diumenge, 17 de maig del 2009

I ara, campions de Lliga!

I sense jugar, sense suar, sense vestir-nos de curt. Ahir en vam tenir prou amb una derrota de l’equip blanc (per cert, la tercera consecutiva en el Tourmalet) per tornar a cridar CAMPIONS!! Perquè Canaletes tornés a lluir de nou els colors blaugranes. Perquè pels carrers d’arreu de Catalunya sonessin els clàxons dels cotxes i les motos tot onejant bufandes i banderes. Perquè la nit tornés a ser llarga. Perquè tornés a córrer el cava. Perquè, aquesta crònica d’una Lliga anunciada, per fi deixés de ser una crònica anunciada i es convertís en realitat. De moment ja tenim el doblet, que no ens el treu ningú. Una temporada fantàstica per joc, espectacle, fites històriques (Chelsea, el 2-6 al Bernabéu, golejades d’escàndol, ...), un planter extraordinari de jugadors i un gran director d’orquestra sense el qual tot això no hagués estat possible, el Profeta Pep. Va sent hora ja de que li reconeguem els mèrits, que en té molts, moltíssims. Pep, gràcies per tot. Ens has fet molt feliços. Ens has fet gaudir. Ens has fet trempar. Ens has fet tornar a sentir-nos orgullosos d’uns colors (que són també els teus). Ens has tornat aquella alegria que vam perdre durant dues temporades. Però si totes les travessies pel desert han d’acabar amb temporades tant sensacionals com aquesta, benvingudes siguin!!

Però amics, allà, en la llunyania, si us hi fixeu bé, si forceu una mica (o molt) la vista veureu una ciutat, Roma. I allà hi ha un estadi que guarda recelosament una copa amb dues orelles ben grans. El títol dels títols. El més gran entre tots els trofeus. Aquell que molta gent pagaria el que fos per poder-lo alçar. Aquell que dicta a la història qui va ser el millor equip del continent. La glòria ens espera el dia vint-i-set de maig. També la volem. Som ambiciosos. Volem el TRIPLET!

16 comentaris:

Anònim ha dit...

Ole le o la la! ser del Barça és el millor què hi ha!!! ole le o la la... sense jugar ja la tenim aquí... ole le o la la...

Assumpta ha dit...

Uaaaaaau què xula la foto del teu article, Jordi!! :-))

Em fa gràcia perquè tu parles de "l'equip blanc" i jo al meu article "els segons" jaja però ni tu ni jo citem el nom ni una sola vegada. No sé si tu ho has fet a posta, jo si :-))

I ara, com tu dius, mirem en la llunyania...

És Roma?
Sí, Pou, és Roma!!

Sergi ha dit...

El doblet és totalment merescut. Qualsevol altra cosa que hagués acabat amb una repartició de títols, o simplement, que el Barça no els hagués guanyat els dos, hauria estat una injustícia. Però el futbol és molt injust, ja ho sabem.

Europa és un altre rotllo. Allà cap equip no pot anar tan sobrat, ni el Barça. Hem arribat bé, fent grans partits, amb nits màgiques, i tot el que vulguis. Però la Champions no és un més, la Champions és diferent. L'hem de considerar un premi, un regal. Si no la guanyem, almenys hi hem arribat, que és el que tocava. I si la guanyem, haurem de dir que és merescudament, que ningú no ha jugat com el Barça, i que per un cop, el futbol és just. Però com dic, i com dius tu mateix, Europa és una altra història. Cap eufòria ni pensar que està fet. El Manchester acaba de guanyar la Premier també. No són uns xixerel·los.

Jordi ha dit...

Cesc: com vulgarment és diu, sense baixar de l'autobús! olelé!!

Assumpta: hi ha noms que escriure'ls o pronunciar-los em produeixen una certa al·lergia... jejeje

XeXu: serà un partit duríssim i crec, amb la mà al cor, que nosaltres per les baixes tenim un 40% de probabilitats de guanyar. El futbol no és just quan no pots comptar amb tots els teus jugadors per una FINAL!!

Sílvia ha dit...

Hola!
CAMPIONS!!! Doblet fantàstic del nostre Barça. Bon futbol, compromís i orgull culé. Dies d´orgull barcelonista :)
salutacions
Sílvia

Eloy ha dit...

Felicitats a tots els culers, ens ho mereixem.
I la Champions, es guanyarà o no, però ningú ens treu el que ja hem fet. Per guanyar un títol, s'ha d'arribar a la final. Si no hi arribes és impossible. I una vegada allà, ja veurem.
Per cert, l'equip del centre de la península està perdent molt gas. El Tourmalet se'ls fa etern ;)

Albert ha dit...

Volem el triplet! Però sincerament abans de començar la temporada jo firmava aconseguir la Lliga i prou.

El futbol ha fet justícia: els que millor juguen, guanyen. Llàstima que en una final pugui passar de tot...

Ens vam quedar el jugador bo: volíem fer fora a Deco, Ronnie i Eto'o. Un està mig lesionat(per no dir acabat), l'alte és suplent i l'últim, tot i que últimament no està gaire fi, s'ha inflat a marcar gols.
Adéu!

Jordi ha dit...

Silvia: aquests dies que vivim segur que no els oblidarem mai!

Eloy: felicitats! Doncs sí, el Tourmalet els està posant al seu lloc, on realment es mereixen!
La final, com tu dius, s'ha d'estar allà... i si es guanya ja serà la hòstia!

Albert: crec que tots ho signàvem venint d'on veníem.
I tant que ens vam quedar el millor. Si més no, el que més compromès estava. Dels tres, sens dubte em quedava amb el camerunès amb els ulls tancats.

neus ha dit...

'Sinceramente Neus, yo quiero que el Barça gane la Champions. Ya que no está el Madrid, quiero que la ganen ellos' (un merengue)
'Pues mira, honestamente tengo que reconocer que si en lugar del Barça fuera el Madrid, yo quiero que pierda el Madrid. Siempre.' (una servidora)
I ens mirem i riem.
Celebrar una lliga a Madrit és diferent ;)

Campeolones, campeolones, oe oe oe!!!

Jordi ha dit...

Elur, quan de mèrit que tens!! Allà, sola davant el perill, defensant un sentiment i amb la sinceritat sempre per davant! Jo penso igual que tu, evidentment. Tota la resta, són hipocresies!

neus ha dit...

En tinc una altra per explicar. Gabriel, farà deu anys aquest juny. No li agrada gens el futbol. El seu pare, madrileny, és merengue fins la mèdula, tant com culés som tu i jo. El dia del 2-6, mentre el seu pare mirava el futbol, ell jugava, al seu rotllo (té una imaginació sorprenent!), i quan va sentir tants gols i que son pare es queixava, va preguntar qui guanyava. Li va dir que el Barça. I ell va dir, 'qué bien! yo quiero que gane el Barça porque así Neus estará contenta'.
Quan em va veure divendres, va ser una de les primeres coses que em va dir, 'cuando el Barça ganó al Madrid me acordé de tí'. I el seu pare, que no m'acaba de caure bé, encara no ho ha acabat de païr.
Fernando no va ser hipòcrita quan em va dir que volia que guanyéssim la Champions. Abans de dir-ho va deixar ben clar que li feia molta ràbia que el primer equip espanyol (en això encara tinc molta feina a fer) que guanyés el triplet fos l'etern rival, però que per futbol i qualitat ens el mereixem.
És que m'estimen molt jejejejeje
VISCA EL BARÇA!!!

(un altre dia t'explico la de la profe d'insti madrilenya i culé de tota la vida!)

Jordi ha dit...

Ostres, Elur has de tenir moltes anècdotes guardades al sarró! Aquesta és molt tendra, sincerament. M'ha fet emocionar i tot! Què gran que pot arribar a ser un nen de deu anys!

Assumpta ha dit...

Jejeje que maco aquest nen :-))

Joooordi, anomenem Elur embaixadora a Madrid? :-))

alba ha dit...

Jo només vull dir que no es va cel·lebrar únicament a Canaletes i pels carrers de tot Catalunya sinò que també un modest grupet de catalanes amb els pocs recursos que poseïen (això si, pocs però ben utilitzats!!) van portar aquesta celebració i aquest himne fins al sud del país veï aconseguint que els seus habitants ens cridessin consignes tan nostrades com "visca el barça!" "visca catalunya!!" i fins hi tot algun (pocs, molt pocs) "Visca Catalunya LLIUE!!!" sense oblidar, evidentment, l'himne del barça. Sé que és poca cosa i no demano reconeixement, faltaria més però una n'està molt orgullosa!!!
Felicitats culers!

Alba ha dit...

El segon títol ya està aquí; la veritat es que ens ha arribat via villarreal, pero que hi farem. M'hagués fet molta més ilusió guanyar-lo en el camp nou.
Salutacions

Jordi ha dit...

Assumpta: o hi tant! Embaixadora de Madrid i rodalies de les banyeres fredes, els cavalls de rodes, les carns arrebossades, els angelets amb samarreta del Barça i tot el que representi iconografia i iconologia catalana!! (reverència cap a l'Elur)

Alba: no puc més que dedicar tot el dia d'avui a fer genuflexions en honor vostre tot cridant cadascun dels noms de les integrants del grup. Fer actes catalanistes fora de les nostres estimades fronteres està cada dia més car i manifestacions com aquestes fan que a un se li posi la pell de gallina. Moltes gràcies i mooooolts petons!!

Alba: A mi també!! Però si t'ho mires pel costat bo (mai ho sabrem, però) potser va ajudar a guanyar la Copa del Rei...