílvia

Jordi ha dit...

Alex: li acabo de passar aquesta descripció a l'Alba que és d'allà. Ahir va dir-me que el del tractor és el Duardo!

Silvia: aquest enamoraments... em trenquen el cor!

alba ha dit...

Alex digues la veritat, reconeix que et va impressionar la cavalcada d'Esterri!!!!

Jordi ha dit...

Alba, no les tinc totes... Això dels tractors i els reis...

Alex. ha dit...

Alba... i per annexió, Jordi. A les Valls d'Àneu i per annexió a "lo Pallars", tot hi té un regust final exquisit, una olor de munyidora setina el fer d'aquella bona gent, qualsevol cosa d'allí m'impressiona sobre manera.

CONFESSIÓ: Al principi no els entenia "lo parlar"... patrimoni nacional.

alba ha dit...

Gràcies Alex, et faig una reverència per això que dius de les meves terres, i sobretot de lo parlar que a diferència del jordi, sembla que has entès és una manera diferent que no dolenta de fer-mos entendre!

Jordi ha dit...

Per al·lusions (com diria un Cuní qualsevol) dic que parleu un català mal parlat. Alex, si vols te la deixo una setmana i acabaràs de paraules estranyes fins al cap de munt... ;-)

Alex. ha dit...

jajajajajajajajja!!!!

...coneixia una noia del Pallars, tota ella era cent per cent embolicada de denominació d'origen; veure-la caminar m'embadalia absolutament, ho feia amb l'elegància d'un isard, però sentir-la parlar... buffff, amb aquelles "es" tòniques tancades, aquells articles davant qualsevol mot, aquella cantarella angelical... bbrruuuuuufffff!!!!!
Les pujades em semblaven baixades; amb sa mare i sa germana, jo hi veia les Tres Tenores de la Vall... només volia morir-me allà mateix, del que fos però, allà mateix; no sobreviuria un dia sense sentir el parlar caractérístic de les endèmiques, el cant de les sirenes al cor del Pirineu!!!

No sé si és l'aire, l'aigua, la terra d'aquelles valls o tot plegat, però... BBRRUUFFFFFFF!!!!!!

Assumpta ha dit...

Mira que m'han portat els reis!! :-))