dimarts, 12 de maig del 2009

En taxi.

La setmana passada vaig agafar tres taxis. Sí, sí, tres! Ja he complert la quota anual. I també l’he excedit, dit sigui de pas, perquè els taxis i jo no som gaire compatibles: vaig caminant a tot arreu.

Abans, quan fa anys n’agafava algun amb els meus pares, recordo taxistes simpàtics al volant que et donaven conversa i que, quan entraves, t’assentaves i els deies el carrer, feien un gest afirmatiu amb el cap, posaven en marxa el taxímetre i som-hi! Aquest són els records vagues que tinc. És clar que suposo que les coses vistes des dels ulls d’un nen es veuen diferents. Però tampoc no crec que passés quelcom molt diferent al que us acabo d’explicar.

Doncs bé, quina ha estat la meva sorpresa aquests dies quan en dos dels tres taxis que he agafat, un sud-americà (una dona i un home), estaven al volant. Fins aquí, cap problema. L’anècdota (per dir-ho d’alguna manera), va estar en que cap dels dos sabien com anar a l’adreça que els vam facilitar i els vaig haver d’acabar guiant. La veritat és que la primera vegada vaig acabar perplex quan la dona es pensava que el carrer Provença quedava tallat per l’Hospital Clínic (quan és el carrer Rosselló, el que queda partit per l’hospital) i quan arribats a la cantonada de baix del lloc de destí, volia torçar carrer avall perquè s’havia confós. Al conductor del segon taxi, en canvi, el vaig haver d’anar guiant gairebé carrer per carrer.

Llavors és quan penses que suposadament aquesta gent ha de passar un examen per poder obtenir una llicència que els qualifica com a professionals i et garanteix que et donaran un servei de qualitat. I et preguntes: és just que aquests dos taxistes cobrin el mateix per un servei realment pèssim que el tercer taxista (curiosament català) per un servei del tot correcte? Que consti que no té res a veure que uns siguin d’aquí i els altres no, perquè també em queixaria igual. El que em fa ràbia és que segurament hi ha gent més capacitada que ells (siguin d’aquí o siguin d ‘allà) i que els estan traient el lloc de treball i la feina. Jo si no sé pintar, no em faig pintor. Si no entenc de números, no em faig comptable. Bé, me’n puc fer, però segur que no m’agafaran enlloc. Què pensaríeu vosaltres si un xapusses us volgués cobrar una obra a preu d’algú que ho faria quatre vegades millor? Reflexionem-hi, que deia aquell.

NOTA: És només una reflexió, una queixa si voleu, però no em mal interpreteu les paraules i les porteu més enllà. No he volgut en cap moment donar un toc racista a aquest article.

13 comentaris:

òscar ha dit...

per la meva banda quedes del tot exonerat de, per opinar amb dades i detalls, ser titllat de racista. dit això, suposo que és un tema casual ja que, normalment, gairebé tots van equipats amb gps i no els has de guiar.

jo els agafo més de tres cops l'any i, per exemple, una de les diferències que trobo d'uns anys ençà és que l'ús del català el tenen (com a gremi) una mica més generalitzat que abans.

no sé ... i si pregunte'm en driver?

neus ha dit...

La meva experiència en taxis es limita als taxistes mandrilenys que em porten de l'estació de Chamartín fins a Vallecas... l'últim va voler anar de sobrat i es va equivocar, quan faltaven dos carrers per arribar on havia d'anar va posar el gps... i no em va cobrar l'últim tram, un xulu mandrileny legal, vès. Aquest divendres me'n guardaré prou de parlar de futbol... encara em cobrarien el doble!!!!
Si algú et titlla de racista que s'ho faci mirar... si és que al final no es podrà dir res!

Uri ha dit...

Vigila, vindran els de Sos Racisme a denunciar-te.

Assumpta ha dit...

Clar que no és racisme... És senzillament que és més lògic que un català conegui Barcelona que un que no ho és i, per treballar de taxista, doncs has de conèixer la ciutat pam a pam. Si no la coneixes, siguis d’on siguis, no pots fer de taxista.

Aquest estiu varem agafar un taxi per acompanyar a uns amics a l’Hotel on s’estaven (havien vingut d’Argentina de lluna de mel) i el taxista, un noi molt jove també es va equivocar al final, no sabia per on entrar i va donar varies voltes, al final ens va cobrar una mica menys.

A mi el que em fa ràbia és quan agafes un taxi i et diuen “per on vol anar?”... ostres, i a mi què m’expliques... ets tu qui ha de saber les direccions dels carrers i la forma més ràpida d’arribar bé al lloc.

Anònim ha dit...

Això no pot ser home... guiar-los tu...

Els del PiT ha dit...

Tenint en compte que jo de taxis n'agafo un cada deu anys potser, en aquest cas no sé què passa, però imaginava que tots anaven amb gps...

Racista? No sé, si pots aclarir aquesta frase:
"... en dos dels tres taxis que he agafat, un sud-americà (una dona i un home), estaven al volant."
Vols dir que la dona i l'home eren sudamericans suposo pel que he llegit... Calla que ara ho veig, els parèntesi m'han fet ballar el cap, un sudamericà estava al volant, no que ambdós conduissin plegats. Coi m'estic fent la pitxa un lio i això comença a semblar el començament d'un acudit!

Lamentable que a BCN hagis de guiar tu al conductor en qualsevol cas.
;-)

Sergi ha dit...

Vull creure que per molt que et coneguis la ciutat, és impossible saber de memòria tots els seus carrers. Sospito, doncs, que el bon servei que poden oferir alguns taxistes és degut a l'experiència i a donar moltes voltes. Les coses s'aprenen millor amb la pràctica. Potser vas ensopegar gent que porta poc temps aquí, i que no ha tingut prou oportunitats per anar aprenent la ciutat. Potser també hi ha cert desinterès, ja no hi entro, però em decanto per la primera opció. I mira, que seria molt fàcil instal·lar un GPS al taxi, no?

Jordi ha dit...

Òscar: doncs amb la meva petita mostra, un 66,6% dels taxistes parlen castellà i no saben on van... jejeje

Elur: sempre vas amb aquesta por, perquè comentaris d'aquest estil poden ser mal interpretats. Ostres, per les Espanyes veig que els taxistes porten un sobradisme similar al dels merengues... jejeje

Uri: uuuuuu!! Eh que m'entens?

Assumpta: amb això del per on vol anar? crec que és obligatori que t'ho preguntin o si més no tu tens el dret de dir-los per on vols que vagin. Ara, com ells no es coneix ningú millor la ciutat i els carrers...

Cesc: si això és el que dic. Segur que vaig agafar els dos únics taxistes de Barcelona en pràctiques!

Sergi: jajaja sí, sí, dos dels tres taxistes eren sud-americans. El del primer taxi era una dona i el del segon el conduïa un home. Potser sí que m'he explicat malament! Si fos un acudit hagués parodiat als gran mestre dient: "El saben aquell que diu que iba un hombre en un taxi...".

XeXu: El més curiós del cas era que un, crec recordar, sí que en duia, però apagat! Deu ser sud-americà amb arrels catalanes, que no l'engega per no gastar... ;-)

gemma ha dit...

un cop un taxista fins i tot es va enfadar perquè no li sabia dir per quin carrer havia de passar. sí, sí, és va enfadar moltíssim.
però el pitjor de tot és tornar cap a casa a les tantes i que se li punxi una roda...

Jordi ha dit...

Uff!! Es va enfadar?? M'ho dius seriosament?? Quins co...!!
Suposo que vas ajugar-lo a canviar la roda, no?? ;-)

alba ha dit...

A mi una vegada un em va fotre bronca pq ens vam quedar sense gasolina mig camí :S

Bé ja sé que no ve al cas però algú vol quedar amb mi a les 00 a canaletes??

ddriver ha dit...

Fa un temps,abans de la crisis,faltaven taxis. Hi ha varies flotes de taxis a barcelona que tenen mots cotxes i no tenien personal per cobrir tots els torns,Aleshores l'area(gracies ERC) va fer una llei que tothom que volgues podia fer de taxista,pero era taxista en practiques i al cap d'un any de taxista l'hi donaven el carnet. I m'es igual que en diguinracista pero s'ha omplert de merda i de gent incompetent el sector.
L'altre dia un taxista em preguntava on era el carrer Lepant!! es per flipar com esta el tema,i els jefes et foten fora per agafr un d'aquets que cobren una miseria i aixi ells guanyen mes

Jordi ha dit...

Alba: jo vaig quedar amb tu ahir a Canaletes!! Veus que al final vam acabar anant, dona de poca fe!!

ddriver: gràcies per opinar! La veritat és que com ho exposes sembla una mica vergonyós tot plegat! No entenc, de totes maneres, que valgui el mateix un servei d'un taxista en pràctiques que un d'un professional. Ah!! I avui en dia tothom té GPS, o sigui que no cal ni que se sàpiguen els carrers!