Tot guanyat, tot per guanyar…

Des de que vaig llegir aquest lema a les samarretes que lluïen els jugadors després de guanyar el Mundial(et) de clubs, l’he afegit al meu credo particular. De fet, l’he escrit a les parets del passadís de casa amb Titanlux una capa, he podat les plantes del balcó de manera que des del carrer es pugui llegir la frase, m’he fet un cobrellit de ganxet on a una cara es pot llegir “Tot guanyat”, i a l’altra cara “tot per guanyar”, m’he etiquetat tota la meva roba amb aquestes paraules, he manat fer el paper del lavabo personalitzat amb la frase estampada a cada trosset, dimarts tinc hora al dentista per escriure una lletra a cada dent i dijous a un tatuador del barri gòtic (d’aquells que per deu euros te’n fa un de ben formós, segons m’ha dit un amic) per fer de tot jo una gran frase per lluir-la a la platja a l’estiu.

I és que, quanta raó té aquesta frase! I més vist el que s’ha vist al partit que hem disputat contra el Vila-real. Cap rival és fàcil, i més si fa un plantejament tant bo com el que han fet composat per una dosis de contraatacs, lipotímies sospitoses sense que cap jugador del Barça els toqués, encert de cara a porteria, pressió i ganes. Amb tot això, i un arbitratge dolentot, han aconseguit que els primers punts de la temporada volessin del Camp Nou. Però no passa res, perquè si fa anys la bèstia negra del Barça de van Gaal era el València, ara ho és el Vila-real. Així que l’empat el dono per bo, i més vist el que s’ha vist.

Amb el canvi d’any, que no de temporada (o exercici pels financers), l’actitud ha seguit sent bona, Henry ha fet el millor partit de la temporada (bé ara no us penseu que mereixia sortir a espatlles dels companys del camp), la defensa ha estat bastant tova, Puyol les ha passat magres (per no dir put...), Pedro ha tornat a marcar, Messi s’ho ha mirat des de la graderia, s’ha estrenat de titular en Jonathan no-te-vayas-pa-lo-jondo Dos Santos, ens han birlat Touré i Keita els de la Copa d’Àfrica i, per acabar-ho d’adobar, ha plogut al Camp Nou. I us preguntareu: i què? Doncs res, que bon any nou a tothom i molts títols pels culés! Visca el Barça i que no s’apoderi de vosaltres el pànic. Cas que ho faci, llegiu el primer paràgraf d’aquest post i poseu-lo en pràctica.