En taxi.

La setmana passada vaig agafar tres taxis. Sí, sí, tres! Ja he complert la quota anual. I també l’he excedit, dit sigui de pas, perquè els taxis i jo no som gaire compatibles: vaig caminant a tot arreu.

Abans, quan fa anys n’agafava algun amb els meus pares, recordo taxistes simpàtics al volant que et donaven conversa i que, quan entraves, t’assentaves i els deies el carrer, feien un gest afirmatiu amb el cap, posaven en marxa el taxímetre i som-hi! Aquest són els records vagues que tinc. És clar que suposo que les coses vistes des dels ulls d’un nen es veuen diferents. Però tampoc no crec que passés quelcom molt diferent al que us acabo d’explicar.

Doncs bé, quina ha estat la meva sorpresa aquests dies quan en dos dels tres taxis que he agafat, un sud-americà (una dona i un home), estaven al volant. Fins aquí, cap problema. L’anècdota (per dir-ho d’alguna manera), va estar en que cap dels dos sabien com anar a l’adreça que els vam facilitar i els vaig haver d’acabar guiant. La veritat és que la primera vegada vaig acabar perplex quan la dona es pensava que el carrer Provença quedava tallat per l’Hospital Clínic (quan és el carrer Rosselló, el que queda partit per l’hospital) i quan arribats a la cantonada de baix del lloc de destí, volia torçar carrer avall perquè s’havia confós. Al conductor del segon taxi, en canvi, el vaig haver d’anar guiant gairebé carrer per carrer.

Llavors és quan penses que suposadament aquesta gent ha de passar un examen per poder obtenir una llicència que els qualifica com a professionals i et garanteix que et donaran un servei de qualitat. I et preguntes: és just que aquests dos taxistes cobrin el mateix per un servei realment pèssim que el tercer taxista (curiosament català) per un servei del tot correcte? Que consti que no té res a veure que uns siguin d’aquí i els altres no, perquè també em queixaria igual. El que em fa ràbia és que segurament hi ha gent més capacitada que ells (siguin d’aquí o siguin d ‘allà) i que els estan traient el lloc de treball i la feina. Jo si no sé pintar, no em faig pintor. Si no entenc de números, no em faig comptable. Bé, me’n puc fer, però segur que no m’agafaran enlloc. Què pensaríeu vosaltres si un xapusses us volgués cobrar una obra a preu d’algú que ho faria quatre vegades millor? Reflexionem-hi, que deia aquell.

NOTA: És només una reflexió, una queixa si voleu, però no em mal interpreteu les paraules i les porteu més enllà. No he volgut en cap moment donar un toc racista a aquest article.