Els iogurts bé, gràcies!

Per aquells que patíeu. Per aquells que no podíeu dormir. Per aquells que no paràveu de donar-hi voltes i més voltes. Per aquells que estàveu preocupats i que la vostra vida ja no tenia sentit esperant saber notícies. Per aquells que no podíeu viure pensant en què havia estat d’ells. Per aquells que abans d’anar a dormir els hi adreçàveu una pregària pel que pogués passar. Per aquells que només teníeu una única pregunta al cap: què hauran estat del iogurts banyats de paella?

Doncs bé, gràcies! Estan sans i estalvis. Bons, l’envàs una mica oliós, però bons, que és el que compta. Segueixen conservant aquella textura, aquell sabor, aquell gust que tant els caracteritza. Ho sento pel Ferran Adrià (creatiu amb ganes de crear segons ha dit recentment i que s’agafa com qui no vol la cosa un parell d’anys sabàtics per experimentar i posar-se una mica més de pressió) però el iogurt grec seguirà tenint gust a iogurt grec. Perquè entre nosaltres, amb gust a paella, com que no l’acabo de veure. Així, que com deia aquella de l’anunci, jronya que jronya (i jo afegeixo, que estan de conya i molt bo).